A tota castanya!

Ens agradaria que la informació que apareix en aquest bloc ho fes d'una manera una mica més continuada en el temps però ja us podeu imaginar que som els que som, tenim les habilitats que tenim i ens atrapem les coses fins a un cert punt on se'ns desmarxen i aleshores vinga correm-hi per posar-nos al dia. És a dir, que farem un resum del darrer mes... a tota castanya!!

Que això és el que vam fer ahir, celebrar la castanyada. Coques de tota mena, vi dolç i... musiqueta. Una quarantena de persones ens vam aplegar a l'Hotel d'Entitats de Berga i ens ho vam passar al ritme de xotis, sardanes curtes, cercles i el que vingués.

Al final es va obrir l'escenari per a què tothom qui ho volgués fes ballar al personal i així va ser: el Pep Vancell i una miqueta de música medieval van completar la festa.

I ara recordarem breument un final de setembre intens. D'entrada els dos tallers de pandero que ens va fer en Guillem Ballaz. El primer, de construcció, es va fer al Casal Cívic de Berga el dissabte dia 21 de setembre i va comptar amb l'assistència del màxim de 20 persones que permetia l'activitat. El professor va portar el material necessari per a construir-nos el pandero i començà l'activitat amb una interessant explicació de l'ús que aquest pandero havia tingut acompanyant les celebracions lligades amb les confraries del Roser i com eren les dones les responsables de tocar-lo en allò que s'anomenava llevant de taula i que consistia a anar per les cases els dies de festa a l'hora de dinar i cantar les anomenades Cançons de pandero amb la finalitat de recaptar diners per  la confraria.

En Carles Bosch de la Trinxeria, en la Miscelánea Folk-lórica apareguda el 1887 ens parla de com era aquest llevant de taula a Prats de Molló durant la festa major que se celebra el 17 de juliol per Santa Justa i Santa Rufina, patrones de la vila. Diu el següent:

"Lo llevant de taula, en nostras montanyas, es quasibé lo meteix que en las demés comarcas de Catalunya.
Las pabordes de la festa, seguits de la copla,, van de casa en casa, entran á la sal del dinary mentres la copla toca una pessa escullida, los pabordes posan sobre la taula tres safatas. Se dona lo que 's vol, segons la posició de cada hú.
Quan la copla y pabordes s'han retirat, entran las pabordesas de la Mare de Deu, quatre jovenetas molt guapas y aixeridas, que portan á la má un cistellet enflocat de cintas de seda de tots colors; fan lo torn de la taula, y al caure una moneda dins lo cistellet, diuhen un per l'amor de Deu sia, tant gracios y expressiu, ab sonrís tant simpátich, que un no pot estarse de tirá'lshi galans requiebros, que s'ascoltan rihent. Captan per l'altar de la Mare de Deu del Roser."

Bé, mentre ens explicava tot això les pells de cabra s'havien posat en remull i un cop acabada la introducció començàrem a posar fil a l'agulla.

El primer que calgué fer va ser rebaixar els cantells del marc de fusta per evitar que fessin malbé la pell quan aquesta es tensés i evités, per tant, el seu trencament.

Un cop fet això, i opcionalment, es podien posar uns picarolets penjant dins del marc per a que el so de la percussió fos acompanyat del dringar dels picarols.

Després ja passàrem a la part més delicada: prendre una pell de cabra del bugader on eren en remull i col·locar-la sobre el marc, tensar-la convenientment sense que quedessin arrugues, fixar-la amb les grapes i finalment retallar-la correctament.

Aquesta operació calia repetir-la amb una altra pell per cobrir l'altra meitat de pandero i, si es volia i abans d'acabar de fixar aquesta segona pell, es podien introduir cigrons secs dins del pandero per a produir un nou efecte sonor quan aquest fos tocat i, alhora, mogut. Acabada de fixar la pell i retallada, el pandero es va donar per acabat. Aquí podeu veure'n els resultats. No cal dir que per la cara que posen aquests membres de la BFT sembla ser que en quedaren satisfets de les seves habilitats.

Durant un parell de dies el pandero es va anar eixugant i ja només quedava per deixar-lo ben acabat cobrir les grapes que fixaven les pells amb passamaneria. Els més atrevits han fet el que abans també es feia: pintar-los.

No ens digueu que no va quedar bonic...

Bé, un cop tenim el pandero ara el que cal és aprendre'l a tocar. És per això que vam realitzar un taller el dissabte sobre, dia 28, un taller que també va tenir molt bona acceptació amb la presència de gairebé una vintena de persones. En Guillem Ballaz ens va fer un altre cop una introducció al pandero quadrat i a la manera de tocar-lo que s'intueix a partir d'alguna persona que l'havia tocat i dels senyals en panderos trobats i descripcions escrites. Bé, la qüestió és que vam passar una bona tarda intentant coordinar moviments i veient que la cosa no és tan senzilla com d'entrada pot sembla. Com amb qualsevol cosa cal un temps per començar a familiaritzar-s'hi.

Per acabar en Guillem ens va fer una demostració de la tècnica cantant algunes cançons acompanyant-se amb el pandero. Aquí el teniu:

I el dia abans havíem tingut sessió de ball folk a l'Hotel d'Entitats de Berga, una sessió de retrobada després del temps de "descans" de l'estiu. Com sempre músics i balladors gaudírem d'una bona estona recordant melodies i passos.

I diumenge 29 de setembre vam ser a la Festa Major de Fonollet, una clàssic ja en el calendari de la BFT. A primera hora, desrpés de l'ofici i d'uns talls de coca i uns traguets de vi dolç (i també d'algun cafè que ajudava a refer-se d'una llarga nit de gresca) vam acompanyar els gegants de Montmajor i les figures animals que els acompanyen.

Algun valset, algun ball de gegants, algun pasdoble... fins que els geganters ens feien algun senyal indicant que el de sota ja suava de valent i no sabia certament on ballava.

Després férem temps. Llegiren el pregó la gent de La Pastora i començà l'aperitiu folk, un aperitiu que s'inicià amb la ballada de la borreia dels goigs de Fonollet, un ball que esperem que agafi una mica més de volada en anys vinent. Caldria que ho treballéssim una mica però el temps que tenim és el que és.

Bé, el ball comptà, com sempre, amb força animació, amb gent de totes les edats ballant i amb molts tafaners. A veure si s'animen la propera vegada.

I, evidentment, el final de festa fou l'arròs. Recordo bons els arrossos d'altres anys però el d'enguany ho era molt. I, és clar, vam repetir. Com esperem repetir l'any vinent col·laborant amb la bona gent de Fonollet. Salut, fonolletencs!!!

I després d'aquest intens cap de setmana tinguérem una mica de descans fins el dia 11 que anàrem a tocar a Vic a les festes del barri de la Calla. A les 10 del vespre, al pati del Sagrat Cor, i enmig d'una intensa olor de sardines i una llum un xic deficient començà el nostre clàssic repertori de xotis, sardanes, xampanyes i tot allò que s'escaigués i que uns incansables balladors ens demanaven.

En aquesta ocasió comptàrem amb la col·laboració d'un vigatà plenament compromés amb la música tradicional, en Xevi, que ens acompanyà amb el seu flabiol i tamborí en una nit en què la nostra flabiolaire no hi era.

La festa acabà amb unes dolces creps de pera ofertes per una simpàtica parella de noies franceses que paraven just al costat de l'entarimat.

I bé, acabaríem aquí si no fos que precisament aquest passat dissabte dia 9 de novembre, en plena reflexió, vam fer el darrer taller. Es tractava d'un taller de bodhram, la percussió irlandesa, que ens va oferir el nostre amic Feargal Lee.

Una desena de persones ens aplegàrem a l'Hotel d'Entitats i anàrem seguint les instruccions bàsiques per a tocar el bodhram que en Feargal ens donava. I a fe de déu que hi posàvem interès!

Gigs, rels, slip gigs, hornpipes... tot molt facilet de paraula però... Caldrà passar una bona estona assajant per a poder fer correctament aquests ritmes. I encara més si es vol fer a la velocitat estratosfèrica que sovint tenen!

Bé, que els de la BFT com podem anem seguint i que esperem no haver de fer més una crònica tan llarga com aquesta!

Si no hi ha res de nou ens veurem a final de mes al ball folk de l'Hotel d'Entitats de Berga. O potser sortim abans per Santa Cecília i toquem pes carrers de Berga??

Temps de pandero!

Tornem a engegar un nou curs amb empenta, una empenta que esperem que ens acompanyi mínimament durant tots aquests mesos. i ho fem a toc de pandero ja que durant aquestes primeres sessions tenim pensat fer de la percussió l'eix dels nostres tallers.

D'entrada avui mateix (com sempre anem justos de temps!) farem el primer dels tallers. En aquest cas es tracta d'un taller que ens permetrà construir el nostre propi pandero i que anirà a càrrec de Guillem Ballaz. Ens sap greu dir-vos (i és per això també que ho hem publicitat poc) que les places per a poder-lo fer fa temps que estan plenes i ens plantegem fer-ne un altre més endavant vist que hi ha molta gent interessada. Si ho esteu i no heu dit res, escriviu-nos i us farem saber les novetats que hi pugui haver.

Per altra banda, i un cop tingueu el pandero, us oferim un taller per aprendre'l a tocar. Aquest el farem el dia 28 de setembre, dissabte, de 5 a 8 de la tarda a l'Hotel d'Entitats de Berga. També anirà a càrrec d'en Guillem Ballaz (així li podeu demanar responsabilitats si no us sona bé ;-))

Abans, però, haurem encetat la temporada de balls folk a l'Hotel d'Entitats de Berga. Serà el divendres 27, a partir de les 10 del vespre. En aquesta ocasió farem una sessió genèrica on repassarem tot allò ballable que toquem recordant alguna coseta particular. No cal dir que, com sempre, hi haurà servei de begudes i bon ambient.

El cap de setmana intens segueix diumenge 29. Com ja és costum serem a Fonollet, a la seva Festa Major. Recordeu que després de la missa es ballarà la borreia de Fonollet i que cap a la 1 hi haurà un vermut folk on podreu agafar gana per afrontar l'arròs de germanor.

I tanquem aquest post amb un recordatori de la nostra actuació a la plaça d'Europa de Manresa del passat dia 1. Tot i alguns problemes amb la sonorització podem dir que l'actuació va anar bé. Teníem algunes baixes importants en la formació i alguna incorporació que va resoldre en certa manera els forats creats, la qual cosa feia que calgués estar més atent del costum. La nombrosa presència de balladores i balladors va fer que allarguéssim el ball i que tothom quedés satisfet de la ballada. Esperem reveure'ns aviat amb la gent Tradiball Endansa!! Moltes gràcies!

Sant Ramon!

Ja pensàvem tots que deixaríem el mes d'agost amb tantes entrades al bloc com aigua ha caigut aquest estiu però vés per on a darrera hora ha fet un ruixadet i ens hem decidit a apuntar quatre cosetes. Més que res perquè demà toquem a Manresa (ep! paraules majors això!!!) dins dels actes de la Festa Major i no voldríem que ningú ens digués que no ho sabia... Bé, doncs aquí teniu la prova que hi serem:

Una altra cosa és si la pluja ens deixarà fer la feina, que ja ho veurem.

I poca cosa més: que a finals de juliol vam tocar a Sant Julià de Cerdanyola després del dinar de germanor de la penya blaugrana i que no vam poder evitar fer-nos la foto de rigor amb l'avi.

I que el ball va ser el que va ser: molta voluntat hi van posar els músics, els organitzadors i els fidels seguidors pratencs del Lluçanès, que sort en vam tenir d'ells. Vam fer el fet, diríem. I aquí en teniu el testimoni gràfic:

I bé, de cara al proper curs tenim ganes de fer cosetes i ja tenim preparats tres tallers per als mesos de setembre i novembre. Tot de percussió: pandero i bodhram. Aquí teniu els cartells i afanyeu-vos si us interessa que les places són limitades.

Demà a Sant Julià!

Se'ns acumula la feina (la feina diem, no tocar, que tocar és un plaer!) i és per això que aquest bloc l'actualitzem quan podem. Però més val tard que mai i heus aquí un resum del que hem fet aquestes darreres setmanes.

Comencem per l'1 de juny, dia en que vàrem celebrar la 6a Festa de Grups de Folk del Berguedà, enguany marcada per l'absència dels companys de Toc de Flok. La trobada s'havia previst de fer a Gironella però finalment va ser Vallcebre, la pàtria dels Rústik's, qui ens va acollir. Abans de la marató de ball es va fer una "crida" per diversos punts dl poble amb un passacarrers d'acordionistes i alguna gralla i pandereta.

Fins i tot en certs punts els qui acompanyaven els músics van ballar alguna sardana curta i algun un cercle.

La sessió, però, es va fer al local social que l'ajuntament té a punt d'acabar. Ben situat i ampli, va permetre gaudir d'una bona tarda-vespre-nit amb les músiques des Rústik's i de la BFT. Aquí en teniu algunes fotografies:

Finalment, i com ja és habitual, els membres de totes dues bandes tocaren plegats unes quantes danses per posar el punt i final a la festa que, per la bona assistència de gent, té garantit el futur.

I el dilluns següent, 3 de juny, tocàrem una bona estoneta en l'acte de cloenda de les Aules de la Gent Gran de Berga que es va fer al Pavelló de Suècia. Vam aprofitar la sessió per fer un repàs de la geografia europea, principalment, a partir de les peces del nostre repertori i, sobretot, per tocar algunes de les tonades de la nostra comarca que els assistents seguiren amb atenció.

Al finalitzar l'acte, compartint un pica-pica, alguns dels assistents lloaren la nostra intervenció i, emotius, recordaven la seva joventut al fil de les tonades que havien sentit, la qual cosa, no cal dir-ho, ens produí una gran satisfacció.

I el dilluns següent s'escaigué la segona Pasqua i, per tant, la trobada a la Pedra Dreta de Lluçà. A diferència d'altres anys enguany les bromes creixien lluny i no amenaçaren en cap moment la festa que, com sempre, es va fer al voltant de la Pedra amb el ball de cinquagesma que acompanya la cançó d'El bon caçador.

Un bon grup de persones s'hi aplegaren i gaudiren del ball i de la música que el seguí, amb músics d'arreu, uns quants d'ells de la BFT.

I després d'això poca cosa més hem fet. Vingué Patum i la revetlla de Sant Joan que enguany coincidí amb el diumenge de la festa i que, per tant, no celebràrem, com ve sent costum, al castell de Berga. I ara ja enganxem aquell moment en què tothom, poc o molt, marxa i és difícil dir que sí a les propostes que arriben. Una de les poques, però, serà la que demà farem a Sant Julià de Cerdanyola. Exactament no sabem què hi celebren. Només que nosaltres comencem a tocar pels volts de les 5 de la tarda.

Ah! I que aquesta serà la darrera (momentàniament) actuació de l'Edna i l'Arnau amb nosaltres. Tornen a marxar a conèixer món!

Què vagi molt bé!

Bon estiu a tothom!