Santa Maria al mig dels camps...

...guardeu-nos de pedra i llamps!!

Això és el que diu la cançó Els segadors de Cornet en la seva posada final. I potser caldrà tenir-ho present en les properes setmanes perquè després d'aquest mes llarg de secada intensa només podem esperar (i això pronostiquen) aiguats intensos, pedregades i que baixí cel i terra!! De moment ha anat ben just que no ens diguessin, com fa un parell d'anys, que ens quedéssim a casa, que el risc d'incendi és extremadament alt i que no es permeten activitats al medi natural. Per tant, dissabte 18 de juliol vam ser a Cornet. Primer a la segada i a la batuda, on fèiem música ambient mentre l'Eugènia comentava les tasques que feien els segadors i els anava entrevistant.

Més tard hi hagué sardanes a la placeta del costat de l'església. Com en anys anteriors hi havia col·locades taules i cadires al voltant de l'espai central per a què la gent pogués seure i sopar i també algunes paradetes amb artesania lligada a la fusta, la Tradillibreria i els del Museu de la Torneria de Torelló que ensenyaven a fer ballar baldufes i que és on matàrem el temps una estoneta.

Es va anar fent fosc, marxà aquella calor intensa i tot adquirí un altre aire, plaent, de plàcida nit d'estiu. La gent xerrava al voltant de les taules, bevien, sopaven i sonava la música de la cobla de Súria.

Quan van acabar les sardanes va ser el nostre torn. Al principi no s'animà ningú a ballar però només fer una crida hi hagués un gran nombre de persones (alerta, potser una trentena!!!) que van sortir a la plaça i moltes d'elles es pot dir que no pararen de ballar mentre durà la música.

Va ser necessari una mica d'introducció als passos que calia fer en algun ball però aquelles persones que no el sabien amb poc assaig en tingueren prou. I quan repetírem un vals familiar, xampanya, cercle... ho feren de primera a la primera.

A les dotze aproximadament vam posar fi a l'actuació i encara estiguérem una estoneta petant la xerrada abans de marxar. Santa Maria al mig dels camps... és un molt agradable espai, sempre ho hem dit, i ens plau de tornar-hi cada any (malgrat la calor intensa de mitja tarda). Salut, Cornet!

I de Santa Maria a Sant Jaume. Sant Jaume de Frontanyà, on tocarem aquest proper diumenge dia 26. Serà a migdia i farem principalment cançons dels reculls que hem publicat. Això si no hi ha balladors que demanen ballar, que també és possible! Per tant, so voleu fer l'aperitiu amb cançons tradicionals ja sabeu on podeu anar aquest proper diumenge!

I de cara a la setmana vinent reserveu-vos la tarda-vespre de divendres dia 31 perquè organitzem un magnífic taller de danses gregues a càrrec de la cretenca Fotiní Trigonaki. Començarà a quarts de 7 de la tarda i té una durada d'unes tres hores. Entremig hi haurà la presentació del llibre (A)ïllat: històries d'un nàufrag a Creta a càrrec del seu autor, Jordi Alsina. De fet és aquest llibre el motiu del taller ja que la nostra entitat participà en un Verkami per a poder-lo reeditar i una de les recompenses és el taller que oferim ara.

Després del taller tenim previst fer una estona de conversa i sopar i, si us ve de gust, porteu alguna cosa per menjar i la compartirem. No direu que la proposta no és engrescadora! Animeu-vos, doncs!!

I ja sabeu que l'estiu segueix i nosaltres també. El dilluns dia 3 serem a Sisquer en la descoberta de la placa en record de Bonaventura Carrera Simon, la Rossa de Bulner, en el centenari de la seva mort.

Serà després de la missa (que és a les 12) i hi haurà algun parlament i interpretació d'algunes de les seves cançons.

I d'allà ja passem a la Festa Major de Santa Maria de Merlès que serà el dia 14 d'agost. Aquí us deixem el cartell.

I acabem aquesta entrada amb un recordatori per a una de les persones que ha estat més fidel a les ballades de la BFT, en Josep Pratdesaba, Pep Flautis, que ens va deixar el passat 14 de juliol. Amb el record d'haver compartit agradables ballades. Descansi en pau.

 

La nit de Sant Joan i... lo matí!!

Enguany vam tornar a celebrar la revetlla de Sant Joan al castell de Berga, com havíem fet temps enrere. Un espai tranquil, sense petards en proximitat, ample, podríem dir que fresc (encara no sabíem que la cosa s'agreujaria i duraria unes quantes setmanes!!), i amb una magnífica vista cap a la vila de Berga i més enllà. 

A mitja tarda ja començàrem els preparatius: tirar cable per connectar equip de so i llums i, sobretot, fer una desbrossada per convertir l'herbassar que hi havia en espai per sopar i pista de ball. En Xavier tenia a punt una màquina però la feina grossa se la carregà a l'esquena l'Ernest. 

A fe de Déu que va fer una bona suada!!! Mentrestant uns altres ens vam dedicar a muntar l'equip de so i a penjar llums i garlandes per a què hi hagués ambient de revetlla.

 

Fet i fet ja passaven de les 8 quan, poc o molt, ho tinguérem tot al seu lloc i a mesura que va anar arribant gent es muntaren taules, es desplegaren cadires, es pararen tovalles i es col·locà el menjar i el beure. Algú donà un senyal o potser es va començar picant i d'unes olives i patates es passà ja a guarnir el plat de menges. A mesura que la gent arribava s'hi anava afegint.

No van faltar, evidentment, les coques i alguna que altra ampolla de xampany!!! També de sidra i de xampanyet d'elaboració casolana!! En Ramon no va poder ser a la festa però ens va oferir un parell de coques que aquell matí havia cuit al forn. Excel·lents!!! Tot i que les altres que hi havia també van tenir una bona rebuda i no en va quedar gaire de coca al final de la festa.

I el que sí que també hi hagué va ser música: ball i balladors. El repertori potser una mica agosarat, amb peces que havíem assajat poc però que vam considerar adients a la data i que davant d'un públic conegut ens podíem permetre el luxe d'assumir possibles errors. 

I va ser així: hi va haver alguns moments en què allò trontollava una mica però els balladors i el públic van fer com si res. Gràcies!!!

Hi va haver valsos i pericons, xotis i sardanes, cercles i xampanyes, balls de la coca i ballets de muntanya, rondós, borreia, gavota... 

Tot el que us pugueu imaginar!!! I la nit se'ns va fer curta i el matí de Sant Joan ens esperava per fer per primera vegada a Berga una penjada de rams. Així és que cap a quarts d'1 vam ja començar a plegar, a fer el darrer glop, a recollir taules, endreçar material, plegar banderoles i... vam tancar la darrera llumeta.

Si ja mentre muntàvem dèiem que la BFT mirarà sempre més de fer la revetlla al castell de Berga, un cop acabada vam tenir clar que aquest és el nostre lloc: un ambient agradable, familiar, amb els amics, i amb una vista meravellosa de la nit més curta de l'any!

I el sendemà, dia de Sant Joan, a les 12 del migdia, una colleta érem ja a la plaça de Santa Magdalena a punt de començar el recorregut per penjar els rams de Sant Joan en portals i balcons de carrers i places del barri vell de Berga.

Als rams que nosaltres portàvem hi havia romaní, timó, flor de Sant Joan (pericó), sempreviva, crespinells i unes espigues d'ordi i els dúiem en un cistell per oferir-los a qui s'havia volgut sumar a la celebració però no havia tingut temps de fer-se'l.

Vam començar posant en context l'activitat i llegint el fragment del Cant primer de Canigó on Verdaguer en parla, que és aquest:

Lo ram santjoanenc

Lo dia de Sant Joan
n’és dia de festa grossa;
les nines del Pirineu
posen un ram a la porta,
d’ençà que una n’hi hagué
d’ulls blavencs i cella rossa,
tenia una estrella al front
i a cada galta una rosa.
Un fallaire li ha caigut
a l’ull, malhaja la brossa!
n’apar un esparverot
que fa l’aleta a una tórtora.
Lo matí de Sant Joan
la tortoreta se’n vola,
se’n vola voreta el riu
a cercar ventura bona.
Un ramellet cull de flors,
millor ventura no troba,
floretes de Sant Joan,
de romaní i farigola,
i amb elles fent una creu
del mas la llinda en corona.
Quan arriba el galant
a la casa entrar no gosa;
ella li diu des de dins:
-Doncs, ¿per què et quedes defora?
-Perquè em barres lo portal
amb les flors d’aqueixa toia.
-¿Un ramellet te fa por?
-Me fa por d’aspi sa forma.
-No és d’aspi, no, que és de creu;
Si et fa por no és cosa bona.
-Doncs só el maligne esperit
que les ànimes se’n porta.
Si no fos lo ramellet
la teva fóra ma esposa;
avui jauríem plegats
en mon jaç de foc i sofre.-
D’ençà que això succeí,
ribera amunt del Garona,
lo matí de Sant Joan,
des del Cantàbric a Roses,
les nines del Pirineu
posen un ram a la porta.

I feta la introducció vam cantar el fragment final del poema, amb música de Joan Cabero, al qual hi hem afegit una part instrumental que, si es volgués (també es podria fer amb la part cantada) podria ser ballada com una sardana curta. Aquí teniu la partitura:

I aquí la primera cantada, un assaig que serví als músics per fer exercici de dits i als acompanyants per conèixer música i lletra i poder-la cantar en les següents parades:

La primera casa on vam cantar va ser la de l'Alissa i l'Alex, amics russos que fa ja un parell d'anys es van instal·lar a Berga i que participen en moltes activitats ciutadanes, i que amb nosaltres ballen el ball de cascavells.

I des d'allà vam anar baixant: Casal de les Flors, carrer de la Pietat, carrer Boixader, plaça de Sant Pere, placeta de Sant Ramon, carrer Major, plaça del Forn, Menorets, Mossèn Huch, Pompeu Fabra, Verdaguer i plaça de Sant Joan. Acabar a la plaça de Sant Joan era evident que s'havia de fer, tot i que no hi havia cap casa que pengés el ram, però la coincidència que el darrer carrer fos el dedicat a Jacint Verdaguer fa que l'acte tingui una màgia especial, no us ho sembla?

 

El dia era molt calorós però l'estretor dels carrers del barri vell fa que el sol no trobi gaires facilitats per entrar i, carrers avall, encara va fer-se suportable. Més encara si pensem que en moltes de les cases on vam parar érem obsequiats amb beguda fresca i algun tallet de coca o alguna altra gormanderia, cosa d'agrair.

Al grupet inicial que ens vam trobar a Santa Magdalena durant el recorregut s'hi va anar afegint gent, d'altres ens acompanyaven una estona i després, per compromisos familiars, marxaven. En total potser una quinzena de persones de mitjana va seguir la comitiva i cap a 2/4 de 2 ja havíem cantat a la plaça de Sant Joan i podíem tornar a casa. I ho vam fer amb una valoració molt positiva de l'activitat, tant per part nostra com dels veïns, una valoració que fa que de cara a l'any vinent sigui una activitat que tornem a fer. I si pot ser sense tanta calor!!!

I ara ja encarem l'estiu plenament, enguany amb força actuacions que ens portaran ara a Cornet, a Sant Jaume de Frontanyà, a Santa Maria de Merlès, a la Valldan, a Oix... Ho podeu veure amb més detall a la dreta d'aquesta pàgina.

Ah!! I el 31 de juliol, un divendres, farem un taller de danses gregues a la Valldan, un taller que anirà a càrrec de Fotiní Trigonaki, de Creta, i que és fruit d'un Verkami que va fer la BFT amb motiu de la reedició del llibre (A)ïllat: històries d'un nàufrag a Creta de Jordi Alsina, que és la seva parella i que ens presentarà breument el llibre. Al final, si ho voleu, podeu portar alguna cosa per sopar i ho compartirem. Us hi esperem!!!