Cal Nosa

Aquest passat cap de setmana ha estat força intens, com ja anunciàvem. Per començar divendres vam fer l'habitual sessió de finals de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga, un espai on sembla, per l'assistència de balladors i balladores i pels comentaris que ens fan, que la gent s'hi troba a gust. 

Té l'avantatge respecte a l'anterior espai de La General que és més ampli, tant per als músics com per als balladors, que el terra convida a ballar (a voltes, a La General, els peus dels balladors quedaven enganxats a terra en el que eren les romanalles de nits d'alcohol desbordant) i que, per als qui no vénen a peu, s'hi aparca amb molta facilitat. Té l'inconvenient de la manca de bar però això ho hem solucionat sense cap problema fent nosaltres mateixos la feina i oferint a preus súper mòdics la beguda. I a vegades alguna cosa per menjar. 

I potser també és un inconvenient que queda més lluny del centre de Berga i que això dificulta que alguna colleta que treia el cap ara per ara encara no hagi aparegut. Ja vindran, però.

La nit començà fluixeta però s'animà ràpidament i potser eren, al final, una trentena els balladors que feien que la sala no es veiés, ni molt menys, buida. I això que, com hem dit, és ampla. Els músics de la BFT vam anar enfilant repertori i fins i tot ens vam permetre de fer alguna cosa molt nova que ben just havíem assajat. Els balladors, contents, van anar també fent peticions i, segons ens digueren, quedaren ben satisfets de la vetllada, l'última d'aquest any ja que al desembre no tenim costum de fer-ne. 

No serà, per tant, fins al gener que ens tornarem a veure al Centre Cívic (Hotel d'Entitats).

I l'endemà, dissabte, anàrem a tocar a Cal Nosa, a Montclar. Abans de fer-ho, i amb un fred que començava a arribar als ossos, vam gaudir d'un gustós àpat amb bona companyia. 

Un costellam excel·lent i unes verduretes escalivades van fer que , per una estona, retornéssim al món dels vius i agaféssim forces per encarar una tarda que es presentava gèlida. 

Molt jovent amb ganes de festa i de fer el que convingués per entrar en calor, com podeu veure en les fotos i vídeos, van fer que la cosa s'animés ràpidament. 

Vam començar a tocar que encara clarejava però ben aviat la fosca es feu present i la sensació de tocar en un final de festa d'un llibre de l'Astèrix abraçà l'escena. 

Vam tocar i tocar i un cop acabat encara ens demanaren que en féssim més. 

I nosaltres, contents, ho vam fer. Però hi ha un moment en què, malgrat tot, has de dir prou i la festa s'acaba (la que fèiem nosaltres perquè ells van seguir) i reculls els trastos i cap a casa. Perquè ells eren joves i alguns de nosaltres ja tenim una edat i el dia se'ns escurça. 

Però malgrat el cansament i el fred vam marxar agraint a la gent de Cal Nosa que ens haguessin convidat perquè vam estar molt bé i, què carai, l'any vinent també hi voldrem ser!

I ara ja ve temps de Nadal i d'actes recolzant entitats i d'animar els carrers amb nadales i... de recordar que encara no hi som tots. Que encara hi ha presos i gent a l'exili i els tenim presents.