Bon any 2018!!

Ja hi som! Hem tornat a aconseguir aguantar un any més! I ja en són uns quants! Des de les primeres incursions als aniversaris de l'Ate, les sessions a La Guita, passant pels xigrons del Placeta i fins l'actualitat no és fàcil mantenir una continuïtat i cal dir que la BFT, de moment, ho està aconseguint amb nota. I nota afinada!! És cert que hi ha temporades més bones que altres però l'esperit d'anar millorant i ampliant repertori i arribar arreu de la comarca i de recollir tonades i balls i fer tallers per donar a conèixer la música i els balls tradicionals (d'aquí i d'arreu), tot això persisteix encara en la tasca que fa la BFT com a entitat. Podríem fer molt més, ho sabem, però de moment arribem fins on arribem i ja és molt, com dèiem, tenir una continuïtat.

Aquest any 2017 l'hem completat amb tot un seguit de col·laboracions amb entitats berguedanes. El dia 2 de desembre vam ser a la presentació del calendari del Taller Coloma que es va fer al Pavelló de Suècia i vam amenitzar el piscolabis final. El dia següent vam ser a la tercera edició del mercat d'artesania "Som Traçuts" que organitza la Residència Sant Bernabé de Berga i vam tocar una estoneta a l'hora de l'aperitiu.

Després ja vam entrar en la campanya electoral del 155 que va acabar amb les eleccions del dia 21. Va ser qüestió de tocar altres tecles aquells dies. El 22, però, ja vam tornar a l'atac i vam alegrar (esperem-ho!) les festes a la gent gran del Casal Cívic de Berga. També ho van fer les corals (de l'EMMB i del Casal) abans que nosaltres. I un cop acabada la sessió vam sortir a tocar quatre nadales pel carrer Major, un carrer desèrtic ja a les 8 del vespre. I després vam anar a sopar, que ben merescut ho teníem!

I cal dir que de tot això hi deu haver fotos en un lloc o altre però jo no les tinc i, per tant, no les puc penjar. Sí que en tinc algunes de les primeres actuacions que vam fer quan estàvem ja una mica consolidats. Va ser al Castell de Cabrera el febrer del 2013, dins d'una església força freda i després d'un sopar una mica frugal. Aquí van!

Ja ho veieu. Estem igual que estàvem. Bé, físicament. Hem millorat molt en l'aspecte musical. I pel que fa al país ningú hagués dit aquell 2013 que hauríem arribat on hem arribat i que una majoria decidiria un 1 d'Octubre fer d'aquest país una república independent i que hi hauria la salvatge repressió que hi va haver i que el president i alguns consellers estarien a l'exili i que hi hauria presos polítics i que...

... i que tinguem un any 2018 ple d'alegries i ple de música.

Bon folk de falç!

Cal Nosa

Aquest passat cap de setmana ha estat força intens, com ja anunciàvem. Per començar divendres vam fer l'habitual sessió de finals de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga, un espai on sembla, per l'assistència de balladors i balladores i pels comentaris que ens fan, que la gent s'hi troba a gust. 

Té l'avantatge respecte a l'anterior espai de La General que és més ampli, tant per als músics com per als balladors, que el terra convida a ballar (a voltes, a La General, els peus dels balladors quedaven enganxats a terra en el que eren les romanalles de nits d'alcohol desbordant) i que, per als qui no vénen a peu, s'hi aparca amb molta facilitat. Té l'inconvenient de la manca de bar però això ho hem solucionat sense cap problema fent nosaltres mateixos la feina i oferint a preus súper mòdics la beguda. I a vegades alguna cosa per menjar. 

I potser també és un inconvenient que queda més lluny del centre de Berga i que això dificulta que alguna colleta que treia el cap ara per ara encara no hagi aparegut. Ja vindran, però.

La nit començà fluixeta però s'animà ràpidament i potser eren, al final, una trentena els balladors que feien que la sala no es veiés, ni molt menys, buida. I això que, com hem dit, és ampla. Els músics de la BFT vam anar enfilant repertori i fins i tot ens vam permetre de fer alguna cosa molt nova que ben just havíem assajat. Els balladors, contents, van anar també fent peticions i, segons ens digueren, quedaren ben satisfets de la vetllada, l'última d'aquest any ja que al desembre no tenim costum de fer-ne. 

No serà, per tant, fins al gener que ens tornarem a veure al Centre Cívic (Hotel d'Entitats).

I l'endemà, dissabte, anàrem a tocar a Cal Nosa, a Montclar. Abans de fer-ho, i amb un fred que començava a arribar als ossos, vam gaudir d'un gustós àpat amb bona companyia. 

Un costellam excel·lent i unes verduretes escalivades van fer que , per una estona, retornéssim al món dels vius i agaféssim forces per encarar una tarda que es presentava gèlida. 

Molt jovent amb ganes de festa i de fer el que convingués per entrar en calor, com podeu veure en les fotos i vídeos, van fer que la cosa s'animés ràpidament. 

Vam començar a tocar que encara clarejava però ben aviat la fosca es feu present i la sensació de tocar en un final de festa d'un llibre de l'Astèrix abraçà l'escena. 

Vam tocar i tocar i un cop acabat encara ens demanaren que en féssim més. 

I nosaltres, contents, ho vam fer. Però hi ha un moment en què, malgrat tot, has de dir prou i la festa s'acaba (la que fèiem nosaltres perquè ells van seguir) i reculls els trastos i cap a casa. Perquè ells eren joves i alguns de nosaltres ja tenim una edat i el dia se'ns escurça. 

Però malgrat el cansament i el fred vam marxar agraint a la gent de Cal Nosa que ens haguessin convidat perquè vam estar molt bé i, què carai, l'any vinent també hi voldrem ser!

I ara ja ve temps de Nadal i d'actes recolzant entitats i d'animar els carrers amb nadales i... de recordar que encara no hi som tots. Que encara hi ha presos i gent a l'exili i els tenim presents.