diumenge, 18 de desembre del 2022

Pels camins de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Fa unes setmanes la BFT es va voler adherir als actes per commemorar el centenari de l'inici de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya  i va fer una activitat amb la voluntat de recordar una de les primeres missions: la que van fer Pere Bohigas i Higini Anglès pel Solsonès i el  Berguedà. De moment ens hem limitat a la primera part de la missió (el Solsonès) i el dia 26 de novembre vam recórrer una part de la Vall d'Ora seguint alguns dels indrets que van visitar, llegint fragments de la seva crònica i interpretant algunes de les tonades que fa cent anys van recollir.


La jornada va començar al Forn de l'Aigua d'Ora, punt de trobada i d'aprovisionament de coca i alguna que altra gormanderia, en un dia més aviat rúfol que esperàvem que s'aclarís ben aviat. Als assistents se'ls donà un llibret amb explicacions sobre el motiu de l'acte i amb partitures i lletres d'algunes de les danses i cançons que sonarien durant aquell matí. 


La primera parada la vam fer a Sant Feliu de Lluelles. El 13 de juliol de 1922 hi van passar Anglès i Bohigas, ja llustre: "...arriba un homenet vell, l'escopeta al coll amb peces de caça penjades damunt la brusa negra. Amb veu aspra i de malcarat: -Sóc el Rector!- ens diu; i tirant-se avall la brusa, que amb la fosca sembla groguenca, resulta que és una sotana. Malgrat tot, s'entendreix una mica i ve a donar-nos guiatge". La nostra arribada va ser més calmada. Ningú pels voltants. Quan decidim on tocarem i comencem a desenfundar els instruments i el fiscorn deixa anar alguna nota, treu el cap un home del que deu ser la rectoria. Ens diu que a la casa del costat, ara de turisme rural, hi ha un grup de joves i ens hi adrecem convidant-los a l'actuació. No triguen gaire a ser-hi i comencem la jornada amb una explicació del motiu de la nostra presència i amb una primera melodia que és el Ball de cascavells de la Torreta, molt adient per l'espai on som. Sorprenentment alguns dels joves de la colla es posen a fer uns passos de dansa i descobrim, un cop acabem, que es tracta d'una colla d'una escola de swing de Terrassa: la Triple Step. No cal dir que vam aprofitar la seva presència i vam fer L'arbret gentil que van ballar com un valset familiar. Aquí ens podeu veure en acció:

La  imprevista i afortunada trobada va fer que l'estona que romanguérem a Sant Feliu fos més llarga de la prevista. Vam cantar Sona, viola, sona i Sota el pont de Lió, amb les versions que recolliren Anglès i Bohigas i amb la dansa egarenca de l'Estapera vam cloure la primera parada del dia.

 

De Sant Feliu de Lluelles havíem d'anar a Tentellatge però vam creure oportú saltar-nos aquesta parada i anar a la següent: la impressionant casa de Postils. Ja havíem acordat amb la Mercè, la mestressa, que passaríem i ja ens esperàvem. També tenen una part de l'espai destinat a turisme rural i els havien advertit que, com fa cent anys, passarien "els de les cançons". 


 Així es presentaven ells, perquè les notícies devien córrer més que les persones fa cent anys: "...som els de les cançons, fa dos dies que correm i no en trobem enlloc. Ja ens han dit que vós no en sabeu. -Jo?...mai...mai...- Però, diu que vós coneixeu una vella que en cantava tantes...".

Un cop a Postils llegim un fragment del diari escrit per l'Higini Anglès. Venien de Tentellatge i hi arribaren ja negra nit: "Cansadíssims arribem a Postils, la propietat més gran de l'encontorn. Les grans eres, les espaioses i solemnials sales, les cambres amples traspuen encara cançons velles; més ai, quina por! que ara ja mai s'hi canten".


A Postils toquem el Ball de la guitza de Busa i cantem Retorn del cavaller i La donzella del Rosselló. També La malmaridada que havia recollit Joan Tomàs a l'Hereu Mill el 1926 a Barcelona. I llegim fragments del diari on apareix "(...) n'Alexandre, finíssim, prova de cantar i recollim petita cosa. anta la jove, de nom Mercè Parera, de Casa l'Estruc de Sorbes (sic); pugen les masoveres, i res de nou". N'Alexandre i la Mercè Parera eren els avis de la Mercè que avui ens acull. Aquell 14 de juliol no recolliren gaires cançons a Postils però el 26 de novembre del 2022 nosaltres vam retornar la visita i els en vàrem oferir algunes.

De Postils, com la comitiva de fa 100 anys, vam baixar a la Vall i ens plantàrem a l'actual Ecomuseu de la Vall d'Ora, on havíem quedat amb el Celestí per a visitar-lo. En Celestí ens esperava, però, a cal Guirre per ensenyar-nos el funcionament del molí. Després d'aclarir el malentès es presentà on érem, al costat de ca l'Ambròs, i ens obrí l'antic estudi on s'exposen tot un seguit d'eines de treball antigues i s'explica el funcionament de la serradora. 

 

Després cantàrem unes quantes cançons al costat del pont: Les fàbriques, la Cançó del pegaire, el Testament de l'Amèlia, Cara bonica...

Cent anys enrere Bohigas i Anglès no tingueren una rebuda tan plàcida. Volien dormir a Sant Lleïr però l'hostal estava en obres: "...Tanmateix eixia la "Santlleïna", filla de la vella Dolors, no tan maca com ens havien ponderat. L'hostalera, el seu home i els treballadors en bon rengle ens apostrofaven; aquelles no eren hores d'anar pel món, ni ells feien d'hostalers durant les obres, ni menys creien en la nostra paraula, ni que de Barcelona fóssim, ni que les cançons ens fessin així perdedors; i ens prengueren per sospitosos".

Després de demostrar que eren les cançons les que els perdien els digueren que "si al Molí de ca l'Ambròs no podien donar-nos acolliment ja podíem tocar el dos, perquè allí no trobaríem posada. Més entendrit l'home que la dona, ens acompanyà a ca l'Ambròs. Menjàrem el que trobàrem i dormírem com poguérem; i el pobre Bohigas, per dormir en catre, hagué de dormir amb persona estranya: un marxant de muntanya, al qual no coneix ni sap qui és encara".

El nostre final aquell dia va ser molt més plaent. Després d'una exhaustiva visita al molí de cal Guirre anàrem a dinar a El Pujol, on ja ens esperaven. 

 

La mestressa, la Dolors, la dona del Celestí, ja ens avisà que, un cop tips, hauríem de fer una mica de serenata!

I així va ser. Un cop dinats nosaltres i amb la resta de comensals ja fora, s'hi posà la gent de la casa i nosaltres acabàrem la nostra jornada amb tot un seguit de cançons que just fa cent anys ressonaren per aquells verals i que gràcies a la feina de persones com Higini Anglès i Pere Bohigas hem pogut tornar a fer sonar. És el millor homenatge que podíem fer a tothom qui participà en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i amb un especial esment al pare Josep Massot.

Tothom estigué d'acord que activitats com aquesta cal repetir-les sovint. Tant pel que suposa de recuperació patrimonial, de coneixement del territori i de la seva gent, com per la relació que fem entre nosaltres les persones que hi participem. L'activitat tingué ressò i el cap de setmana següent el Regió 7 dedicava 5 pàgines al centenari de l'OCPC i feia servir la nostra activitat com a eix de l'article. Aquí en teniu la portada:

Ben aviat seguirem la ruta que Anglès i Bohigas feren pel Berguedà. Ja us avisarem!

Just el dissabte abans d'aquesta activitat, el dia 19 de novembre, vam tocar per segon any a la Festa Major de Lluçà. L'activitat ja començà al vespre, al voltant del foc que hi havia encès a l'era de l'Estudi, on uns quants acordionistes van anar tocant melodies, i seguí amb una glosada a la qual s'hi afegia tothom qui volia.

Després vingué el sopar: un excel·lent xai del ramat del senyor batlle acompanyat de pa amb tomàquet, un trumfo escalivat i un gotet de vi. Això sí, a peu dret, que a fora el fred collava fort i a dins l'espai era per a ballar i les cadires absents.

I tal i com ja va passar l'any anterior, la gent s'engrescà ràpidament a ballar i allà el principal problema era l'espai. Massa gent i massa junta! Fins i tot els músics teníem problemes per moure'ns! Mireu, sinó, l'animació que hi havia.

Vam tocar allò i més i hi havia qui encara no en tenia prou. Sort que després en venien d'altres i que calia deixar passar que sinó ... I per cert, un dels integrants dels que tocaren després, els Punkxada de Sallent, ens regalà aquesta bonica instantània!


Moltes gràcies de nou a l'organització de la Festa Major de Lluçà per comptar amb nosaltres i esperem reveure'ns en properes ocasions. Folk i xai!

I ja l'última cosa que hem fet ha estat tocar a la Fira Faia de Sant Julià de Cerdanyola el passat dissabte 3 de desembre

 

En una plaça amb un gran nombre de parades i amb un vi calent als dits que ajudava a matar una mica el fred que feia, vam començar tocant el nostre repertori de sardanes, xotis, valsets, masurques, pasdobles, polques, jotes... mentre qui ho volia aprenia a fer una faia. Un cop fetes es va ballar la dansa de la Fia Faia mentre cremaven les faies fetes. Després la canalla va cantar i ballar Els Aranyons abans que l'Allona comencés el taller de danses on les persones que ho van voler van aprendre a ballar danses de Sant Julià de Cerdanyola, alguna de les quals feia potser més de cent anys que no es ballava: el Ball de Tres Parts, la Bolangera nas i orella, el Ball cerdà de Sant Julià, el Ball cerdà eugasser...

 

L'activitat va tenir molt bona acollida i va ser magníficament portada per l'Allona. Després del taller vam tocar unes quantes danses més: sardana curta, xampanya, jota, cercle, valset... i d'aquesta manera vam acabar la jornada. Molt contents de ser-hi però ben glaçats!!! Com en edicions anteriors agraïm sincerament l'organització i esperem que, tot i el fred, l'any vinent ens tornem a trobar!

I per acabar aquest 2022 ens queden un parell d'actuacions: dimecres vinent dia 21 de desembre al Centre de Formació d'Adults de Berga farem una mica de festa de final de trimestre i Nadal amb taller de danses i ballaruca final. I dijous 22 sortirem pel carrer Major de Berga a tocar quatre nadales i a contribuir a crear una mica d'ambient nadalenc.


Des de la BFT us desitgem molt Bon Nadal i un magnífic i folqui 2023!