diumenge, 30 de març del 2014

Educació, trencadansa i calçots

Aquesta setmana ha estat mogudeta per als músics de la BFT. Dijous passat vam participar en la xerrada sobre la LOMCE, la LEC i el decret de plantilles que va organitzar l'Assemblea de Docents del Berguedà. Al final de la xerrada vam oferir un tast del nostre repertori.


Divendres, a La General, hi va haver una nova sessió de ball folk. En aquesta ocasió vam comptar amb la participació de la Roser Reixach i la Lurdes Sanjuan, membres de l'entitat Dansa i Tradició de Prats de Lluçanès, que en una primera part de la vetllada van ensenyar-nos els passos per a ballar la corranda de la Trencadansa (dansa que es balla el dia de Sant Vicenç a Prats) i el ball de Cinquagesma (que es balla el dia de la segona Pasqua al voltant de la Pedra Dreta, en terme de Lluçà, si el temps acompanya).


La segona part va consistir, com és costum, en el repertori habitual de la BFT (valsos, xampanyes, cercles, masurques...) als quals hi vam afegir alguna dansa nova com L'estapera (magníficament ensenyada per la Jordina Farràs) i la Pursuliana (de la qual en Josep Rovira en mostrà un gran domini). L'estapera és una dansa del Vallès que abans es ballava per ninou (el primer dia de l'any), segons un document de 1890. Posteriorment caigué en l'oblit i no fou recuperada fins als anys 80. Ara és una de les danses més celebrades durant la festa major de Terrassa. Pel que fa a la Pursuliana, melodia que ens ha arribat a nosaltres a través del gran acordionista de Berga Jaumet Xic, una de les moltes maneres d'anomenar la Varsoviana. Segons el "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" de Francesc Pujol i Joan Amades, publicat a Barcelona el 1939 (tot i que en el volum consta la data falsa de 1936), la varsoviana "és una dansa d'origen polonès (de Varsòvia), com la Masurca i la Redova. És també en compàs de tres per quatre, en moviment moderat; la seva melodia típica comporta notes llargues i accentuades fortament al començament de cada compàs fort (segon, quart, etc.) Com a dansa de saló es ballava amb passos de Polka alternats amb passos de Masurca. Fa anys que caigué en desús a Catalunya". I afegeixen: "El nom de Varsoviana ha sofert tota mena de transformacions, que esmentem tot seguit: Marsoliana, Marsuliana, Morsoliana, Morsolicana, Morsuliana, Mossoliana, Mossuliana, Mussuliana, Porsoliana, Porsuliana, Pursuliana, Valsoviana".

L'assistència de públic va ser, com en les anteriors ocasions, nombrosa. No cal dir que la participació als balls i l'esperit festiu fan que des de la BFT es valorin molt positivament aquestes sessions de ball folk que tindran continuïtat a finals d'abril.


I finalment ahir, dissabte, vam tocar a la calçotada popular que, com cada any, organitza la gent del Casal Panxo. Després d'un àpat excel·lent amb calçots, tastet, cansalada i unes delicioses mongetes, els músics de la BFT vam acompanyar els bastoners de Cop de Garrot en els seus balls i tot seguit iniciàrem la nostra actuació.


Les danses d'aquí i d'arreu sonaren a la plaça de la Ribera i el jovent que hi havia a la plaça no va fallar i, magistralment conduïts per la nostra acordionista Mariagua Cortés (que deixà el seu lloc a l'escenari per conduir els balls), es feren passar el fred que el dia portava i al mateix temps feren baixar el dinar. La marxa que hi havia a la plaça també es contagià dalt de l'escenari i tots els músics ens ho passàrem d'allò més bé. La sonoritat, excel·lent. Enhorabona panxos!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada