Ens agradaria que la informació que apareix en aquest bloc ho fes d'una manera una mica més continuada en el temps però ja us podeu imaginar que som els que som, tenim les habilitats que tenim i ens atrapem les coses fins a un cert punt on se'ns desmarxen i aleshores vinga correm-hi per posar-nos al dia. És a dir, que farem un resum del darrer mes... a tota castanya!!
Que això és el que vam fer ahir, celebrar la castanyada. Coques de tota mena, vi dolç i... musiqueta. Una quarantena de persones ens vam aplegar a l'Hotel d'Entitats de Berga i ens ho vam passar al ritme de xotis, sardanes curtes, cercles i el que vingués.
Al final es va obrir l'escenari per a què tothom qui ho volgués fes ballar al personal i així va ser: el Pep Vancell i una miqueta de música medieval van completar la festa.
I ara recordarem breument un final de setembre intens. D'entrada els dos tallers de pandero que ens va fer en Guillem Ballaz. El primer, de construcció, es va fer al Casal Cívic de Berga el dissabte dia 21 de setembre i va comptar amb l'assistència del màxim de 20 persones que permetia l'activitat. El professor va portar el material necessari per a construir-nos el pandero i començà l'activitat amb una interessant explicació de l'ús que aquest pandero havia tingut acompanyant les celebracions lligades amb les confraries del Roser i com eren les dones les responsables de tocar-lo en allò que s'anomenava llevant de taula i que consistia a anar per les cases els dies de festa a l'hora de dinar i cantar les anomenades Cançons de pandero amb la finalitat de recaptar diners per la confraria.
En Carles Bosch de la Trinxeria, en la Miscelánea Folk-lórica apareguda el 1887 ens parla de com era aquest llevant de taula a Prats de Molló durant la festa major que se celebra el 17 de juliol per Santa Justa i Santa Rufina, patrones de la vila. Diu el següent:
"Lo llevant de taula, en nostras montanyas, es quasibé lo meteix que en las demés comarcas de Catalunya.
Las pabordes de la festa, seguits de la copla,, van de casa en casa, entran á la sal del dinary mentres la copla toca una pessa escullida, los pabordes posan sobre la taula tres safatas. Se dona lo que 's vol, segons la posició de cada hú.
Quan la copla y pabordes s'han retirat, entran las pabordesas de la Mare de Deu, quatre jovenetas molt guapas y aixeridas, que portan á la má un cistellet enflocat de cintas de seda de tots colors; fan lo torn de la taula, y al caure una moneda dins lo cistellet, diuhen un per l'amor de Deu sia, tant gracios y expressiu, ab sonrís tant simpátich, que un no pot estarse de tirá'lshi galans requiebros, que s'ascoltan rihent. Captan per l'altar de la Mare de Deu del Roser."
"Lo llevant de taula, en nostras montanyas, es quasibé lo meteix que en las demés comarcas de Catalunya.
Las pabordes de la festa, seguits de la copla,, van de casa en casa, entran á la sal del dinary mentres la copla toca una pessa escullida, los pabordes posan sobre la taula tres safatas. Se dona lo que 's vol, segons la posició de cada hú.
Quan la copla y pabordes s'han retirat, entran las pabordesas de la Mare de Deu, quatre jovenetas molt guapas y aixeridas, que portan á la má un cistellet enflocat de cintas de seda de tots colors; fan lo torn de la taula, y al caure una moneda dins lo cistellet, diuhen un per l'amor de Deu sia, tant gracios y expressiu, ab sonrís tant simpátich, que un no pot estarse de tirá'lshi galans requiebros, que s'ascoltan rihent. Captan per l'altar de la Mare de Deu del Roser."
Bé, mentre ens explicava tot això les pells de cabra s'havien posat en remull i un cop acabada la introducció començàrem a posar fil a l'agulla.
El primer que calgué fer va ser rebaixar els cantells del marc de fusta per evitar que fessin malbé la pell quan aquesta es tensés i evités, per tant, el seu trencament.
Un cop fet això, i opcionalment, es podien posar uns picarolets penjant dins del marc per a que el so de la percussió fos acompanyat del dringar dels picarols.
El primer que calgué fer va ser rebaixar els cantells del marc de fusta per evitar que fessin malbé la pell quan aquesta es tensés i evités, per tant, el seu trencament.
Després ja passàrem a la part més delicada: prendre una pell de cabra del bugader on eren en remull i col·locar-la sobre el marc, tensar-la convenientment sense que quedessin arrugues, fixar-la amb les grapes i finalment retallar-la correctament.
Aquesta operació calia repetir-la amb una altra pell per cobrir l'altra meitat de pandero i, si es volia i abans d'acabar de fixar aquesta segona pell, es podien introduir cigrons secs dins del pandero per a produir un nou efecte sonor quan aquest fos tocat i, alhora, mogut. Acabada de fixar la pell i retallada, el pandero es va donar per acabat. Aquí podeu veure'n els resultats. No cal dir que per la cara que posen aquests membres de la BFT sembla ser que en quedaren satisfets de les seves habilitats.
Durant un parell de dies el pandero es va anar eixugant i ja només quedava per deixar-lo ben acabat cobrir les grapes que fixaven les pells amb passamaneria. Els més atrevits han fet el que abans també es feia: pintar-los.
No ens digueu que no va quedar bonic...
Bé, un cop tenim el pandero ara el que cal és aprendre'l a tocar. És per això que vam realitzar un taller el dissabte sobre, dia 28, un taller que també va tenir molt bona acceptació amb la presència de gairebé una vintena de persones. En Guillem Ballaz ens va fer un altre cop una introducció al pandero quadrat i a la manera de tocar-lo que s'intueix a partir d'alguna persona que l'havia tocat i dels senyals en panderos trobats i descripcions escrites. Bé, la qüestió és que vam passar una bona tarda intentant coordinar moviments i veient que la cosa no és tan senzilla com d'entrada pot sembla. Com amb qualsevol cosa cal un temps per començar a familiaritzar-s'hi.
Per acabar en Guillem ens va fer una demostració de la tècnica cantant algunes cançons acompanyant-se amb el pandero. Aquí el teniu:
I el dia abans havíem tingut sessió de ball folk a l'Hotel d'Entitats de Berga, una sessió de retrobada després del temps de "descans" de l'estiu. Com sempre músics i balladors gaudírem d'una bona estona recordant melodies i passos.
I diumenge 29 de setembre vam ser a la Festa Major de Fonollet, una clàssic ja en el calendari de la BFT. A primera hora, desrpés de l'ofici i d'uns talls de coca i uns traguets de vi dolç (i també d'algun cafè que ajudava a refer-se d'una llarga nit de gresca) vam acompanyar els gegants de Montmajor i les figures animals que els acompanyen.
Algun valset, algun ball de gegants, algun pasdoble... fins que els geganters ens feien algun senyal indicant que el de sota ja suava de valent i no sabia certament on ballava.
Després férem temps. Llegiren el pregó la gent de La Pastora i començà l'aperitiu folk, un aperitiu que s'inicià amb la ballada de la borreia dels goigs de Fonollet, un ball que esperem que agafi una mica més de volada en anys vinent. Caldria que ho treballéssim una mica però el temps que tenim és el que és.
Bé, el ball comptà, com sempre, amb força animació, amb gent de totes les edats ballant i amb molts tafaners. A veure si s'animen la propera vegada.
I, evidentment, el final de festa fou l'arròs. Recordo bons els arrossos d'altres anys però el d'enguany ho era molt. I, és clar, vam repetir. Com esperem repetir l'any vinent col·laborant amb la bona gent de Fonollet. Salut, fonolletencs!!!
I després d'aquest intens cap de setmana tinguérem una mica de descans fins el dia 11 que anàrem a tocar a Vic a les festes del barri de la Calla. A les 10 del vespre, al pati del Sagrat Cor, i enmig d'una intensa olor de sardines i una llum un xic deficient començà el nostre clàssic repertori de xotis, sardanes, xampanyes i tot allò que s'escaigués i que uns incansables balladors ens demanaven.
En aquesta ocasió comptàrem amb la col·laboració d'un vigatà plenament compromés amb la música tradicional, en Xevi, que ens acompanyà amb el seu flabiol i tamborí en una nit en què la nostra flabiolaire no hi era.
La festa acabà amb unes dolces creps de pera ofertes per una simpàtica parella de noies franceses que paraven just al costat de l'entarimat.
I bé, acabaríem aquí si no fos que precisament aquest passat dissabte dia 9 de novembre, en plena reflexió, vam fer el darrer taller. Es tractava d'un taller de bodhram, la percussió irlandesa, que ens va oferir el nostre amic Feargal Lee.
Una desena de persones ens aplegàrem a l'Hotel d'Entitats i anàrem seguint les instruccions bàsiques per a tocar el bodhram que en Feargal ens donava. I a fe de déu que hi posàvem interès!
Gigs, rels, slip gigs, hornpipes... tot molt facilet de paraula però... Caldrà passar una bona estona assajant per a poder fer correctament aquests ritmes. I encara més si es vol fer a la velocitat estratosfèrica que sovint tenen!
Bé, que els de la BFT com podem anem seguint i que esperem no haver de fer més una crònica tan llarga com aquesta!
Si no hi ha res de nou ens veurem a final de mes al ball folk de l'Hotel d'Entitats de Berga. O potser sortim abans per Santa Cecília i toquem pes carrers de Berga??
I el dia abans havíem tingut sessió de ball folk a l'Hotel d'Entitats de Berga, una sessió de retrobada després del temps de "descans" de l'estiu. Com sempre músics i balladors gaudírem d'una bona estona recordant melodies i passos.
Bé, que els de la BFT com podem anem seguint i que esperem no haver de fer més una crònica tan llarga com aquesta!
Si no hi ha res de nou ens veurem a final de mes al ball folk de l'Hotel d'Entitats de Berga. O potser sortim abans per Santa Cecília i toquem pes carrers de Berga??
