Primavera-Estiu del 2020

Mai fins ara una entrada en aquest bloc havia representat un període de temps tan llarg. I això que el confinament ens hauria permès posar a l'abast de tothom molta de la feina que hem fet durant tots aquests anys i molta de la informació recollida. Però ja se sap que sovint quan es disposa de temps és quan menys feina es fa. I, en aquest sentit, la voluntat d'aquest bloc d'anar lligada a l'activitat de la BFT ha reflectit l'aturada d'activitat que la Berguedana ha patit per causa de la pandèmia i del confinament estricte que es va produir des de mitjans del mes de març (encara no havia entrat la primavera) i fins al mes de juny, quan es posa punt i final a l'estat d'alarma. Després, les activitats en les que hem intervingut han estat comptades però hem intentat recuperar una certa normalitat, el que s'anomena ara una nova normalitat. Comencem per la nostra participació en les caramelles en confinament, el 12 d'abril, quan vam difondre per les xarxes la sardana Bon dia Elionor que vam gravar des dels nostres confinaments i que podeu veure aquí: Més tard, per cinquagesma, no vam poder ser a la Pedra Dreta de Lluçà però vam col·laborar, com d'altres músics, des de la distància. Aquí en teniu la prova: A mitjans de juliol vam recuperar una mica de normalitat: en un mateix cap de setmana vam tenir dues actuacions! El dissabte dia 18 de juliol, al parc del Lledó de Berga, vam fer la presentació del primer volum del recull de danses tradicionals del Berguedà que hem fet des de la BFT. La presentació va anar acompanyada de la interpretació d'algunes de les danses que apareixen al llibre a mesura que els autors explicaven el context en què s'havia fet aquest recull.

Després de la presentació el grup Ballaveu presentà el seu darrer disc Ball de nit i oferí una de les primeres actuacions musicals a Berga des del confinament. Una cinquantena de persones, mantenint les mesures de seguretat, van assistir a l'acte.

L'endemà, diumenge dia 19, vam anar a Sant Julià de Cerdanyola convidats per l'ajuntament per participar en els actes de commemoració del reconeixement de Sant Julià com a municipi independent. Malgrat el sol de justícia que queia en una part de l'escenari i els dits rovellats pel temps d'aturada escènica vam anar tocant algunes de les peces més habituals del nostre repertori mentre el públic, que omplia les cadires col·locades davant de l'escenari, aprofitava per fer un pica-pica de mitja tarda.

Nosaltres el férem després ;-) I ja gairebé no hem tingut més oportunitats de sortir en escena i només ens hem trobat per assajar plegats aprofitant el retorn dels nostres companys Edna i Arnau que han estat gairebé un any voltant pel Quebec i el Canadà. Un retorn on no hi ha faltat el xarop d'auró!