Cal Nosa

Aquest passat cap de setmana ha estat força intens, com ja anunciàvem. Per començar divendres vam fer l'habitual sessió de finals de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga, un espai on sembla, per l'assistència de balladors i balladores i pels comentaris que ens fan, que la gent s'hi troba a gust. 

Té l'avantatge respecte a l'anterior espai de La General que és més ampli, tant per als músics com per als balladors, que el terra convida a ballar (a voltes, a La General, els peus dels balladors quedaven enganxats a terra en el que eren les romanalles de nits d'alcohol desbordant) i que, per als qui no vénen a peu, s'hi aparca amb molta facilitat. Té l'inconvenient de la manca de bar però això ho hem solucionat sense cap problema fent nosaltres mateixos la feina i oferint a preus súper mòdics la beguda. I a vegades alguna cosa per menjar. 

I potser també és un inconvenient que queda més lluny del centre de Berga i que això dificulta que alguna colleta que treia el cap ara per ara encara no hagi aparegut. Ja vindran, però.

La nit començà fluixeta però s'animà ràpidament i potser eren, al final, una trentena els balladors que feien que la sala no es veiés, ni molt menys, buida. I això que, com hem dit, és ampla. Els músics de la BFT vam anar enfilant repertori i fins i tot ens vam permetre de fer alguna cosa molt nova que ben just havíem assajat. Els balladors, contents, van anar també fent peticions i, segons ens digueren, quedaren ben satisfets de la vetllada, l'última d'aquest any ja que al desembre no tenim costum de fer-ne. 

No serà, per tant, fins al gener que ens tornarem a veure al Centre Cívic (Hotel d'Entitats).

I l'endemà, dissabte, anàrem a tocar a Cal Nosa, a Montclar. Abans de fer-ho, i amb un fred que començava a arribar als ossos, vam gaudir d'un gustós àpat amb bona companyia. 

Un costellam excel·lent i unes verduretes escalivades van fer que , per una estona, retornéssim al món dels vius i agaféssim forces per encarar una tarda que es presentava gèlida. 

Molt jovent amb ganes de festa i de fer el que convingués per entrar en calor, com podeu veure en les fotos i vídeos, van fer que la cosa s'animés ràpidament. 

Vam començar a tocar que encara clarejava però ben aviat la fosca es feu present i la sensació de tocar en un final de festa d'un llibre de l'Astèrix abraçà l'escena. 

Vam tocar i tocar i un cop acabat encara ens demanaren que en féssim més. 

I nosaltres, contents, ho vam fer. Però hi ha un moment en què, malgrat tot, has de dir prou i la festa s'acaba (la que fèiem nosaltres perquè ells van seguir) i reculls els trastos i cap a casa. Perquè ells eren joves i alguns de nosaltres ja tenim una edat i el dia se'ns escurça. 

Però malgrat el cansament i el fred vam marxar agraint a la gent de Cal Nosa que ens haguessin convidat perquè vam estar molt bé i, què carai, l'any vinent també hi voldrem ser!

I ara ja ve temps de Nadal i d'actes recolzant entitats i d'animar els carrers amb nadales i... de recordar que encara no hi som tots. Que encara hi ha presos i gent a l'exili i els tenim presents.

Els Aranyons de Sant Julià

Aquest mes de novembre el vam començar amb la ressaca del ball de castanyada amb el que vam inaugurar les sessions mensuals a l'Hotel d'Entitats de Berga. Des d'un punt de vista d'espai per a músics i balladors hem millorat, creiem, respecte al que era La General: els músics no estem tan apretats i els balladors disposen d'una sala més gran (i menys enganxosa). L'ambient, però, encara l'hem de polir tot i que la il·luminació que vam utilitzar de moment ja ens serveix. La manca de barra la vam substituir imaginativament portant nosaltres el beure (i en aquesta ocasió també el menjar amb unes coques de Cercs!).

La presència de balladors va ser prou important i, malgrat que l'espai de què es disposa és generós, no es va tenir la sensació de què en sobrés. Això vol dir que ja hi ha consolidada una bona colla que ve a ballar l'últim divendres de mes. I això que faltava la colla de l'ateneu!

El dilluns 13 de novembre vam fer una cosa que ens va fer realment il·lusió. Vam anar a l'escola de Sant Julià de Cerdanyola per ensenyar-los el Ball dels Aranyons, un ball que s'havia ballat al poble però del qual només en tenim constància per allò que es va recollir en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Hi vam pujar i a la desena de nens que té l'escola els vam ensenyar lletra, música i ball. Ara cal esperar que l'ensenyin a tothom i que la dansa passi a ser de nou patrimoni viu del poble. Ànims i compteu amb nosaltres sempre que ho necessiteu!

I per anar tancant el mes dues actuacions: el ball del Centre Cívic (Hotel d'Entitats) d'aquest divendres dia 24 i l'animació que farem aquest dissabte 25 a la Festa Major de Cal Nosa.

Del primer dir-vos que, com sempre, teniu la festa garantida: jotes, sardanes curtes, xotis, cercles, kolos, masurques... Us ben assegurem que, si ho balleu tot, sortireu rebentats. Recordeu que hi ha servei de begudes i que, com és habitual, ens hi posem a les 10 del vespre.

I pel que fa a Cal Nosa... Bé, no sabem com anirà però de ben segur que la gent, si en té ganes, no pararà de ballar. Recordeu que serà aquest dissabte a partir de les 5 de la tarda.

De castanyes a castanyes: VISCA LA REPÚBLICA!

No cal dir que aquest octubre ha estat clau en la història d'aquest país. Vam iniciar-lo amb un referèndum que molts voldrien haver desarticulat (i que encara molts neguen que s'hagi fet!) i l'acabem com a ciutadans d'una nova república. Bé, una república que no tenim ben clar que pugui tirar endavant tot allò que hauria de tirar endavant però que és un pas més en el procés de presentar-nos davant el món com a subjecte sobirà que té la voluntat de decidir ell solet què vol ser.

I el folk què hi pinta aquí? Doncs nosaltres hem anat fent el que hem pogut durant aquest temps. Veníem de la Festa Major de Fonollet, que es va celebrar el cap de setmana d'entrada de tardor (del 22 al 24 de setembre). Allà, com ja és habitual, vam acompanyar els dansaires fonolletencs en la borrèia que ballen en honor de Sant Sadurní el diumenge al matí. Aquí teniu un vídeo de com va anar enguany.

Després, a l'hora del vermut, vam animar una mica l'espera del dinar. Mentre dins la carpa fèiem que xics i grans ballessin, a fora els mestres paellers vigilaven que tot anés a la perfecció.

I a fe de déu que ho van aconseguir. No veieu quines cares de satisfacció que fem davant de tal sublim plat d'arròs? Com sempre va ser un plaer. L'arròs i col·laborar amb la festa, volem dir! Apa, fins l'any vinent!

Fins dissabte 30 no teníem cap altra actuació però, inesperadament, podem dir que aquest meravellós estat que tant ens estima/va ens va, indirectament, contractar per fer un seguit d'actuacions de vetlla abans de la jornada de referèndum del dia 1 d'octubre. Per garantir que els col·legis electorals serien oberts aquell diumenge una gran quantitat de gent va haver de fer guàrdies aquell cap de setmana i, per fer més agradable l'estona des de la BFT hi vam col·laborar. El divendres 29 vam anar a assajar a l'Hotel d'Entitats i dissabte dia 30 vam tocar i vam fer ballar la canalla a l'Escola Santa Eulàlia.

Aquell mateix dissabte vam col·laborar en la festa d'aniversari de la colla bastonera Cop de Garrot de Berga. Vam dinar un senglar de pel·lícula al local dels castellers (el dia amenaçava pluja i de fet va ploure una mica a l'hora de dinar) i després, ja paït el tall, vam pujar a l'escenari i els vam fer ballar una bona estona.

I diumenge dia 1 va començar, com dèiem al principi, un mes d'octubre crucial. Hi ha hagut referèndum, declaració d'independència el dia 10 (o potser no es va fer?), detenció i presó per als presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart, el dilluns 16 d'octubre, i proclamació, per part del Parlament de Catalunya, de la República Catalana el divendres dia 27. Una proclamació que va anar immediatament acompanyada, per part del govern espanyol, de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola pel qual l'autonomia de Catalunya queda suspesa i ara per ara el control del país, segons ells, està en mans de l'estat, el qual ha anomenat virreina. Us sona?

Nosaltres sí que sonarem. Serà aquest proper dimarts dia 31 d'octubre. Si el mes va començar amb castanyes (la brutal actuació de la policia espanyola i la guàrdia incivil contra la gent que volia votar el dia 1, un fet que va poder veure tot el món excepte el Dastis i els seus esbirros) l'acabarem nosaltres també amb castanyes. En aquest cas, però, seran les dolces castanyes que volem per a l'inevitable nou país que estem construint i que, mal que els pesi, acabarem de completar ben aviat.

Per celebrar la República, per exigir la llibertat dels Jordis, per condemnar el cop d'estat del govern espanyol contra les institucions catalanes democràticament escollides i, també, per passar-nos-ho bé i recuperar ànims i força de cara als intensos propers dies que ens esperen...

... veniu a ballar i a passar una bona estona!

Celebrem plegats la Castanyada. A l'Hotel d'Entitats de Berga a partir de les 10 del vespre.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

A Fonollet sempre diem que SÍ!

I ara que ja ha començat el mambo, si voleu ballar-la una estona veniu a la Festa Major de Fonollet. Diumenge 23 tornarem a ballar la Borrèia de Fonollet després de l'ofici i a la una, abans de l'espectacular arròs del dinar, podeu fer una mica de vermut i marcar-vos uns passos de masurca, de xotis o de sardana. No us ho perdeu!

Folk a La Rodonella

Aquest passat dissabte vam ser, com ja vam anunciar, a la Festa Major de La Rodonella. Una bona animació omplia la plaça i un airet fresquet ens feia oblidar les calorades que hem passat aquest estiu. Tot i que semblava que potser no seríem gaires al final va venir gairebé tothom (ens faltava la secretària, que fa vacances per Menorca) i feina vam tenir per encabir-nos en un escenari on, abans de tocar nosaltres, el grup que feia el ball de nit (que tot cal dir-ho, ho feia molt bé tot i que no vam veure gaire gent que ballés) instal·lava tot el seu material i feia proves de so. Això va fer que comencéssim amb retard però, gairebé professionals com som, amb un parell de micros cedits i manxant a tota paperina, vam sortir força airosos del repte.

Cal dir també que sort en vam tenir dels balladors "professionals" que ens segueixen a gairebé tot arreu i de les instruccions bàsiques que la Susanna donava als novells per a què s'afegissin a la dansa. És una satisfacció per a nosaltres veure balladors passant-s'ho bé i també ho és per a tot aquell qui està assegut i només bada.

Ja fosquejant vam plegar els trastos. Per una nit sardanes, valsos, jotes, xotis, cercles, xampanyes i masurques van sonar a La Rodonella i la gent va veure que, amb músiques tradicionals, la gent s'ho passa d'allò més bé. A veure si podem repetir aviat!

I la propera, si no hi ha cap urgència, serà una col·laboració amb la campanya del SÍ a Guardiola. Dissabte 16 de setembre a la tarda.

Sense notícies però... seguim fent!

Malgrat la manca d'entrades de tots aquests mesos la BFT ha anat fent feina i es pot dir que no ha parat. Algun dia trobarem el temps suficient per explicar-ho i deixar-ne constància. Avui, però, fem un petit recull de les darreres actuacions que hem fet: Gósol i Montclar.

A Gósol hi vam anar el dia 29 de juliol amb motiu de la Festa dels Càtars. No vam donar "cosses" (les prefereixen enllaunades) però vam fer ballar als més agosarats entre parades d'aire medieval.

Abans, però, la Neus i en Josep ja havien escalfat motors acompanyant la xerrada de Sergi Grau "Els càtars i Gósol". Aquí els teniu en plena acció:

Després, ja a la plaça, els Acordionistes del Pedraforca ens van preparar el terreny i començàrem el nostre repertori: sardanes curtes, xotis, cercles, música dels Balcans... No cal dir que en homenatge als "bons homes" vam tocar alguna borrèia.

Ja de fosc es va iniciar la pujada amb torxes al castell. Vam acompanyar el seguici fins que el camí va deixar apte per a uns músics amb ganes de teca. Des de la part de baix vam veure com les torxes s'anaven enfilant mentre nosaltres iniciàvem una retirada merescuda després d'unes hores d'anar tocant. L'esperança, però, d'un bon tec es va fondre quan vam arribar al lloc de sopar. Les restes d'un típic sopar de colònies se'ns feren presents: truita de patates i pa amb tomàquet (encara sort que vam trobar una barra perduda i uns tomàquets!).

I de postres unes pomes i un púding...

Hi hagué, però, qui en tingué prou amb unes quantes olives. Amb pinyol, és clar!

Ja hi estem acostumats. Lluny queden aquells dinars a La Coma o a La Selva de Mar... De totes maneres el millor de tot sempre és la satisfacció de passar una estona plegats i fent allò que ens agrada. Aquí ens teniu:

I el diumenge 6 d'agost vam actuar a Montclar dins dels actes de la Festa Major.

Jo no hi era però pel que expliquen la cosa va anar una mica millor i el sopar va ser més agraït. Aquí en teniu una foto:

I bé, després d'uns merescuts dies de descans tornem a l'atac amb ball a la Festa Major de La Rodonella. Serà aquest proper dissabte dia 2 de setembre, a les 7 de la tarda. Apa, animeu-vos i comenceu la temporada ballant a la plaça!

FESTA DE GRUPS FOLK A BERGA 13 de maig de 2017