Pels camins de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Fa unes setmanes la BFT es va voler adherir als actes per commemorar el centenari de l'inici de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya  i va fer una activitat amb la voluntat de recordar una de les primeres missions: la que van fer Pere Bohigas i Higini Anglès pel Solsonès i el  Berguedà. De moment ens hem limitat a la primera part de la missió (el Solsonès) i el dia 26 de novembre vam recórrer una part de la Vall d'Ora seguint alguns dels indrets que van visitar, llegint fragments de la seva crònica i interpretant algunes de les tonades que fa cent anys van recollir.

La jornada va començar al Forn de l'Aigua d'Ora, punt de trobada i d'aprovisionament de coca i alguna que altra gormanderia, en un dia més aviat rúfol que esperàvem que s'aclarís ben aviat. Als assistents se'ls donà un llibret amb explicacions sobre el motiu de l'acte i amb partitures i lletres d'algunes de les danses i cançons que sonarien durant aquell matí. 

La primera parada la vam fer a Sant Feliu de Lluelles. El 13 de juliol de 1922 hi van passar Anglès i Bohigas, ja llustre: "...arriba un homenet vell, l'escopeta al coll amb peces de caça penjades damunt la brusa negra. Amb veu aspra i de malcarat: -Sóc el Rector!- ens diu; i tirant-se avall la brusa, que amb la fosca sembla groguenca, resulta que és una sotana. Malgrat tot, s'entendreix una mica i ve a donar-nos guiatge". La nostra arribada va ser més calmada. Ningú pels voltants. Quan decidim on tocarem i comencem a desenfundar els instruments i el fiscorn deixa anar alguna nota, treu el cap un home del que deu ser la rectoria. Ens diu que a la casa del costat, ara de turisme rural, hi ha un grup de joves i ens hi adrecem convidant-los a l'actuació. No triguen gaire a ser-hi i comencem la jornada amb una explicació del motiu de la nostra presència i amb una primera melodia que és el Ball de cascavells de la Torreta, molt adient per l'espai on som. Sorprenentment alguns dels joves de la colla es posen a fer uns passos de dansa i descobrim, un cop acabem, que es tracta d'una colla d'una escola de swing de Terrassa: la Triple Step. No cal dir que vam aprofitar la seva presència i vam fer L'arbret gentil que van ballar com un valset familiar. Aquí ens podeu veure en acció:

La  imprevista i afortunada trobada va fer que l'estona que romanguérem a Sant Feliu fos més llarga de la prevista. Vam cantar Sona, viola, sona i Sota el pont de Lió, amb les versions que recolliren Anglès i Bohigas i amb la dansa egarenca de l'Estapera vam cloure la primera parada del dia.

 

De Sant Feliu de Lluelles havíem d'anar a Tentellatge però vam creure oportú saltar-nos aquesta parada i anar a la següent: la impressionant casa de Postils. Ja havíem acordat amb la Mercè, la mestressa, que passaríem i ja ens esperàvem. També tenen una part de l'espai destinat a turisme rural i els havien advertit que, com fa cent anys, passarien "els de les cançons". 

 Així es presentaven ells, perquè les notícies devien córrer més que les persones fa cent anys: "...som els de les cançons, fa dos dies que correm i no en trobem enlloc. Ja ens han dit que vós no en sabeu. -Jo?...mai...mai...- Però, diu que vós coneixeu una vella que en cantava tantes...".

Un cop a Postils llegim un fragment del diari escrit per l'Higini Anglès. Venien de Tentellatge i hi arribaren ja negra nit: "Cansadíssims arribem a Postils, la propietat més gran de l'encontorn. Les grans eres, les espaioses i solemnials sales, les cambres amples traspuen encara cançons velles; més ai, quina por! que ara ja mai s'hi canten".

A Postils toquem el Ball de la guitza de Busa i cantem Retorn del cavaller i La donzella del Rosselló. També La malmaridada que havia recollit Joan Tomàs a l'Hereu Mill el 1926 a Barcelona. I llegim fragments del diari on apareix "(...) n'Alexandre, finíssim, prova de cantar i recollim petita cosa. anta la jove, de nom Mercè Parera, de Casa l'Estruc de Sorbes (sic); pugen les masoveres, i res de nou". N'Alexandre i la Mercè Parera eren els avis de la Mercè que avui ens acull. Aquell 14 de juliol no recolliren gaires cançons a Postils però el 26 de novembre del 2022 nosaltres vam retornar la visita i els en vàrem oferir algunes.

De Postils, com la comitiva de fa 100 anys, vam baixar a la Vall i ens plantàrem a l'actual Ecomuseu de la Vall d'Ora, on havíem quedat amb el Celestí per a visitar-lo. En Celestí ens esperava, però, a cal Guirre per ensenyar-nos el funcionament del molí. Després d'aclarir el malentès es presentà on érem, al costat de ca l'Ambròs, i ens obrí l'antic estudi on s'exposen tot un seguit d'eines de treball antigues i s'explica el funcionament de la serradora. 

 

Després cantàrem unes quantes cançons al costat del pont: Les fàbriques, la Cançó del pegaire, el Testament de l'Amèlia, Cara bonica...

Cent anys enrere Bohigas i Anglès no tingueren una rebuda tan plàcida. Volien dormir a Sant Lleïr però l'hostal estava en obres: "...Tanmateix eixia la "Santlleïna", filla de la vella Dolors, no tan maca com ens havien ponderat. L'hostalera, el seu home i els treballadors en bon rengle ens apostrofaven; aquelles no eren hores d'anar pel món, ni ells feien d'hostalers durant les obres, ni menys creien en la nostra paraula, ni que de Barcelona fóssim, ni que les cançons ens fessin així perdedors; i ens prengueren per sospitosos".

Després de demostrar que eren les cançons les que els perdien els digueren que "si al Molí de ca l'Ambròs no podien donar-nos acolliment ja podíem tocar el dos, perquè allí no trobaríem posada. Més entendrit l'home que la dona, ens acompanyà a ca l'Ambròs. Menjàrem el que trobàrem i dormírem com poguérem; i el pobre Bohigas, per dormir en catre, hagué de dormir amb persona estranya: un marxant de muntanya, al qual no coneix ni sap qui és encara".

El nostre final aquell dia va ser molt més plaent. Després d'una exhaustiva visita al molí de cal Guirre anàrem a dinar a El Pujol, on ja ens esperaven. 

 

La mestressa, la Dolors, la dona del Celestí, ja ens avisà que, un cop tips, hauríem de fer una mica de serenata!

I així va ser. Un cop dinats nosaltres i amb la resta de comensals ja fora, s'hi posà la gent de la casa i nosaltres acabàrem la nostra jornada amb tot un seguit de cançons que just fa cent anys ressonaren per aquells verals i que gràcies a la feina de persones com Higini Anglès i Pere Bohigas hem pogut tornar a fer sonar. És el millor homenatge que podíem fer a tothom qui participà en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i amb un especial esment al pare Josep Massot.

Tothom estigué d'acord que activitats com aquesta cal repetir-les sovint. Tant pel que suposa de recuperació patrimonial, de coneixement del territori i de la seva gent, com per la relació que fem entre nosaltres les persones que hi participem. L'activitat tingué ressò i el cap de setmana següent el Regió 7 dedicava 5 pàgines al centenari de l'OCPC i feia servir la nostra activitat com a eix de l'article. Aquí en teniu la portada:

Ben aviat seguirem la ruta que Anglès i Bohigas feren pel Berguedà. Ja us avisarem!

Just el dissabte abans d'aquesta activitat, el dia 19 de novembre, vam tocar per segon any a la Festa Major de Lluçà. L'activitat ja començà al vespre, al voltant del foc que hi havia encès a l'era de l'Estudi, on uns quants acordionistes van anar tocant melodies, i seguí amb una glosada a la qual s'hi afegia tothom qui volia.

Després vingué el sopar: un excel·lent xai del ramat del senyor batlle acompanyat de pa amb tomàquet, un trumfo escalivat i un gotet de vi. Això sí, a peu dret, que a fora el fred collava fort i a dins l'espai era per a ballar i les cadires absents.

I tal i com ja va passar l'any anterior, la gent s'engrescà ràpidament a ballar i allà el principal problema era l'espai. Massa gent i massa junta! Fins i tot els músics teníem problemes per moure'ns! Mireu, sinó, l'animació que hi havia.

Vam tocar allò i més i hi havia qui encara no en tenia prou. Sort que després en venien d'altres i que calia deixar passar que sinó ... I per cert, un dels integrants dels que tocaren després, els Punkxada de Sallent, ens regalà aquesta bonica instantània!

Moltes gràcies de nou a l'organització de la Festa Major de Lluçà per comptar amb nosaltres i esperem reveure'ns en properes ocasions. Folk i xai!

I ja l'última cosa que hem fet ha estat tocar a la Fira Faia de Sant Julià de Cerdanyola el passat dissabte 3 de desembre. 

 

En una plaça amb un gran nombre de parades i amb un vi calent als dits que ajudava a matar una mica el fred que feia, vam començar tocant el nostre repertori de sardanes, xotis, valsets, masurques, pasdobles, polques, jotes... mentre qui ho volia aprenia a fer una faia. Un cop fetes es va ballar la dansa de la Fia Faia mentre cremaven les faies fetes. Després la canalla va cantar i ballar Els Aranyons abans que l'Allona comencés el taller de danses on les persones que ho van voler van aprendre a ballar danses de Sant Julià de Cerdanyola, alguna de les quals feia potser més de cent anys que no es ballava: el Ball de Tres Parts, la Bolangera nas i orella, el Ball cerdà de Sant Julià, el Ball cerdà eugasser...

 

L'activitat va tenir molt bona acollida i va ser magníficament portada per l'Allona. Després del taller vam tocar unes quantes danses més: sardana curta, xampanya, jota, cercle, valset... i d'aquesta manera vam acabar la jornada. Molt contents de ser-hi però ben glaçats!!! Com en edicions anteriors agraïm sincerament l'organització i esperem que, tot i el fred, l'any vinent ens tornem a trobar!

I per acabar aquest 2022 ens queden un parell d'actuacions: dimecres vinent dia 21 de desembre al Centre de Formació d'Adults de Berga farem una mica de festa de final de trimestre i Nadal amb taller de danses i ballaruca final. I dijous 22 sortirem pel carrer Major de Berga a tocar quatre nadales i a contribuir a crear una mica d'ambient nadalenc.

Des de la BFT us desitgem molt Bon Nadal i un magnífic i folqui 2023!

1922-2022: Centenari de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Aquest 2022 commemorem l'inici d'una de les recerques més importants que s'han fet mai al país i, molt probablement, a Europa i al món al voltant del patrimoni cultural relacionat amb la música tradicional: l'inici de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Noms com Patxot, Massot, Jaquetti, Tomàs, Llongueres, Anglès, Bohigas i tants d'altres caldria tenir-los ben presents per agrair l'ingent tasca que van fer i gràcies a la qual podem ara mateix disposar del coneixement d'un patrimoni que altrament, i degut a la guerra i a l'obsessió d'alguns per fer desaparèixer del mapa llengua i cultura catalana, hauria desaparegut en molt bona part sense que se'n tingués ara coneixement.

Des de la BFT volem fer aquest homenatge a aquestes persones i afegir-nos als actes de commemoració del centenari de l'OCPC amb una sortida pels camins que recorregueren Higini Anglès i Pere Bohigas en una de les primeres missions de recerca, la que van fer el juliol del 1922 al Solsonès i part del Berguedà. Concretament seguirem alguns dels indrets de la Vall d'Ora que van visitar i acompanyarem el recorregut amb la lectura de fragments del diari que van fer i amb la cantada d'algunes de les melodies recollides. Si voleu venir ens trobarem el dissabte dia 26 d'aquest mes a les 10 del matí al Forn de l'Aiguadora i des d'allà anirem cap a Tentellatge, Postils i el Molí de l'Ambrós i Sant Lleïr. Acabarem la sortida a El Pujol de l'Aigua d'Ora, on dinarem. Si hi esteu interessats l'activitat és totalment gratuïta i només caldrà que us inscriviu enviant-nos un correu si voleu que us reservem un lloc per dinar.

Abans, però, aquest proper dissabte dia 19, podeu venir a escalfar les cames a la Festa Major de Lluçà on abans de sopar cantarem al voltant del foc (sembla que finalment divendres arriba el fred!!!) i després farem ball folk amb xotis, masurques, sardanes, cercles, jotes i tot el que us vingui de gust. Us deixem aquí el cartell amb tots els actes de la Festa Major. El ball el començarem cap a les 10 del vespre.

I des de finals de setembre fins ara la Berguedana de Folklore Total podem dir que no ha parat gaire i hem fet unes quantes coses. Aquí les resumim.

D'entrada el dia 22 d'octubre va ser un dia força mogut ja que al migdia vam anar al dinar de celebració de l'aniversari del Casal Panxo, a la plaça de les Cols de Berga, i després de dinar vam tocar una mica. Cal dir que aquestes hores de després de dinar no són les més adequades per fer ballar el personal però poc o molt vam anar fent i encara al final vam aconseguir que ballessin una xampanya. Com vam dir allà mateix caldria organitzar unes sessions de ball al Casal per a què en properes ocasions no costi tant a la gent ballar una miqueta. Panxos, pendent queda!!!

I aquell mateix dia al vespre, a la sala Casino de Berga, vam poder gaudir de l'espectacle Poemari per a acordió d'en Gerard Díaz. Una gran sensibilitat en la interpretació, tant pel que fa als poemes com als sons de l'acordió, que va complaure molt al públic que hi havia. Des de la BFT estem molt contents d'haver pogut col·laborar en l'edició d'aquest llibre i esperem poder portar nous espectacles de la MINIMíssimA ben aviat.

I el dia 28 d'octubre vam fer una des les coses que ens agrada més: anar a les escoles i veure com la canalla canta i balla melodies tradicionals. En aquesta ocasió vam anar a l'escola de Casserres on en la jornada en la que celebraven la castanyada els diferents grups de nens i nenes de l'escola van oferir un espectacle de balls tradicionals els quals acompanyàrem nosaltres. 

 

Ball de cascavells de Casserres, Ball de cascavells de l'Ametlla de Merola, Borreia de Fonollet, la Malamanya... van ser algunes de les danses que es van ballar.

Després hi va haver servei de berenar per part de l'AFA de l'escola i mentrestant nosaltres tocàrem algunes de les peces del nostre repertori habitual. Va ser una jornada molt positiva i en la que convé agrair en Blai Gragés per fer-la possible, ja que ha estat ell qui ha tingut aquesta magnífica idea d'assajar els balls amb la canalla i de fer-nos-hi anar per a tocar en directe. Ah! I gràcies pel regal que ens vàreu fer! De ben segur que, excepte al vegetarià de la colla, satisfarà a tots els demés!

I si això era divendres, dissabte dia 29 vam fer cap a Vallcebre per a la Festa de Grups de Folk del Berguedà. Per no fer tard a la cita, des de la BFT es va considerar que era millor anar-hi amb temps i aprofitar i fer un dinar de germanor a La rectoria de Vallcebre. 

 

El dinar fou excel·lent i només es trobà a faltar una estoneta en acabar per fer una becaineta. Però ja se sap que la feina del músic... Sort en tinguérem alguns de la trompeta que acompanyà els panellets de postres!

Un cop acabat el dinar vam anar a la sala polivalent per fer les proves de so i un cop fetes ja va ser hora de fer el passacarrers que, com sempre, va ser força animat, amb gent que seguia la colleta de músics i que ballaren a la plaça. 

De retorn a la sala ja va ser hora de tocar. D'entrada les de l'Esbart Queralt ens van fer una demostració de tarantel·la acompanyades d'acordió i violí.

Un cop van acabar nosaltres vam començar a tocar, amb una gran presència de gent, la majoria balladors que omplien l'espai i que no en deixaven una sense ballar. Vam tocar de tot i sense repetir-nos de balls i, cal dir-ho, en vam sortir molt satisfets, tant de la nombrosa gent que hi havia com de com ens va sortir, sense esverar-nos i entrant i sortint molt correctament.

Després van venir els V9 i van tancar la festa els Rústik's. Com sempre hi va haver unes peces finals que vam interpretar tots els que encara quedàvem. Cap a quarts de 12 vam tancar aquesta 8a trobada de Grups de Folk del Berguedà amb el desig de seguir-la repetint a Vallcebre. Moltes gràcies a tothom qui ha participat en l'organització!

I la darrera activitat en la que hem participat ha estat en l'acte d'homenatge a la Dolors Santandreu que es va fer el dia 4 de novembre al Teatre Patronat de Berga. La BFT es va adherir a l'homenatge a la historiadora amb la interpretació de 3 danses tradicionals del Berguedà i una cançó de les recollides a l'Hereu Mill. A l'inici de l'acte vam tocar la Dansa de Falgars i vam cantar L'arbret gentil. I com a cloenda vam tocar el ball dels Nans vells i L'espunyolet de Berga.

L'acte va estar molt bé, tant de contingut com de durada i va acabar amb un audiovisual on diferents persones recordaven aspectes de la personalitat de la Dolors Santandreu.

Poemari per a acordió i moltes més coses!

Si la primera quinzena d'octubre ha estat força tranquil·leta ara encarem una segona quinzena força animada. Us farem un breu resum del que hi ha els propers dies però estigueu atents a l'agenda perquè sovint no som a temps de fer els canvis al bloc amb la rapidesa que voldríem.

D'entrada aquest dissabte dia 22 tenim programa "doble": d'una banda dinarem amb els del Casal Panxo de Berga per celebrar l'aniversari del Casal i després de dinar animarem una mica la sobretaula amb quatre cançons i danses.

 

Al vespre, a les 8, us convidem a venir a l'espectacle Poemari per a acordió que la Companyia MINIMíssimA de la mà de Gerard Díaz ens portarà a la Sala Casino del Teatre de Berga. És un espectacle per a tots el públics, gratuït i d'una durada aproximada d'una hora. Des de la BFT vam col·laborar econòmicament a fer possible aquest "poemari" i el "retorn" és aquesta actuació. No us la perdeu!

I per al cap de setmana següent tenim la 8a Festa de Grups de Folk del Berguedà que farem, com l'any anterior, a Vallcebre. Serà dissabte dia 29 i començarem la gresca a la tarda amb un cercavila d'acordionistes (i qui s'hi vulgui afegir) que acabarem a la sala polivalent del poble on començarà la sessió de ball folk a partir de les 6 de la tarda.

 

Una mica abans la gent de l'Esbart Queralt ens ensenyaran algunes danses per a què puguin ser ballades després. A partir de les 6, i sense parar, tocarem la Berguedana de Folklore Total, els V9 Band i els Rústik's. Festa sense parar i amb servei de begudes i entrepans. Ja ho sabeu!

I el divendres 28, un dia abans, haurem anat a l'escola de Casserres a ensenyar unes quantes danses a la canalla, els futurs dansaires! Esperem que això els animi a participar en el grup de cascavells de Casserres i a ballar la borreia de Fonollet en la propera festa major!

Per acabar dir-vos que la sessió de ball folk que vam fer l'últim divendres de setembre va tenir molt bona acollida i que amb ella vam iniciar el curs de balls folk a l'Hotel d'Entitats. Ja us podeu imaginar que aquests darrer divendres d'octubre no ens hi trobareu. Serem dissabte 29 a Vallcebre!! Ens trobarem allà!

Estiu sec, tardor molla

Això diu la dita! I a fe de Déu que l'estiu ha estat sec, principalment el que és el juliol. I de moment la dita es compleix ja que la nit de dissabte 24 va caure un bon patac d'aigua. Ara bé, diumenge de Festa Major a Fonollet el dia va ser magnífic, amb una fresqueta a primera hora que a poc a poc el sol va fer enrere i va deixar pas a un matí ben agradable.

Després de l'ofici religiós amb la tradicional cantada dels goigs de Sant Sadurní i el lliurament dels ramets per part de les pabordesses, veïns i veïnes i tothom qui hi havia vam compatir xerrada entre talls de coca i traguets de vi dolç i cafès. Mentrestant el jovent ballador assajava la borreia que, com és ja costum, després van ballar després del pregó, enguany enllaunat.

La BFT va animar l'aperitiu amb sardanes, xotis, xampanyes, jotes... i amb uns fidels balladors de totes les edats que ho van ballar tot i més. 

 

I encara ballarien ara si no hagués estat perquè ens van cridar a taula, que l'arròs ja gairebé estava i calia muntar taules i aclarir l'espai i regar una mica per fer fora la pols que tots aquells peus havien aixecat.

 

I així va arribar l'hora de dinar, amb taules llargues on compartírem arròs i tall i vi i postres i cafès i converses. Com sempre vam passar un dia ben agradable a Fonollet, amb una excel·lent organització, a la qual volem agrair de nou haver-nos convidat. I esperem que així sigui per molts anys.

 

I nosaltres seguim! Si voleu ballar aquest divendres dia 30, últim de mes, no dubteu a venir a l'Hotel d'Entitats de Berga. Ens trobareu allà a partir de les 10 i podreu ballar fins que en tingueu prou!

Cap a Fonollet!

Torna setembre i, per tant,... Festa Major a Fonollet! Ja són un bon grapat d'anys que fa que col·laborem amb aquesta agradable festa major i en la que hi hem incorporat una dansa que esperem que per molts anys sigui ballada, a ritme de borrega i amb la melodia i lletra dels goigs del patró de l'indret: Sant Sadurní.

Si encara no l'heu ballada o no heu vist com el jovent de les rodalies la balla no deixeu de venir diumenge dia 25,a primera hora, quan just després de l'ofici i del pregó, entre tall de coca i xerricada de vi dolç, podeu gaudir de la dansa enmig de la placidesa d'aquell espai i de la bona harmonia entre veïns. I després de la borrega, a l'hora del vermut, farem ball fins que ens diguin que l'arròs, que és qui mana, ja gairebé és a punt.

Ep! La festa, però, comença dissabte i, com podeu comprovar al programa, teniu actes per a tots els gustos i edats.

I mentrestant els músics de la BFT hem anat poc o molt assajant ja que volem renovar bona part del repertori. Seguim amb masurques i valsets i sardanes i pasdobles i xampanyes i cercles i de tot i més, però hem deixat de banda algunes de les melodies que els darrers anys ens han acompanyat i en farem de noves que esperem que també us agradi.

I també hem fet alguna actuació. Concretament vam ser el diumenge 4 de setembre a Josa, a la plaça, i vam alegrar una mica el final de la Festa Major. 

 

Una plaça petita té sempre encant i també té que, per poca gent que hi hagi sembla plena. Aixi doncs, amb espai suficient per ballar (i una mica just per tocar) vam anar fent i la gent va anar ballant fins que una nuvolada va decidir que Josa era un punt convenient per descarregar. 

 

Malgrat els nostres intents de fer front a la natura i de seguir tocant aixoplugats una mica al ràfec d'una casa la persistència de l'aigua va acabar decidint que, després d'una mica més d'una hora de tocar, ja era hora de plegar. I així ho vam fer. Cal agrair el jovent de l'organització la seva bona predisposició en tot moment i desitgem poder compartir noves trobades ben aviat!

Diumenge a Josa!

Després d'un estiu tranquil·let on hem prioritzat refer-nos una miqueta, encarem el nou curs amb canvi de repertori i amb alguna que altra novetat.

Abans, però, d'encarar aquest calorós estiu vam tenir temps de fer un altre concert, aquest cop a Folgueroles, on vam tocar melodies del repertori de Josep Verdaguer, Roviretes, i vam cantar cançons amb lletra de Jacint Verdaguer, tots dos molt lligats a Folgueroles. 

Després de fer les proves de so i de menjar uns boníssims entrepans amb pa de coca a Cal Pascual, vam gaudir d'un magnífic vespre en un espai molt agradable, els jardins de can Dachs. Entre cançons i danses del nostre repertori habitual molts dels assistents es van animar i van ballar mentre el dia marxava i els llums encara feien més deliciosa l'escena.

Ja ben entrada la nit vam acabar i, sense temps per a fer un got després de l'actuació, vam tornar a Berga.

Com hem dit al principi, l'estiu, per als músics de la BFT, ha estat temps de repòs. Hem fet alguna trobada per a què no s'encarcaressin els dits però per a alguns de nosaltres ha servit més aviat per rumiar propostes per a aquest curs vinent. D'entrada anunciem que se seguiran fent cursos d'acordió diatònic i que s'amplia el nombre de professorat i de dies i, per tant, aprendre a tocar l'instrument serà encara més fàcil. Aquí teniu la informació:

I per acabar dir-vos que si voleu retrobar-nos serem aquest proper diumenge, 4 de setembre, a a Festa Major de Josa. A partir de quarts de 7 del vespre podreu ballar de valent i encarar amb alegria aquest setembre que sempre sembla que costa tant de pair.

Salut i folk!