Aquest divendres.... ball de bot!

Tornem a arribar a l'últim divendres de mes i tornem a organitzar una sessió de concert-ball folk a La General. Aquesta vegada el taller de la primera part anirà a càrrec d'en Ferran Vilà, de l'AcuR de Puig-reig, que ens ensenyarà les beceroles del ball de bot, és a dir, del ball popular de Mallorca i Menorca. Si veniu podreu aprendre a fer els passos bàsics de la jota, el fandango i el bolero. Després del taller, i com és costum, hi haurà sessió de ball folk amb cercles, valsos, xampanyes, masurques... Com sempre serà a partir de les 10 del vespre.

La setmana passada els músics de la BFT vam tenir un parell d'actuacions. La primera a Cal Rosal, al local d'assaig dels Castellers de Berga. Després de l'assaig i de fer un mossec per recuperar forces, un bon nombre de castellers van quedar-se per escoltar-nos i ballar. Si d'entrada semblava que els costava entrar, a mesura que avançava l'actuació cada cop era més nombrosa la colla que ballava. Al final no quedava gairebé ningú a les grades i tothom era a la pista. Esperem repetir-ho ben aviat!

L'endemà al vespre vam fer cap a Sant Martí de Tous, a la comarca de l'Anoia, on celebraven una trobada de caps d'agrupaments de la Catalunya Central. Feia un any que havíem fet una des les nostres primeres actuacions al Castell de Cabrera, prop de Capellades, precisament en una trobada de les mateixes característiques i convidats per l'Anna Boix, violinista i fidel seguidora de la BFT. Enguany, doncs, vam repetir amb el record de la bona estona que vam passar l'any passat gràcies a la participació en les danses d'aquesta dinàmica joventut. A quarts de 10 sopàvem: una sopa dins un got menjada amb forquilla i una (o dues) delicioses hamburgueses. A peu dret, per no desentonar. Un iogurt, un got de vi i... a tocar! A quarts de 12 començàvem amb un fred que, de mica en mica, s'havia anat apoderant de nosaltres.

Va durar poc ja que, un cop a l'escenari i amb les ganes de gresca que tenien els presents, la calor es va apoderar dels cossos dels uns i dels altres. No cal dir que la vetllada fou, com l'any anterior, extraordinària i que tant els uns com els altres ens ho vam passar de meravella.

Cap a quarts de 2 de la nit la majoria vam iniciar el retorn a Berga. Amuntegats dins la furgoneta de l'Ernest vam començar amb moltes ganes de xerrar que, a poc a poc i degut a l'hora, es va anar apagant fins al punt que, més d'un, va agafar el son al cap d'una estoneta i no es va despertar fins arribar a Berga. L'Ernest, no obstant, va fer gala de fer l'ofici amb gran coneixement.