La nit de Sant Joan i... lo matí!!

Enguany vam tornar a celebrar la revetlla de Sant Joan al castell de Berga, com havíem fet temps enrere. Un espai tranquil, sense petards en proximitat, ample, podríem dir que fresc (encara no sabíem que la cosa s'agreujaria i duraria unes quantes setmanes!!), i amb una magnífica vista cap a la vila de Berga i més enllà. 

A mitja tarda ja començàrem els preparatius: tirar cable per connectar equip de so i llums i, sobretot, fer una desbrossada per convertir l'herbassar que hi havia en espai per sopar i pista de ball. En Xavier tenia a punt una màquina però la feina grossa se la carregà a l'esquena l'Ernest. 

A fe de Déu que va fer una bona suada!!! Mentrestant uns altres ens vam dedicar a muntar l'equip de so i a penjar llums i garlandes per a què hi hagués ambient de revetlla.

 

Fet i fet ja passaven de les 8 quan, poc o molt, ho tinguérem tot al seu lloc i a mesura que va anar arribant gent es muntaren taules, es desplegaren cadires, es pararen tovalles i es col·locà el menjar i el beure. Algú donà un senyal o potser es va començar picant i d'unes olives i patates es passà ja a guarnir el plat de menges. A mesura que la gent arribava s'hi anava afegint.

No van faltar, evidentment, les coques i alguna que altra ampolla de xampany!!! També de sidra i de xampanyet d'elaboració casolana!! En Ramon no va poder ser a la festa però ens va oferir un parell de coques que aquell matí havia cuit al forn. Excel·lents!!! Tot i que les altres que hi havia també van tenir una bona rebuda i no en va quedar gaire de coca al final de la festa.

I el que sí que també hi hagué va ser música: ball i balladors. El repertori potser una mica agosarat, amb peces que havíem assajat poc però que vam considerar adients a la data i que davant d'un públic conegut ens podíem permetre el luxe d'assumir possibles errors. 

I va ser així: hi va haver alguns moments en què allò trontollava una mica però els balladors i el públic van fer com si res. Gràcies!!!

Hi va haver valsos i pericons, xotis i sardanes, cercles i xampanyes, balls de la coca i ballets de muntanya, rondós, borreia, gavota... 

Tot el que us pugueu imaginar!!! I la nit se'ns va fer curta i el matí de Sant Joan ens esperava per fer per primera vegada a Berga una penjada de rams. Així és que cap a quarts d'1 vam ja començar a plegar, a fer el darrer glop, a recollir taules, endreçar material, plegar banderoles i... vam tancar la darrera llumeta.

Si ja mentre muntàvem dèiem que la BFT mirarà sempre més de fer la revetlla al castell de Berga, un cop acabada vam tenir clar que aquest és el nostre lloc: un ambient agradable, familiar, amb els amics, i amb una vista meravellosa de la nit més curta de l'any!

I el sendemà, dia de Sant Joan, a les 12 del migdia, una colleta érem ja a la plaça de Santa Magdalena a punt de començar el recorregut per penjar els rams de Sant Joan en portals i balcons de carrers i places del barri vell de Berga.

Als rams que nosaltres portàvem hi havia romaní, timó, flor de Sant Joan (pericó), sempreviva, crespinells i unes espigues d'ordi i els dúiem en un cistell per oferir-los a qui s'havia volgut sumar a la celebració però no havia tingut temps de fer-se'l.

Vam començar posant en context l'activitat i llegint el fragment del Cant primer de Canigó on Verdaguer en parla, que és aquest:

Lo ram santjoanenc

Lo dia de Sant Joan
n’és dia de festa grossa;
les nines del Pirineu
posen un ram a la porta,
d’ençà que una n’hi hagué
d’ulls blavencs i cella rossa,
tenia una estrella al front
i a cada galta una rosa.
Un fallaire li ha caigut
a l’ull, malhaja la brossa!
n’apar un esparverot
que fa l’aleta a una tórtora.
Lo matí de Sant Joan
la tortoreta se’n vola,
se’n vola voreta el riu
a cercar ventura bona.
Un ramellet cull de flors,
millor ventura no troba,
floretes de Sant Joan,
de romaní i farigola,
i amb elles fent una creu
del mas la llinda en corona.
Quan arriba el galant
a la casa entrar no gosa;
ella li diu des de dins:
-Doncs, ¿per què et quedes defora?
-Perquè em barres lo portal
amb les flors d’aqueixa toia.
-¿Un ramellet te fa por?
-Me fa por d’aspi sa forma.
-No és d’aspi, no, que és de creu;
Si et fa por no és cosa bona.
-Doncs só el maligne esperit
que les ànimes se’n porta.
Si no fos lo ramellet
la teva fóra ma esposa;
avui jauríem plegats
en mon jaç de foc i sofre.-
D’ençà que això succeí,
ribera amunt del Garona,
lo matí de Sant Joan,
des del Cantàbric a Roses,
les nines del Pirineu
posen un ram a la porta.

I feta la introducció vam cantar el fragment final del poema, amb música de Joan Cabero, al qual hi hem afegit una part instrumental que, si es volgués (també es podria fer amb la part cantada) podria ser ballada com una sardana curta. Aquí teniu la partitura:

I aquí la primera cantada, un assaig que serví als músics per fer exercici de dits i als acompanyants per conèixer música i lletra i poder-la cantar en les següents parades:

La primera casa on vam cantar va ser la de l'Alissa i l'Alex, amics russos que fa ja un parell d'anys es van instal·lar a Berga i que participen en moltes activitats ciutadanes, i que amb nosaltres ballen el ball de cascavells.

I des d'allà vam anar baixant: Casal de les Flors, carrer de la Pietat, carrer Boixader, plaça de Sant Pere, placeta de Sant Ramon, carrer Major, plaça del Forn, Menorets, Mossèn Huch, Pompeu Fabra, Verdaguer i plaça de Sant Joan. Acabar a la plaça de Sant Joan era evident que s'havia de fer, tot i que no hi havia cap casa que pengés el ram, però la coincidència que el darrer carrer fos el dedicat a Jacint Verdaguer fa que l'acte tingui una màgia especial, no us ho sembla?

 

El dia era molt calorós però l'estretor dels carrers del barri vell fa que el sol no trobi gaires facilitats per entrar i, carrers avall, encara va fer-se suportable. Més encara si pensem que en moltes de les cases on vam parar érem obsequiats amb beguda fresca i algun tallet de coca o alguna altra gormanderia, cosa d'agrair.

Al grupet inicial que ens vam trobar a Santa Magdalena durant el recorregut s'hi va anar afegint gent, d'altres ens acompanyaven una estona i després, per compromisos familiars, marxaven. En total potser una quinzena de persones de mitjana va seguir la comitiva i cap a 2/4 de 2 ja havíem cantat a la plaça de Sant Joan i podíem tornar a casa. I ho vam fer amb una valoració molt positiva de l'activitat, tant per part nostra com dels veïns, una valoració que fa que de cara a l'any vinent sigui una activitat que tornem a fer. I si pot ser sense tanta calor!!!

I ara ja encarem l'estiu plenament, enguany amb força actuacions que ens portaran ara a Cornet, a Sant Jaume de Frontanyà, a Santa Maria de Merlès, a la Valldan, a Oix... Ho podeu veure amb més detall a la dreta d'aquesta pàgina.

Ah!! I el 31 de juliol, un divendres, farem un taller de danses gregues a la Valldan, un taller que anirà a càrrec de Fotiní Trigonaki, de Creta, i que és fruit d'un Verkami que va fer la BFT amb motiu de la reedició del llibre (A)ïllat: històries d'un nàufrag a Creta de Jordi Alsina, que és la seva parella i que ens presentarà breument el llibre. Al final, si ho voleu, podeu portar alguna cosa per sopar i ho compartirem. Us hi esperem!!! 

Revetlla i rams, per Sant Joan!!!

Queda tot just una setmana per celebrar el solstici d'estiu, aquell moment de la trajectòria terrestre en el qual, nosaltres que vivim on vivim de l'hemisferi nord, gaudim del major nombre d'hores de llum solar i, pel contrari, d'una nit curta que celebrem amb alimares de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, nit de foc, màgica, nit en què plantes i bèsties transmuten, s'omplen de poders i virtuts, nit de xàldigues i minairons. Fa uns quants anys que, per circumstàncies diverses, vam deixar de celebrar la revetlla al castell de Berga però enguany hi tornem. Amb els Amics del Castell de Berga tornem a organitzar la revetlla, un sopar compartit i una estona de música i ball. Hi posarem quatre llumetes, les justes per veure'ns-hi però per no trencar la màgia de la foscor. Serà una nit especial en un espai també especial que ens ofereix una preciosa vista de la ciutat de Berga i enllà cap al pla del Bages i Montserrat, màgica també. No cal dir, doncs, que celebrarem que vingueu!

I el sendemà, Sant Joan, portarem a Berga la tradició de penjar un ram a les portes de les cases. Tradició antiga i que el cristianisme adoptà. Ens en parla Verdaguer a El ram santjoanenc, al primer cant de Canigó. Quan recollia materials per al poema anotà: "En totes les cases del Vallespir se posa lo matí de Sant Joan un ram de flors en forma de creu damunt la porta forana. Les flors solen ser: la de sant Joan, espècie de raïm de galàpet, que li posen sense poncella i en uns quants dies floreix, gojat que anomenen garronada, trescam i lliris". La flor de sant Joan tant pot fer referència a la sempreviva (planta freqüent als rams de Sant Joan) com a la planta també coneguda com pericó, pericó foradat, hipèric... i de les seves flors se'n fa el conegut oli de cop, vermellós. El raïm de galàpet és el que aquí coneixem com a crespinell, aquesta planta crassa que creix en codines i teulades, indrets amb poc sòl. Gojat i garronada fan referència als boixacs, ara més coneguts com calèndules, que és el nom científic. El trescam és una altra manera d'anomenar l'hipèric o pericó. Sigui com sigui al ram s'hi acostuma a posar també romaní i timó i, al Rosselló, fulles de noguera. Nosaltres enguany, ja que és el primer cop que ho fem, portarem rams ja fets per a totes aquells veïns del barri vell que han decidit de participar-hi i que així ho prefereixen. 

 Ens trobarem a les 12 del migdia al Portal de Sana Magdalena, on farem una breu explicació del motiu de la trobada, i davant de cada casa que pengi el ram cantarem la cançó "Lo matí de Sant Joan", amb lletra de Verdaguer i música de Joan Cabero, una tonada curta que hem allargat amb una part instrumental que pot ser ballada com una sardana curta. Cantaires no en faltaran i si hi ha balladors, també farem la part ballada. L'acabament, no cal dir-ho, el farem a la plaça de Sant Joan, on mirarem de fer un merescut vermut! Si us animeu veureu que la cançó la cantareu a la primera volada!!! Fa així la lletra:

"Lo matí de Sant Joan

des del Cantàbric a Roses

les nines del Pirineu

posen un ram a la porta".

 

I com que hem estat unes quantes setmanes sense escriure se'ns ha acumulat la feina i mirarem de ser lleugers i explicar una mica allò que hem fet des de Sant Jordi fins avui. Per Sant Jordi vam ser al matí a la plaça de Sant Pere de Berga, on vam muntar paradeta amb els llibres publicats i vam tocar algunes danses i vam cantar algunes cançons. La canalla de les escoles s'aturava i la cua de les persones que volien entrara  l'ajuntament per regularitzar els seus papers van agrair que amaníssim l'espera i així ens ho van fer saber. El sol al final va arribar allà on érem i, cap a la una, vam decidir plegar. Ara no recordo si vam vendre res!!

I a la tarda vam tocar, com ja és costum, a la Marató per la Llengua que organitza Òmnium. Va ser una mica més d'hora del que solíem fer per no coincidir amb les sardanes que es fan a la plaça del Forn i enguany bàsicament vam cantar cançons dels nostres reculls. El fet que fos més d'hora va fer que la plaça fos ben plena ja que en anys anteriors la gent plegava i marxava ja cap a casa al fer-se tard.

L'endemà, dia 24, era l'últim divendres de mes i tocava ball a l'Hotel d'Entitats però el vam ajornar i el vam fer el divendres 1 de maig dins dels actes de la Fira de Maig de Berga. Situats en una carpa al mig del Vall, a l'alçada de Lluís Millet, vam començar a tocar cap a les 8 del vespre davant d'un nombrós grup de gent que, asseguts, havien assistit a l'espectacle anterior. A poc a poc, però, la gent va començar a ballar i aleshores ja no van parar. Molts d'ells eren dels habituals dels nostres balls folk però s'hi van afegir molts passavolants, joves i no tant joves, que se'ls veia ben contents de la festa que es feia. És curiós com s'ha allunyat el ball de la majoria de gent, ball en el sentit de moviments mínimament ordenats i fets al ritme de la música que sona, ja que moltes de les persones que passen quan hi ha ball s'aturen a badar, com si allò fos un esdeveniment estrany. Queda, doncs, molta feina per fer per arribar al dia que la gent que mira sigui perquè vol mirar però que si volgués podria perfectament entrar a ballar.

 

Bé, en fi, que vam fer ballar a la gent fins prop de les 10 de la nit que és quan vam decidir ja plegar. L'organització va quedar contenta i nosaltres també. Perfecte!

La tarda del divendres 8 de maig un parell de nosaltres vam ser a Saldes en una trobada organitzada per la gent de Betula per parlar se sobiranies culturals.

Va intervenir gent de Saldes, de Tuixen i nosaltres que vam explicar l'objectiu de l'entitat i la nostra voluntat de normalitzar aquells elements culturals de música i dansa que ens són propis. Després de les explicacions vam interpretar un parell de peces: una dansa i una cançó. Vam acomiadar la jornada fent el got en un dels bars oberts a la plaça del poble i vam tornar a Berga ja de fosc. Una molt bona iniciativa la que han tingut la gent de Betula, gent que reivindica el país no per posar-lo d'aparador a qui ve de fora sinó per fer-lo fonament del qui hi vol construir la vida. Conèixer el país, conèixer els topants, conèixer la gent, conèixer la història i el llegat cultural i associar tot això al que fem, al que escrivim, al que cantem, al que elaborem, al que consumim. És així com s'arrela la gent la qual cosa, malauradament, és molt sovint contrària als objectius de les nostres administracions.

Bé, que després d'agafar forces i autoestima  vam anar el dia 21 de maig a la Festa del Voluntariat que organitzà el Consorci per a la Normalització Lingüística al Casal Cívic de Berga. L'acte va consistir en el reconeixement de la tasca que fa el voluntariat lingüístic, tant els que aprenen com els que ensenyen, i mentre es feia el pica-pica de rigor vam cantar algunes cançons i vam fer algunes danses que van ser ballades per alguns dels assistents i del professorat del centre. No és la primera vegada que col·laborem amb el CPLNL i estem molt contents de fer-ho. Esperem repetir-ho el curs vinent!

 

I arribà la segona Pasqua, dilluns 25 de maig, i, per tant, al Ball de Cinquagesma que es fa a la Pedra Dreta de Lluçà. Enguany s'inicià una mica més tard que altres anys i es va recordar la figura de la Montserrat Garrich, traspassada feia un mes, en presència del seu marit i de les seves filles. Es va fer una lectura de reconeixement i els de la BFT vam interpretar l'Espunyolet de Berga en recordança d'una persona que molt ha fet per la dansa del nostre país. 

Hi havia, com sempre, una bona assistència. Gent gran, gent menys gran i gent menuda, la canalla de l'Escola de Música de Prats que van tocar una estona. Abans hi va haver la cantada de "El bon caçador" que posa música al ball al voltant de la Pedra Dreta, voltada també de plantes aromàtiques.

La festa es completà amb una mica de ball: sardanes curtes, pasdobles, xotis, xampanyes... La tarda, assolellada però tampoc amb excessiva calor, passa ben agradablement i cap a quarts de 8 ja érem de retorn a Berga.

I de dilluns a divendres! El dia 29 de maig hi hagué el darrer divendres folk d'aquest curs perquè ara ja fins al setembre no ens tornarem a trobar a l'Hotel d'Entitats. Aquell dia, a les 10, hi érem només els músics i ja ens preníem la nit com un assaig quan, a poc a poc, començà a arribar gent i finalment hi hagué una bona assistència de balladors.

En aquesta ocasió va venir un veí romanès de la Neus que toca el taragot i que, un cop acabat el ball, ens va fer una demostració de virtuosisme tocant un parell de melodies. Ja li vam dir que si s'animava podia a venir a assajar amb nosaltres. Veurem si augmenta el nostre repertori romanès!

I ja entrat el mes de juny, Patum ja passada, vam tocar diumenge passat als vermuts musicals del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La cita era a quarts d'1 però a les 11 ja hi érem per deixar resolt el tema de la sonorització. Vam fer principalment cançons del llibre de la Rossa però també algunes del Mill i un parell de danses: el ball cerdà de Bagà i l'Espunyolet de Berga. 

Aquí ens teniu cantant "El rossinyol", del recull de la Rossa de Bulner:

 

L'assistència era nombrosa, amb gairebé totes les taules plenes, i la gent queda contenta del que vam fer i algunes persones ens van felicitar. Vam vendre 7 llibres, més que per Sant Jordi!!!

Com sempre volem agrair la rebuda i la feina que fan la gent de Civitas, el Toni i els Joans. Esperem per molts anys repetir la col·laboració.

I finalment aquest passat dimarts 16 de juny vam ser a l'Escola d'Adults de Berga per acompanyar-los en la festa de final de curs. Vam iniciar l'actuació amb algunes cançons dels nostres reculls mentre la gent encarava el piscolabis però després ja vam passar a un taller ràpid de danses: sardana curta, valset familiar, xampanya, cercle... que va ser força animat.

Una bona manera d'apropar la música tradicional a moltes persones matriculades a l'Escola i que han nascut en altres indrets del planeta! Moltes gràcies a la Gemma, la directora, per tornar a confiar en nosaltres!!!

I ens sembla que no ens deixem res (i si ens ho deixem ja ho posarem!) i que a la propera entrada tocarà parlar de la revetlla i dels rams i presentar-vos les actuacions que tenim programades per a aquest estiu, que són unes quantes. Passeu, doncs, una bona revetlla i que sigui un bon inici d'estiu!!

In memoriam Montserrat Garrich

"El ball és temps,espai, so, moviment i comunitat. (...) El ball és cos, cap, sentiment, celebració, identitat, festa. Alguns el poden veure només com una activitat anecdòtica. Lluny de ser una anècdota, el ball és un element cultural i per això forma part del patrimoni, el patrimoni immaterial, d'una comunitat". Aquestes paraules van ser escrites per Montserrat Garrich al pròleg del segon volum de Danses tradicionals del Berguedà, unes paraules que volem aquí recordar després de saber que la Montserrat va morir el passat 23 d'abril, diada de Sant Jordi. 

La seva ha estat una vida dedicada a la recuperació del nostre patrimoni, principalment aquell relacionat amb la dansa, i, per tant, a mantenir viva la comunitat que ens identifica. En uns moments en què les globalitzacions generen espais i persones calcades arreu del planeta, persones adoctrinades, subordinades inconscientment als dictàmens de grans corporacions amb l'única finalitat d'acumular espais de poder i obtenir guanys econòmics, en què les nostres ciutats perden l'ànima i els nostres paisatges només interessen com a decorats de parcs temàtics, en aquests moments mantenir viva la comunitat, mantenir vius els fils que ens permeten entendre qui som i d'on venim, que ens lliguen a la terra, que fa que no siguem uns desarrelats i que fan possible l'arrelament de tots aquells que les circumstàncies han portat fins aquí, treballar en recollir, estudiar i divulgar aquest patrimoni és una tasca que mereix el nostre reconeixement més gran. I la pèrdua d'una persona que ha dedicat la seva vida a fer-ho genera en nosaltres una buidor, una buidor que només podem omplir ara amb aquest lament. Des de la BFT mantindrem en la memòria la Montserrat Garrich i mirarem de seguir la seva tasca per mantenir viu aquest patrimoni que ens identifica. Descansi en pau.

 

Pasqua: milotxes, espardenyes blanques i mones

El passat Diumenge de Pasqua, 5 d'abril, vam ballar de nou cascavells a Berga. El segon any que es fa i, com l'any anterior, el dia va ser excel·lent, un dia net de primavera, lluminós, fresc a primeres hores però que s'anà escalfant a poc a poc. Vam trobar-nos al Vall per esmorzar i compartir una estona prèvia, ja que són aquests també els motius pels quals participem en actes de cultura popular, per ser baules en la transmissió de patrimoni però també per ser cohesionadors de persones en l'espai on vivim, per unir persones entre elles i per unir-les a la terra on viuen. I aquell diumenge s'unia gent de llocs molt diferents, d'aquí i del Marroc, de Rússia i Veneçuela i de Polònia; els cascavells i els actes de cultura popular com espais d'integració, de transmissió de coneixement, de relació social. Aquest és el grup que va fer cascavells aquest 2026: Laia, Wikki, Mariagua, Neus, Arnau, Eloi, Mariona i Susanna, drets a la part de darrera. Ana, Alissa, Saïd, Montse i Núria, en primer terme.

Un diumenge alegre, amb balls i cançons, un cant a la primavera, a l'esclat de la vida, a la "resurrecció", perquè, com diu Joan F. Mira al seu llibre El professor d'història, "en aquest país dels valencians sempre han honorat més la vida que la mort, més l'alegria que el dolor, i més la resurrecció que la passió de Crist, i si en alguns barris urbans o en alguns pobles feien processons de Setmana Santa, si alguna gent es disfressava de soldats romans o de penitents amb caputxa punxeguda, si treien al carrer marededéus doloroses amb punyals clavats al pit i cristos amb nafres morades i tocaven tambors en desfilades lúgubres, tot això era molt poc comparat amb la gran festa i exhibició de la mort que fan en altres terres més al sud o a ponent, molt poc, però aquesta celebració dels assots, la tortura i el cadàver nafrat també s'encomana i s'escampa i el folclore cruel i barroc no recula, progressa". Afortunadament aquí aquest barroquisme, aquesta fredor, no s'ha imposat, tot i que tampoc sembla que trobin gaire renovació els grups de caramellaires. De fet el nostre grup de cascavells, exceptuant la colla de la canalla de l'esplai, era el qui tenia la mitjana d'edat més baixa!

Sigui com sigui el dia va ser excel·lent i si no hi havia milotxes voleiant pel cel (ara la canalla no té pares o avis que els facin un estel amb "canyetes molt fines, paper de seda enganxat amb pasteta d'aigua i farina, i fil d'empalomar" com li feien a l'escriptor, ni saben com fer-lo enlairar), si no hi havia milotxes, dèiem, sí que, esporàdicament, passava alguna papallona de la col, lluent, o algun paó de dia sortit de la letargia hivernal, senyals clars d'esclat de vida. La dringadissa de cascavells va anar del Vall a la plaça de Sant Joan, i d'allà carrer Major amunt fins arribar a la plaça de Sant Pere. Allà es trobaren totes les colles i vam fer la nostra darrera ballada. Aquí la teniu:

Dos dies abans, el 3 d'abril vam ser a la Pobla de Lillet en un acte organitzat per recaptar diners per reparar l'orgue de l'església:

Vam presentar els dos cançoners que la BFT ha editat i, evidentment, vam cantar algunes de les cançons recollides a l'Hereu Mill i a la Rossa de Bulner. L'acte va ser força concorregut i creiem que va anar molt bé, amb les cançons del recull del Mill ja molt consolidades i les de la Rossa cada dia més. 

Ara caldria anar fent actuacions com aquesta arreu de la comarca per així donar a conèixer aquest patrimoni però ja sabem que, malauradament, "tiba" més un impersonal i globalitzador mallot ciclista que el que et pugui connectar amb la terra i entendre l'espai on vivim. Els que s'omplen la boca de fixar gent al territori, de quilòmetre zero, de producte local només fan que generar polítiques de desarrelament, de monocultiu turístic i de focs d'encenalls d'aplaudiment fàcil, de medalleta i titular. I així ens va.

Nosaltres, però, a la nostra. Aquest proper Sant Jordi tindrem paradeta a la plaça de Sant Pere de Berga on, si ho voleu, podreu comprar alguna de les nostres publicacions i us tocarem alguna cançó de les recollides o bé alguna dansa berguedana. A la tarda, com cada any, col·laborem amb la Marató per la llengua que organitza Òmnium Cultural. Serem a 2/4 de 7 i fins a les 7 a la plaça de Sant Joan. Veniu i la ballarem!!! Que sense ball no hi ha revolta i cal una bona revolta per superar el desànim actual i revertir tendències!!!

I el mes passat no vam fer el ball de final de mes (el ciclisme totpoderós!) i enguany el retardarem una setmana ja que no es farà com seria previst el dia 24 d'abril sinó que el farem el divendres dia 1 de maig al Vall de Berga i estarà inclòs dins dels actes de la Fira de Maig. Ep! I serà a les 8 del vespre! Us deixem el cartell!! Animeu-vos, aneu a la Fira i acabeu el dia amb una bona ballada!!!

 

Auladansa de nou!

Realment ha estat un mes de febrer tranquil i que gairebé podríem dir que hem passat del ball de l'últim divendres de gener al de l'últim divendres de febrer sense cap més activitat si no hagués estat per... la III Trobada Escolar de Danses Tradicionals que es va fer el matí del dia 3 de febrer a l'escola de Bagà, un dia fred però sense núvols ni vent ni la repetida pluja que hem tingut des de finals de desembre. Hi van participar tots els centres de primària de l'Alt Berguedà i alumnat de 1r curs d'ESO de l'institut de Bagà. El professorat havia seguit la formació Auladansa que imparteixen la Laura i l'Èlia i tot l'alumnat d'un mateix nivell van ballar la mateixa dansa. Rotllana al voltant del foc (Fia Faia), Patatuf, Nans Vells, Ball de bastons de Malpàs i, per al professorat, un cercle circassià.

Presidits per uns simpàtics gegants el nostre lloc d'actuació no era precisament el millor per fer-nos passar el fred però tot i així vam anar acompanyant els diferents balls.

Al final un galop de sortida va servir perquè tots els participants omplissin el pati i poséssim punt i final a la trobada. L'any vinent hi tornarem!

I, com hem dit, vam acabar el gener amb ball a l'Hotel d'Entitats de Berga el divendres dia 30 i de la mateixa manera acabarem el mes de febrer. 

Ja ho sabeu, doncs, aquest divendres 27 de febrer us esperem a partir de les 10 del vespre. Salut!

Any de neu, any de Déu!

I déu-n'hi-do la neu que hem tingut el que portem de mes. I no només a muntanya, que a Berga ja va nevar la matinada del dia 5 i va fer una enfarinadeta i avui dia 24 ha fet una senyora nevada a mig matí que ho ha deixat tot blanc. I aquest fet ens ha impedit ser aquesta tarda a la Pobla on col·laboràvem en la capta de diners per a la reparació de l'orgue i on volíem presentar els llibres que l'entitat ha fet i cantar algunes de les cançons i interpretar algunes de les danses recollides, principalment aquelles relacionades amb la Pobla. Bé, bona cara al mal temps i un altre dia serà.

Aprofitem, doncs, que no hi hem anat per fer un petit resum del que hem fet aquests primers dies de gener. D'una banda l'entitat es va sumar a les reivindicacions de la pagesia en contra de la signatura de l'acord del Mercosud i els vam recolzar animant el vermut del dissabte dia 10 a la tallada que van fer a la C-16 a l'alçada d'Olvan. Tot i que no teníem sonorització va anar prou bé. Tan és així que vam obrir el TN d'aquell migdia. Aquí ho podeu veure:

 

Malgrat l'arròs que hi havia per dinar la majoria de nosaltres teníem ja altres compromisos i vam tornar cap a casa amb el compromís amb els de Revolta Pagesa de ser-hi les vegades que convingui. Reivindiquem el producte alimentari de proximitat però també cal reivindicar el producte cultural de proximitat. Malauradament aquesta part encara no s'entén ni es té en compte quan es programen activitats lúdiques. Menja pilota i balla la jota, carai!

I els qui clarament reivindiquen aquesta cultura popular són els de la Fundació Emprius que el dia 17 de gener van organitzar unes jornades a Berga sota el títol Sentit Comunal. Món rural i cultura popular. 

Al matí hi va haver comunicacions, debats... i a la tarda es van organitzar uns tallers: d'esmolat d'eines, de cistelleria... i de danses tradicionals. Es va fer un presentació dels tallers al teatre i després la gent es va anar repartint.

Al taller de danses l'explicació de la coreografia la va fer l'Allona i nosaltres hi vam posar la música. Es va fer a la Sala Casino i hi va haver gran concurrència de gent, unes trenta persones que hi van posar moltes ganes i van fer un ràpid aprenentatge. 

Un aprenentatge que el van posar en evidència a la nit quan vam actuar al Casal Panxo i molta de la gent que hi havia, malgrat les limitacions d'espai, va ballar. Des de la BFT felicitem l'organització, amb l'Alba al capdavant, i no cal dir que estem oberts a col·laborar les vegades que calgui amb allò que facin.

El dia, gris i plujós, va quedar superat amb l'optimisme i les cares rialleres de les persones que, vingudes d'arreu de l'estat, van participar en la trobada. Un optimisme que encara ens fa pensar amb esperança en la societat futura. Per molts anys!!

I bé, avui seríem a la Pobla fent actuals les cançons recollides fa cent anys i conservant, malgrat la neu, la seva flama. Unes cançons que, com escrivia el 1888 Eduard Toda en el seu llibre L'Alguer. Un poble català d'Itàlia quan parlava d'unes Cobles de la conquista dels francesos (unes cobles que parlen de la derrota que patiren les tropes del vescomte de Narbona el 1412 quan volgueren apoderar-se de la ciutat de l'Alguer), unes cançons, com dèiem, que "arraconades avui en la memòria de la vella terra i de ses gestes, moririen d'olvit en un racó si nostra mà piadosa no fes sacudir sa pols per lo vent de la publicitat. Que guardar eixos records és obra cara (és a dir, estimada), i en los actuals dies d'escepticisme i nivellació, tornar la vista al passat consola i calma, com si, nàufrags de la vida, trobéssem port i amparo en lo vell casal de nostra antiga pàtria". Unes paraules de claríssima actualitat quan t'adones que moltes persones viuen la vida com nàufrags en la mar, amb total desarrelament.

 

Bon any!!

Aprofitem el dia fred, boirós i amb amenaça de neu aquesta propera matinada per posar-nos al dia i fer la primera entrada de l'any 2026, un any on l'entitat espera consolidar les activitats que durant aquests anys ha anat generant i aportar-ne de noves per seguir divulgant i fent viva la cançó i la dansa tradicional. Del 2025 destacarem bàsicament, dues coses: la publicació del Cançoner de la Rossa de Bulner (té data del desembre del 2024 però de fet va sortir el 2025) i la creació del grup que va fer possible ballar per primera vegada cascavells per Pasqua a Berga. Enguany mirarem de tornar a ballar cascavells el Diumenge de Pasqua i tenim entre mans una nova publicació i una nova activitat que ens agradaria que, com els cascavells, passés a formar part de la tradició en el nostre calendari festiu. De tot això, però, ja en parlarem quan ho tinguem tot més definit. De moment només ho apuntem.

 

Bé, i abans de començar el 2026 caldrà recordar com vam acabar el 2025, perquè des de finals de novembre que no hem trobat l'ocasió de fer-ho. Així, doncs, repassem. D'entrada el dissabte 22 de novembre vam ser a la Festa Major de Lluçà, enguany amb una temperatura suportable però que tot i això feia agradable ser al voltant del foc mentre els glosadors animaven el vespre.

Després de sopar va ser el nostre torn i malgrat que enguany hi havia menys gent que en passades edicions, l'Estudi és sempre un espai agraït: per poca gent que hi hagi està ple. Cal dir que per als balladors és molt millor ballar en aquestes condicions. Nosaltres, que hi érem gairebé tots, ens vam posar com vam poder.

Valsos, xotis, sardanes, cercles, jotes... de tot vam tocar i de tot van ballar sense parar la gent que hi havia a la sala, principalment jovent. Van demanar bisos i bisos però el programa exigia posar punt i final a l'actuació i cap a quarts de 12 vam plegar. Com sempre que hem estat a Lluçà ens ho vam passar molt bé i en un ambient molt cordial i agradable.

I de Lluçà ja vam saltar a l'últim ball folk de l'any que es va fer el divendres 28 de novembre a l'Hotel d'Entitats de Berga. 

El dia fred no acompanyava gaire a sortir però tot i així la fidelitat de moltes de les persones que acudeixen a les nostres ballades va fer que s'hi reunissin una vintena de persones, de totes les edats, i que cal dir que majoritàriament ballaren tot allò que vam tocar i cantar, ja que cada cop més introduïm cançons, ja sigui de les que recollim a les nostres publicacions ja sigui de les del cançoner popular, per a fer-ne cançons ballables: un vals, una xampanya, un rondó, un cercle...

Passades les 12 de la nit vam felicitar les festes als balladors i ens vam citar per a la primera ballada del 2026, el 30 de gener.

Com cada any abans de Nadal vam sortir pels carrers de Berga a cantar nadales. Enguany ho vam fer el dia 19 i vam aprofitar també que l'Angelina del carrer Major organitzava la seva Fireta per fer una mica de concert al vestíbul del local dels castellers.

Aquesta vegada vam afegir al nostre repertori una nova nadala de les que va recollir Joan Tomàs a l'Hereu Mill. A Betlem me'n vull anar la vam fer servir en la nostra felicitació de Nadal:

La nostra passejada per un carrer Major força buit de gent va acabar a la plaça de Sant Pere, on ens vam fer la foto final, amb l'arbre i amb el tió.

 

 

Ep! I d'allà a fer un mossec. Com que no havíem reservat i les dates properes a Nadal són de força moviment en la restauració vam acabar, com l'any passat, fent un dúrum al Gust Picant. No és el lloc més glamurós però va ser fàcil trobar espai pels 10 o 12 que érem.

I el dilluns dia 22 a la tarda vam anar a cantar nadales a la Residència Sant Bernabé de Berga amb una nombrosa assistència dels residents que omplien la sala i que s'alegraren de sentir les cançons.

I després de Nadal i Sant Esteve vam donar l'oportunitat a la gent de fer baixar els torrons a la Quar, on estàvem en deute amb l'ajuntament. 

Els dies previs la pluja no havia parat i el temps encara era rúfol, amb pluja intermitent. El fred, la fosca... res convidava a sortir per plantar-se a les 9 del vespre del dia 27 en un racó de món on els habitants, dispersos, tot just arriben a 40 persones. Vindrà algú? Nosaltres hi vam arribar una hora abans, vam muntar l'equip de so i ens vam entaular per sopar una miqueta.

 

Cap a les 9 va anar arribant gent i al final ja van ser una bona colleta els que van ballar tot el que vam tocar. I cap a les 11 vam acabar i ja eren passades les 12 que arribàvem a Berga havent fet la darrera ballada del 2025.

Ara encetem el 2026 amb tres propostes per a aquest gener: el taller de danses i ball que farem el dia 17 a Berga dins dels actes de la trobada Sentit Comunal - Món rural i cultura popular, la presentació del llibre de cançons de la Rossa de Bulner que farem a la Pobla el dia 24 a la tarda i el ball folk que inaugurarà l'any a l'Hotel d'Entitats el dia 31. Us convidem, doncs, a començar l'any amb cançons i danses!! 

Molt bon any!!!