El proper divendres 28 de febrer a La General de Berga tindrà lloc la segona sessió de ball folk que la BFT organitza. En aquesta ocasió la part de taller de danses anirà a càrrec de membres de l'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola (amb música en directe a càrrec de músics de la BFT) que ens ensenyaran a ballar el ball de cascavells. A la segona part hi haurà ball folk. Us hi esperem!
Una de les fonts històriques d'aquest ball de cascavells és la que apareix al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de novembre de 1905. En aquest butlletí Pere Feliu, soci delegat de l'entitat a Puig-reig, escriu unes "Notes folk-loriques de Gironella y Puigreig" en les que fa una especial atenció als balls de cascavells que es ballen en aquesta part de la comarca (de Merola, Gironella, Casserres i Puig-reig) i en les que facilita les partitures d'aquests balls. A continuació transcrivim, sense fer cap correcció al text, la part de l'article que fa referència al ball de cascavells de Merola. Diu així:
"Aquest ball sembla ser un bon xich antich, encara que de l'origen del mateix no n'he pogut treure res: solament puch dir que, ab més o menys variants, se ballava en diferents pobles d'aquesta comarca. Pera dit ball se poden esser 4, 8, 16, y encara, si's vol, més. Els que'l dancen van ab el vestit que quiscun té per millor, portant al menys un calçó ple de cascabells cada un en una cama, y en alguns llochs un en cada cama, quals calçons porten el típich nom de camals, nom que ha quedat a cada un dels balladors, essent aquest el motiu d'acabar-se de perdre, ja que a ningú agrada esser xasquejat y, per tant, ningú'l vol ballar. En cambi jo puch dir que es un ball que m'agrada molt, com tots els propris de la terra, y es llàstima que's perdin com fan totes les costums patriarcals.
En dit ball el cap de colla porta la bandera y, per tant, es també'l que marca'l passos. S'ha de ballar en temps de polca, com podrà notar-se.
En quant a l'explicació del mateix, no sé pas si la compendran, perquè, com jo no entench res a ballar, m'he hgut de caldre d'un aficionat que tinch a la fàbrica, qui'm proporciona també alguna de les notes musicals que incloc. Per lo tant, vaig a explicar-lo tal com ell me'l contà.
El ball consta de cinch parts.
1a part. Els músichs la toquen sis vegades, y en la primera vegada, quan la música toca, tots van passejant-se en filera, y a l'últim compas de la part, el que porta la bandera, que, com he indicat, es el de davant, dóna un giravolt, començant-se la segona vegada, en la que's passegen igual que en la primera; però, en arribant a l'últim compas, els quatre de davant donen tots un giravolt, venint desseguida la tercera part, en la que's passegen de la mateixa manera que en les anteriors. Quan arriben a l'últim compas, tots, tant si són 8 com 16 o més, donen un giravolt, repetint-se les tres vegades restants en la mateixa forma, fins que, acabades totes sis, para la música.
2a part. Al moment de posar-se la música a tocar, tots els balladors, també de filera i ab la bandera al davant, se posen a ballar a pas de polca, y arribant al compas nou ballen de dos en dos y cara per cara fins arribar a l'últim compas de la part, en que fan la primera nota seca, o sigui ràpida, y ab els peus junts. Aquesta part se toca fins que'l de la bandera fa la senyal als músichs pera que parin.
3a part. En aquesta, com en l'anterior, al posar-se a tocar la música, comencen a passejar-se tots en filera, y a l'arribar al compas nou se posen de quatre en quatre, formant el quadro, y, donant-se les mans, volten en aquesta forma fins al compas dotze, en que, cambiant les mans, de prompte's paren a voltar al revés, fins a l'acabar la part, tornant en l'últim compas a quedar cada hu en son lloch y tots en fila com al principi, seguint així successivament, fins que'l de la bandera fa la senyal de parar la música.
4a part. Al començar aquesta part se posen a ballar el Rotllet a temps de polca, entrecreuant els peus a cada compas, durant els vuit primers, y entrant al compas nou se posen a ballar de dos en dos y davant per davant fins a l'últim compas de la part, que'l fan ràpit y ab els peus junts, tornant-se a començar de la mateixa manera, fins que'l de la bandera torna a avisar als músichs pera que parin.
5a part y última. Se toca tres vegades. En la primera's posen tots en rodona, donant-se les mans,però sense ballar, y arribant a l'últim compas, al moment de fer la música la nota seca que hi ha, tots poden el peu dret al mitg. La segona vegada's fa en la mateixa forma, sols que en arribant a la nota seca de l'últim compas cambien el peu del mitg, o sia que hi posen l'esquer. En la tercera vegada, que's fa com en les anteriors, quan s'arriba a la nota de l'últim compas fan un salt a peus junts, tots plegats y a l'hora, ab la nota seca de la música, lo qual significa s'acabament de dit ball dels cascabells de Merola, que es dels mes enredats però dels més bonichs de tots els ballats en els pobles de l'encontrada."
