Aquest divendres.... ball de bot!

Tornem a arribar a l'últim divendres de mes i tornem a organitzar una sessió de concert-ball folk a La General. Aquesta vegada el taller de la primera part anirà a càrrec d'en Ferran Vilà, de l'AcuR de Puig-reig, que ens ensenyarà les beceroles del ball de bot, és a dir, del ball popular de Mallorca i Menorca. Si veniu podreu aprendre a fer els passos bàsics de la jota, el fandango i el bolero. Després del taller, i com és costum, hi haurà sessió de ball folk amb cercles, valsos, xampanyes, masurques... Com sempre serà a partir de les 10 del vespre.

La setmana passada els músics de la BFT vam tenir un parell d'actuacions. La primera a Cal Rosal, al local d'assaig dels Castellers de Berga. Després de l'assaig i de fer un mossec per recuperar forces, un bon nombre de castellers van quedar-se per escoltar-nos i ballar. Si d'entrada semblava que els costava entrar, a mesura que avançava l'actuació cada cop era més nombrosa la colla que ballava. Al final no quedava gairebé ningú a les grades i tothom era a la pista. Esperem repetir-ho ben aviat!

L'endemà al vespre vam fer cap a Sant Martí de Tous, a la comarca de l'Anoia, on celebraven una trobada de caps d'agrupaments de la Catalunya Central. Feia un any que havíem fet una des les nostres primeres actuacions al Castell de Cabrera, prop de Capellades, precisament en una trobada de les mateixes característiques i convidats per l'Anna Boix, violinista i fidel seguidora de la BFT. Enguany, doncs, vam repetir amb el record de la bona estona que vam passar l'any passat gràcies a la participació en les danses d'aquesta dinàmica joventut. A quarts de 10 sopàvem: una sopa dins un got menjada amb forquilla i una (o dues) delicioses hamburgueses. A peu dret, per no desentonar. Un iogurt, un got de vi i... a tocar! A quarts de 12 començàvem amb un fred que, de mica en mica, s'havia anat apoderant de nosaltres.

Va durar poc ja que, un cop a l'escenari i amb les ganes de gresca que tenien els presents, la calor es va apoderar dels cossos dels uns i dels altres. No cal dir que la vetllada fou, com l'any anterior, extraordinària i que tant els uns com els altres ens ho vam passar de meravella.

Cap a quarts de 2 de la nit la majoria vam iniciar el retorn a Berga. Amuntegats dins la furgoneta de l'Ernest vam començar amb moltes ganes de xerrar que, a poc a poc i degut a l'hora, es va anar apagant fins al punt que, més d'un, va agafar el son al cap d'una estoneta i no es va despertar fins arribar a Berga. L'Ernest, no obstant, va fer gala de fer l'ofici amb gran coneixement.

Escenari obert a La Seu

Dissabte passat dia 10 alguns dels músics de la BFT vam ser a La Seu per participar en l'escenari obert que s'organitza trimestralment al centre cívic L'Escorxador, l'antic escorxador municipal. Les sessions s'inicien cap a les 7 o quarts de 8 del vespre amb un taller de danses impartit pel Pep Lizandra. Feta la gana, la gent sopa amb el que voluntàriament cadascú ha aportat i després es fa el ball amb l'actuació d'un variat nombre de formacions.

Cada grup acostuma a tocar un parell de peces i si considerem que hi havia uns 13 o 14 grups ja us podeu imaginar que la cosa es pot allargar, per fortuna dels balladors, força. Els grups són de tota mena: de novells i de consolidats, de xics i de grans, de nombrosos (o molt nombrosos!) i de pocs membres. Tots, però, amb l'alegria de tocar i de fer ballar amb allò que toquen. En destacaríem les formacions del més joves que representen el recanvi futur dels que ja tenim una certa edat i que mostren que a La Seu, i per extensió a l'Alt Urgell i a la Cerdanya, la música tradicional hi té una força que ja voldríem al Berguedà.

La iniciativa de generar un espai on tothom que faci música tradicional pugui tocar és de gran interès i caldrà mirar d'anar-ho propiciant al Berguedà. El parc del Lledó de Berga és un lloc molt escaient per a fer-ho durant els mesos de bonança. L'entorn, l'amfiteatre i la possibilitat de tornar a donar vida a un espai que la majoria de berguedans tenen oblidat (per no parlar dels gestors de la ciutat) són elements que justificarien la tria d'aquest espai.

Èxit total!

D'èxit total podem qualificar la 1a Trobada de Grups de Folk del Berguedà que va tenir lloc dissabte passat a la plaça del Forn de Berga. A les 6 de la tarda, hora prevista d'inici de la festa, la plaça ja era plena de gent amb ganes d'escoltar les actuacions dels tres grups que animaren la vetllada i de seguir les instruccions de la gent d'AcuR per a ballar. Els primers a tocar fórem els músics de la BFT que presentàrem un repertori força variat, amb danses d'aquí (sardanes curtes, xotis, valsos, jotes, fandangos...) i d'arreu (de Sèrbia, d'Irlanda, de Grècia, xampanyes, cercles...) que van ser ballades fantàsticament per la gent que, a mesura que passava el temps, anava omplint cada cop més la plaça i la barana.

A les 8 del vespre entraren en escena els amics de Tocdeflok de Viladomiu Nou que amb la presència en el seu conjunt de saxos i teclat donaren un timbre diferent al folk. El públic, que havia aprofitat l'estona de descans mentre canviaven els grups per refer-se del cansament, tornà de nou a la plaça a ballar. Fou el moment de noves masurques, valsos, cercles i xampanyes. I també d'alguna peça basca i del pròxim orient.

Mentrestant, en un racó de la plaça, en un braser es coïen tastets i la gent aprofitava algun descans entre dansa i dansa per fer un mossec. Per un mòdic preu la gent del bar de la plaça oferia entrepà i beguda i això va fer que durant l'hora de sopar la "fugida" de gent no fos gaire gran.

Cap allà les 10 feren entrada en escena els Rústik's de Vallcebre, el grup més consolidat dels tres que tocàrem. Ells eren els propietaris de l'equip de so que tots els grups vam fer servir i demostraren un molt bon saber fer dalt de l'escenari. No cal dir que van fer ballar de valent tota la gent que, a mida que passava l'estona, tornava a omplir la plaça després d'haver sopat. Novament els xotis, els valsos, les jotes, les xampanyes, les sardanes curtes i alguna borrèia van sonar a la plaça i novament van ser acollides amb alegria per balladors i públic en general.

Cap a quarts de 12 de la nit tots els membres dels tres grups pujàrem a l'escenari i vam cloure la vetllada amb tres peces que posaren la cirereta a la festa.

No cal dir que la valoració posterior que en vam fer va ser molt positiva i que ja vam començar a parlar de repetir l'experiència en alguna altra ocasió.