Fi de curs!

El passat divendres 29 de maig vam celebrar la darrera de les sessions d'aquest curs a La General. La gran oferta d'activitats per aquella nit va fer que la concurrència de gent fos una mica inferior a l'acostumada, cosa que agraïren els balladors, que pogueren disposar de més espai.

En aquesta ocasió van sonar algunes de les tonades que hem fet enguany (Dansa de Falgars, Ballet de Borredà...) i vam recordar algunes de les danses: borrèia, kolos dels Balcans... No cal dir que el repertori va incloure totes aquelles danses que balladores i balladors esperen sentir en balls folk: xotis, xampanyes, jotes, valsos, boleros, cercles, masurques, fandangos...

Al final els músics de la BFT ens vam fer una foto de grup i vam treure el nas a la plaça de Sant Pere on els castellers havien fet un assaig i on hi havia música en viu. Allà els músics de la BFT ens vam convertir en balladors i vam animar el final de festa, cosa que agraïren els músics del grup Riu. Una demostració més de com els balladors fan que l'esdeveniment deixi un bon gust de boca.

Al setembre reprendrem les sessions a La General però durant l'estiu de ben segur que farem ballades a un lloc o altre.

De Verdaguer a Verdaguer

"Poeta i fangador só

i en tot faig feina tan neta,

que fango com un poeta

i escric com un fangador"

Amb aquest poema de Jacint Verdaguer i amb la música del Ballet de Folgueroles vam començar diumenge 17 de maig l'itinerari poètico-musical a Queralt que vam anomenar "De Verdaguer a Verdaguer". Una quarantena de persones ens vam reunir, en una tarda esplèndida, per homenatjar el poeta (del qual aquell dia commemoràvem el 170è aniversari del naixement i el 150è d'haver estat premiat als Jocs Florals) i el flabiolaire, Josep Verdaguer "Roviretes".

      

L'acte arrencà de davant del santuari i inicià un recorregut pel camí de ronda durant el qual es van fer una sèrie de parades en les que el públic assistent llegia fragments de l'obra del poeta i en les que se'n feia un esbós biogràfic. 

 

 

També va rebre atenció la figura d'en Roviretes, el gran flabiolaire, del qual es va explicar com arribà a conèixer el flabiol i com, abans de la guerra i a 15 anys, començà a guanyar-se la vida fent ball pels pobles de les Guilleries. Tot això amanit amb peces del Roviretes o del seu repertori com són el Xotis del Pare, la Polca d'en Roviretes, el Pensa-t'hi, el seu Valset-Pericon... i amb cançons amb lletra de Jacint Verdaguer: Lluny de ma pàtria, A un rossinyol de Vallvidrera, L'emigrant...

Hi participà gent de totes les edats i es llegiren fragments de "L'Atlàntida", de "Canigó", dels llibres més patriòtics com és "Pàtria" i dels més místics com és "Idil·lis i cants místics". També poemes curts que canten elements de la natura.

 

Al cap de dues hores vam entonar tots l'"Emigrant" davant del santuari i vam celebrar la trobada amb coca i uns porrons de vi dolç.

 

Tothom va considerar que la celebració havia estat deliciosa i que caldria tornar-la a repetir l'any vinent. Doncs així ho farem!

Aquí teniu un enllaç on podeu veure un resum de l'acte.

I aquest proper divendres dia 29 farem l'última sessió d'aquesta temporada a La General de Berga. Serà una sessió on repassarem alguns dels balls que hem incorporat enguany i on, evidentment, tocarem allò més desitjat pels dansaires. Us hi esperem!

...i seguim!

Ui! Moltes coses han passat des de l'última entrada, que no va ser tampoc fa tant de temps. Anirem per ordre i mirant de ser breus.

La primera de les actuacions que ja us anunciàvem va ser a La General, el dia 24 d'abril. Aquell dia la Montse i l'Ignasi, ella de Sant Jordi i ell de Borredà, van ensenyar-nos a ballar el Ballet de Borredà, un ballet que té la mateixa música que el que es coneix amb un genèric Ballet de muntanya o Ballet de Folgueroles. La presència de balladors amb ganes de moure's va fer que no tinguessin cap problema per trobar seguidors que volguessin fer els primers passos en aquesta dansa.

La festa va seguir amb el que ja és clàssic en aquestes ballades de La General: jotes, valsos, xotis, xampanyes, pasdobles...

L'endemà, dia 25, contents cap a La Coma, on celebraven la Festa Major. 

 

Hi havia bon ambient i, com sempre que hem pujat a La Coma, un bon grupet de gent, jove i gran, de La Coma i forans, disposats a ballar. La Susanna es va fer càrrec d'ensenyar les danses ja, sembla ser, recuperada del seu genoll.

En acabar vam participar de la festa gastronòmica: un entrepà de tastet per barba i got de cava. Salut gent de La Coma!

I encara abans d'acabar l'abril, el dia 30, vam acompanyar els Castellers de Berga en l'inusual assaig que van fer al Vall. A les 11 de la nit, després que els castellers acabessin el seu assaig (i després de nosaltres haver sopat al frankfurt un sens fi de truites de diferents farcits) vam tocar per a què els castellers que encara tenien esma ballessin. 

I a fe de Déu que ho van fer que a quarts d'una de la matinada plegàvem, després que la Mariagua (que va actuar tota la nit com a mestra de danses) ensenyés als presents a fer un "risto". Aquí la teniu!

I encara n'hi havia que en volien més. Com l'anterior vegada va ser una satisfacció tocar per als castellers i esperem que ho puguem repetir aviat. Folk i Torres!

I seguim i acabem. Avui hem tocat a l'Aplec d'Esbarts que s'ha fet a Berga i on, a banda de l'Esbart Queralt, hi havia esbarts de Navàs, de Manresa, del barri d'Horta de Barcelona i els inclassificables Cop de Garrot, els bastoners de l'Ate.. 

Hem acompanyat alguns dels balls dels de Berga i dels bastoners i hem acabat amb una Polca d'Ors que ha estat ballada per tots els participants fent que l'espai s'omplís de gom a gom. Després un berenar a l'alberg.

I ara ja a punt per a les properes tocades. Dissabte, després de dinar, a l'acte de la CUP de Berga i diumenge l'itinerari poèticomusical "De Verdaguer a Verdaguer" amb textos de Jacint Verdaguer i músiques de Josep Verdaguer "Roviretes", tots dos fills de Folgueroles.

Ja ho sabeu, doncs. Si voleu ballar o si voleu d'una plàcida tarda amb poesia i sons aflabiolats, el cap de setmana vinent podeu triar. O podeu venir a tots dos actes!

Folk sens parar!

No parem, els músics de la BFT! Dissabte passat la 2a Festa Folk va ser tot un èxit malgrat la incertesa del temps que va provocar un canvi d'ubicació de la festa que va passar de fer-se a la plaça del Forn a fer-se al Pavelló Vell. D'entrada el canvi no era gaire positiu: el veïnatge de la plaça del Forn amb el carrer Major fa que l'afluència de gent sigui constant durant tota la tarda, molts d'ells tafaners que s'hi deixen caure quan senten la música. Ara bé, la situació del Pavelló Vell feia preveure que nomes els incondicionals traguessin el cap i la magnitud del recinte feia pensar que, malgrat la presència d'un bon nombre de persones, la sensació fos de pobresa de balladors. A les 6 de la tarda, hora prevista de l'inici de la festa, podem dir que al pavelló hi havia només els músics. Mitja hora més tard, quan els Rústik's de Vallcebre van començar a tocar, l'ambient ja havia començat a escalfar-se i a les 7 el pavelló feia goig amb les parelles ballant.

 

Després van venir els Tocdeflok, deViladomiu, que ens van oferir la seva original interpretació de tonades folk. 

Els balladors van afluixar una mica però amb el hassapiko van aconseguir fer unes fileres espectaculars. Mireu sinó:

Ja era hora de sopar quan vam sortir a l'escenari els músics de la BFT que vam fer una bona actuació. De fet era la nostra tercera actuació al Pavelló Vell però la primera de la que en sortíem satisfets, malgrat la sonoritat que no permet als músics tenir un bon retorn. 

Els balladors s'ho van passar bé amb els boleros i jotes, danses dels Balcans, cercles i xampanyes, xotis i valsos.

El darrer grup a sortir van ser Les Violiles que van fer una demostració de domini instrumental i de saber estar a l'escenari.

Per acabar vam sortirels quatre grups junts i vam interpretar tres clàssics dels balls folk: el Tzadik Katamar, els 7 Salts i la Polca d'Ors. No cal dir que el públic les va ballar amb entusiasme.

Des de la BFT valorem molt positivament aquesta segona festa perquè ha posat de manifest l'interès per aquest tipus de música i de ball que hi ha, no només a la comarca sinó arreu ja que va venir gent del Bages, del Vallès, d'Osona, del Lluçanès i de l'Alt Urgell, entre d'altres indrets. La plaça del Forn hagués estat un espai molt bonic per a gaudir de la música que els quatre grups van tocar però no hagués permès ballar amb l'espai amb què ho van poder fer al pavelló als nombrosos balladors que van venir a la festa. De cara a l'any vinent caldrà valorar quin espai del barri vell és alhora prou gran com per poder permetre als balladors ballar amb comoditat i prou atractiu com per poder actuar de reclam als passavolants.

I si voleu segui ballant, aquest divendres dia 24 serem a La General. El taller anirà a càrrec de gent de Borredà que ens ensenyaran el ballet de Borredà. No faltaran les peces habituals d'aquestes ballades i recordarem els balls balcànics de l'última sessió. Com sempre, serà a les 10 del vespre.

I dissabte a La Coma. És Sant Marc i és Festa Major en aquesta vila del Solsonès. A les 6 de la tarda farem ball folk al local de la piscina, on recordarem les danses apreses ens les sessions que vam fer a primers de novembre i de desembre.

Ja ho sabeu, doncs. No serà perquè la BFT no us ofereix oportunitats per ballar!!!

La 2a festa ja és aquí!

Esteu a punt? Prepareu-vos, doncs, perquè aquest proper dissabte, a la plaça del Forn de Berga tenim música i ball per quedar esgotats. Des de les 6 de la tarda un continu de folk amb els Rústik's, els Tocdeflok, Les Violiles i, és clar, la BFT. La proposta que fèiem per primer cop l'any passat va ser tot un èxit i sembla que, de moment, la trobada es consolida.

Fins dissabte!

I aquest passat diumenge al matí vam tocar a la plaça de la Font del Ros de Berga acompanyant la gent de l'Esbart Queralt en la caminada que van organitzar per recollir diners per a la gent del Taller Coloma. Aquí ens teniu, sota un sol de justícia però aguantant com uns herois.

Calçots i balls dels Balcans

Hem tancat el mes de març amb un parell d'actuacions. El dia 21 vam tocar, com l'any passat, a la calçotada popular que organitzen la gent del Casal Panxo. El dia no va acompanyar gens i es va haver de traslladar l'acte de la plaça de la Ribera, on estava previst, al pavelló vell. Allà mans expertes van coure uns deliciosos calçots i van preparar una exquisida salsa. La imatge ho diu tot!

Abans de tocar, uns bascos de Pasaia que corrien per allà ens van oferir un aurresku.

I després ja va ser el nostre torn. La veritat és que no va ser un dels nostres millors dies. L'equip, l'espai, nosaltres... tot plegat no va fer que tinguéssim una gaire bona sensació. La gent, però, hi va posar moltes ganes i va ballar de valent i ens comentaven que havia anat molt bé i que s'ho havien passat fantàstic. Ho celebrem.

I l'últim divendres del mes de març, el dia 27, vam preparar un taller de danses dels Balcans a La General de Berga.

Una d'elles ja l'havíem fet anteriorment, el Kolo de Srem, però les altres tres eren noves. Es tracta de la Biserka (una dansa sèrbia que també és coneguda com a Biserka-Bojarka), que va ensenyar la Susanna, de la Liljano Lome (una dansa búlgara de la zona de Pirin que ens parla de com la Liliana s'estima en Georgi), que va ensenyar l'Àngels, i de l'Ajde Jano (una dansa també sèrbia) que va ensenyar la Jordina. Aquestes dues últimes les vam cantar i la darrera la vam fer en una versió catalana que vam anomenar Vine Jana i que us deixem aquí. És fidel a l'original però amb una certa llibertat per qüestions de rima. Ja veureu que tota ella gira al voltant de la passió de ballar el kolo, és a dir, un terme que fa referència al ball en cercle (obert o tancat) conegut arreu dels Balcans. Aquest kolo l'hem traduït per rotllana però podria molt bé ser sardana!

VINE JANA

Vine Jana, ballem la rotllana.

Vine Jana, vine nena, ballem la rotllana.

Vine Jana, vendrem la tartana.

Vine Jana, vine nena, vendrem la tartana.

Amb el guany de vendre la tartana

ballarem, sí, Jana nena, tota la setmana.

Vine Jana, vendrem la cabana.

Vine Jana, vine nena, vendrem la cabana.

Amb el guany de vendre la cabana

ballarem, sí, Jana nena, tota la setmana.

Després dels tallers vam seguir amb la festa amb les danses habituals. Un públic nombrós, alguns de molt fidels que vénen fins i tot de Vic, amb ganes de ballar va omplir la sal. I nosaltres vam tocar, considerem, força bé. Almenys en vam sortir molt contents.