"El ball és temps,espai, so, moviment i comunitat. (...) El ball és cos, cap, sentiment, celebració, identitat, festa. Alguns el poden veure només com una activitat anecdòtica. Lluny de ser una anècdota, el ball és un element cultural i per això forma part del patrimoni, el patrimoni immaterial, d'una comunitat". Aquestes paraules van ser escrites per Montserrat Garrich al pròleg del segon volum de Danses tradicionals del Berguedà, unes paraules que volem aquí recordar després de saber que la Montserrat va morir el passat 23 d'abril, diada de Sant Jordi.
La seva ha estat una vida dedicada a la recuperació del nostre patrimoni, principalment aquell relacionat amb la dansa, i, per tant, a mantenir viva la comunitat que ens identifica. En uns moments en què les globalitzacions generen espais i persones calcades arreu del planeta, persones adoctrinades, subordinades inconscientment als dictàmens de grans corporacions amb l'única finalitat d'acumular espais de poder i obtenir guanys econòmics, en què les nostres ciutats perden l'ànima i els nostres paisatges només interessen com a decorats de parcs temàtics, en aquests moments mantenir viva la comunitat, mantenir vius els fils que ens permeten entendre qui som i d'on venim, que ens lliguen a la terra, que fa que no siguem uns desarrelats i que fan possible l'arrelament de tots aquells que les circumstàncies han portat fins aquí, treballar en recollir, estudiar i divulgar aquest patrimoni és una tasca que mereix el nostre reconeixement més gran. I la pèrdua d'una persona que ha dedicat la seva vida a fer-ho genera en nosaltres una buidor, una buidor que només podem omplir ara amb aquest lament. Des de la BFT mantindrem en la memòria la Montserrat Garrich i mirarem de seguir la seva tasca per mantenir viu aquest patrimoni que ens identifica. Descansi en pau.
.png)
