Sant Joan, feu-lo ben gran.
Sant Martí, feu-lo dormir.
Que son pare n'és al camp
i sa mare és al molí.
I com en anys anteriors la BFT ha tornat a celebrar la revetlla al Castell de Berga, en col·laboració amb els Amics del Castell.
Ja a la tarda vam rebre la Flama del Canigó que els Amics de la Flama s'havien encarregat de dur des del cim de la mítica muntanya de la Catalunya Nord.
A la Font del Ros de Berga desenes de persones vingudes de molts pobles del Berguedà s'aplegaren per recollir el quinqué amb la flama amb el qual encengueren aquella nit les fogueres del seu poble.
Nosaltres, malgrat la pluja intensa que caigué sobre Berga i que no parà fins ben bé quarts de 9, la pujàrem al castell.
Allà, un cop passat l'aiguat i amb l'aire refrescat, paràrem les taules i penjàrem llums i guarniments. La gent s'anà aplegant i, a poc a poc, tot començà a respirar aquella atmosfera especial de les revetlles de Sant Joan. Les cares alegres de les trobades inesperades, la bellesa de les vistes de la ciutat de Berga des d'aquest lloc privilegiat, el dia que llostrejava...
I així començà el sopar i, més tard, decidírem plantar l'equip de so mentre uns quants encenien les torxes i una comitiva s'adreçava a la pila de llenya. I la portada Flama del Canigó encengué la pira i les flames s'alçaren amunt, amunt, impulsades per una brisa del nord que feia que la llengua de foc s'alcés i donés brillantor a l'estelada que llueix al capdamunt del castell.
I els músics acompanyàrem la crema, primer amb la Rotllana al voltant del Foc de la Fia-Faia de Sant Julià de Cerdanyola. I després amb altres melodies joioses on no faltà un homenatge als que no hi són perquè els tenen retinguts com a ostatges a les presons espanyoles o perquè van haver de prendre el camí de l'exili.
Després, amb les flames ja més dolces, tornàrem al "pati d'armes" del castell on férem espai per als balladors i on els músics començaren a enfilar tonades i tonades per a què la nit fos una festa contínua.
I així passà l'especial nit de Sant Joan, amb una foguera ben alta que brillà a ponent i a llevant i on els follets, de ben segur, feren de les seves.
