Octubre intens

I és que realment aquest mes d'octubre ha tingut moments intensos. Repassem.

Primer cal que recordem que el mes de setembre el vam acabar amb un parell d'actuacions: la primera de les sessions dels balls de divendres de final de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga i la Festa Major de Fonollet. Al ball folk de divendres 28 de setembre comptàrem amb una bona presència de gent i es donà a conèixer, com ja s'havia anunciat, el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola.

La nostra companya Mariagua, amb la col·laboració de les balladores de l'Esbart Queralt de Berga, ensenyaren a tothom aquesta dansa que abans es ballava a l'aplec de l'ermita de les Esposes de Sant Julià. Caldrà mirar de buscar-ne més informació i mirar de què el poble de Sant Julià la torni a recuperar.

A part del Ball de Tres Parts la gent pogué ballar el nostre repertori folk habitual i tots plegats en quedàrem satisfets de l'inici del nou curs. Tot i que alguns músics hi posaren més interès que d'altres!

A Fonollet el diumenge 30 de setembre celebraren l'últim dia de la seva Festa Major.

Tocàrem la borrèia de Fonollet, com ja ve sent un costum, després de l'ofici i dels balls que van fer els geganters de Montmajor als quals també acompanyàrem. Els balladors demostraren que cada any tenen més per la mà la dansa i en aquesta ocasió la ballaren fantàsticament bé.

Després animàrem el vermut i vam fer ballar els presents abans d'entaular-nos i de menjar-nos l'arròs de festa major.

Com sempre ens vam trobar molt bé entre aquesta colla de joves que han fet de la festa major de Fonollet un referent de confluència de tradició i modernitat a la comarca. Seguiu així!

I el següent cap de setmana, primer cap de setmana d'octubre, fou certament intens. Divendres dia 5 vam tocar a Sallent dins dels actes del Correllengua que s'organitzaven des de l'Ateneu Rocaus.

Hi va haver parlaments i sopar de tapes i després va ser la nostra hora. La Queralt, que era la responsable de l'organització, va animar a tothom a ballar malgrat el desconeixement dels balls i l'estretor del carrer i realment la festa fou animada gràcies a la voluntat de participació que molts dels presents demostraren.

Quedàrem entesos que pujarien properament a les sessions de ball dels divendres per així poder anar per feina la propera vegada i no haver de fer tantes explicacions.

Realment ens ho passàrem bé i esperem tornar de nou a Sallent. Salut companys!

I sense poder descansar gaire l'ensendemà vam anar a celebrar els 10 anys de la colla bastonera Cop de Garrot de Berga.

Després de fer una matinal bastonera pels carrers de Berga amb colles de Manresa, Prats, el Prat i d'altres llocs que ara no recordem, pararen taules a la plaça de les Cols (del Mercat) i gaudírem dels excel·lents estofats de senglar i llebre.

A fe de déu que si hi ha una cosa que toquin bé aquests del garrot és la cullera! El tall estava tan ben cuit que es desfeia a la boca i només veure'l ja salivaves. I encara van aparèixer per coronar l'àpat uns pastissos d'allò més bons. I cafès i gotes i el que convingués!

Bé, i de la nostra actuació només dir-vos que, amb els balladors fidels de la colla de Berga més els de Prats que també ens segueixen i tots els altres que s'hi van afegir la plaça era bonica de veure des de l'escenari. Au jovent, que per molts anys puguem seguir fent aquestes trobades musicogastronòmiques!!!

I sense temps gairebé ni de tancar els instruments ja ens veieu pels carres de Berga anant ràpid a la plaça dels Països Catalans on ASFAM organitzava un acte sobre salut mental i en el qual col·laboràvem fent una mica de música ambient per cloure el dia.

Ens posàrem en un raconet i, vinga tornem-hi! Valsets, sardanes, masurques, xotis, pasdobles... el que convingués. Algú dels nostres ja en començava a tenir els morros plens i reclamava posar fi a aquest excés de notes. Quan la gent començà a desfilar i ja quedaven només incondicionals, familiars i organització donàrem per acabada la nostra actuació d'aquest dissabte tan intens.

I no passaren ni sis dies per retrobar-nos de nou. Aquest cop a la Festa Major de Cal Nosa, a Montclar.

Una festa que se celebrà per segona vegada i que l'empenta de l'Emma, la seva alma mater, té tota la pinta de fer que esdevingui una tradició. Enguany s'avançà la data al 12 d'octubre (ups!) i això feu que ens estalviéssim el fred que vam passar l'any passat tot i que un cop marxà el sol la fresca es deixava sentir. El que no faltà és el tall a l'hora de dinar: plates curulles de costella de porc cuita a la brasa acompanyades de patates al caliu circulaven per les taules i havies de fer esforços per no semblar un afamat. Tot ben regadet i amb unes postres a base de coca i xicolata. Després cafès, ratafia i... telescopis!!

I la festa carnal dóna pas a la musical i Mestre Guim trencà el gel amb els seus hits i després nosaltres amb els nostres. I una bona part d'aquella colla de joves s'engrescaren, com l'any passat, a ballar sardanes i cercles i xampanyes i el que vingués.

I aquí en teniu alguna altra mostra:

I es va anant fent fosc i deixàrem lloc al Pastorella que no va permetre que l'ànim s'ensorrés i que engrescà a tothom amb les seves versions.

I bé, que tots en sortírem ben contents i que ja ho sabeu, gent de Cal Nosa, quan vulgueu ho tornem  repetir!

I ens sembla que des d'aleshores hem descansat una mica. Teníem previst fer un taller i ball aquest mateix dissabte però les previsions de mal temps eren tan segures que vam decidir d'ajornar la presència del grup occità Revelhet a Berga. Aquí teniu, però, el cartell on s'anunciava i que haurem de recuperar més endavant.

El que sí que no fallarà serà la castanyada d'aquest proper dimecres. Hi haurà de tot: castanyes, moniatos, xigrons amb tastet i cansalada, creps i muscat i vi calent. Ah! I bona música que posarem nosaltres i amb la qual, com sempre, intentarem que la gent s'ho passi bé i, vist el canvi que s'anuncia, no passi fred. A la tarda ja hi haurà moviment i després sopar i ball.

I el més important: els beneficis de la festa aniran a la caixa de solidaritat de la Plataforma pels drets democràtics i polítics que s'ha creat a Berga per donar suport a l'alcaldessa Montse Venturós en la inhabilitació administrativa que sobre ella ha exercit l'estat espanyol. Us hi esperem!

Ball de Tres Parts

Després d'un parell de setmanetes de descans tornem a l'atac enfilant un seguit d'actuacions aquestes darreries de setembre i primers d'octubre amb alguns caps de setmana realment atapeïts. Anem a pams.

D'entrada recordar que la nostra visita a Avinyó fou realment exitosa. La pluja ens marcà l'entrada i la sortida però respectà l'hora i mitja durant la qual vam tocar (sense sonorització per evitar alguna enrampada) i durant la qual el públic nombrós que omplia la "placeta" demostrà les seves coneixences i ganes de ballar. Esperem poder-ho tornar a repetir en el futur.

I de cara a aquest cap de setmana tenim un parell de cosetes. La primera és l'inici de la temporada de balls de l'últim divendres de mes al Casal Cívic de Berga. En aquesta ocasió, a part de poder ballar tot allò que ballem normalment en aquestes trobades, tothom qui vingui podrà conèixer els passos principals d'una dansa que fins a principis del segle passat es ballava al poble de Sant Julià de Cerdanyola, concretament a l'aplec de l'ermita de Nostra Senyora de les Esposes: el Ball de Tres Parts.

Buscant aquí i allà hem aconseguit trobar partitura i explicació dels passos de la dansa i aquest divendres, amb l'ajut de la gent de l'Esbart Queralt de Berga, us l'ensenyarem.

I diumenge, com sempre que hi ha Festa Major a Fonollet, hi serem presents acompanyant els joves fonolletencs en el ball de la borrèia basada en els goigs del sant.

Després animarem el vermut amb ballaruca mentre es fa l'arròs. No cal que us diguem que us hi esperem i que, si també us voleu quedar a dinar ja cal que us espavileu!

I prepareu-vos, que el primer cap de setmana d'octubre serà intens: Sallent, bastoners, salut mental... Qui vulgui ballar tindrà un munt d'oportunitats per a fer-ho!

Ah! I no cal dir que dilluns recordarem allò que no els va fer gens de gràcia: que farà un any que vàrem votar, vàrem ser poble i vam dir quina és la nostra voluntat. Republicanament alçats!!

Lluert cansat, l'estiu acabat

Després d'un repòs merescut durant el mes d'agost, tornem a la càrrega amb ganes de fer d'aquesta temporada una de les més intenses de la BFT. Tenim moltes propostes enfilades (ja veurem quantes n'acabem, però) i algunes d'elles interessants. Però esperem-nos i no diguem blat fins que no sigui...

De moment, el que és segur és que aquest diumenge dia 16 ens intercomarcalitzem i toquem a Avinyó, al Bages. Serà a les 7 de la tarda, darrere l'església i dins dels actes de la Festa Major.

Ja ho sabeu, doncs. Si teniu ganes de tornar a agafar embranzida per la ballaruca d'enguany, calceu-vos bé i cap a Avinyó falta gent!

I per no marxar tan ràpidament pengem algunes imatges de coses fetes aquest estiu:

Una ballaruca per celebrar del 35è aniversari del Parc Cadí-Moixeró:

I un arròs que vàrem fer a ca l'Arnau i l'Edna a primers de juny per començar a celebrar l'estiu que venia!!

Aquí tenim el mestre arrossaire vetllant pel seu famós arròs de Campari!

I encara hi ha hagut alguna fontada i alguna altra coseta. Però tot això ha finit i, com al lluert, se'ns ha acabat la bona vida. Més en vindran!

Un poble empresonat

En l'última entrada parlàvem de la revetlla que vàrem fer al castell de Berga però no vàrem dir res del que havíem fet un dia abans, la nit del divendres 22. Aquell vespre vàrem tocar a Cal Pons (Puig-reig) en els actes preliminars de la Festa dels Templers, que enguany celebrava la seva 10a edició.

Abans de la nostra actuació, i a l'església de la colònia, la Coral Sant Bartomeu de Casserres, acompanyada d'un excel·lent conjunt instrumental, va cantar peces del Llibre Vermell de Montserrat. Un cop acabat aquest acte la gent va poder sopar mentre ens preparàvem a l'escenari. I després tot va ser una dansa contínua, amb més gent dansant que asseguda i amb una nit esplèndida en un lloc molt acollidor.

Ja fa uns quants anys que venim a tocar a la Festa dels Templers però enguany ha estat, per a nosaltres, la millor edició. Per l'espai, per l'hora i per la gent. A veure si podem repetir-ho!

I el cap de setmana del 6 i 7 de juliol vam participar en la performance Un poble empresonat que havia organitzat la Comissió Poble Empresonat durant el cap de setmana i a la plaça de les Fonts de Berga.

Entre les diferents activitats que es varen organitzar per acompanyar l'"empresonament" de voluntaris hi havia una mica d'ambientació musical per part de la BFT que es va fer diumenge al migdia. Sota un sol de justícia que va fer que ens anéssim movent com podíem a la recerca de l'ombra volguda vam anar tirant del nostre repertori sota l'oïda atenta d'un respectable nombre de persones que, aquí i allà, s'aturaven per contemplar l'escena o per donar conversa als "presos".

Després vàrem anar a fer una merescuda cerveseta i al vespre l'Edna i l'Arnau van ser els encarregats de tocar El Cant dels Ocells. I cal dir que ho van fer molt bé i molt ben acompanyats!

I encara ens deixàvem la col·laboració que vàrem fer en l'acte de presentació del llibre La Masia a la Catalunya central de la nostra doctora Mariagua.

L'acte va tenir lloc el dia 28 de juny a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga i va comptar amb una nombrosa assistència de gent. 

En l'acte la nostra companya va demostrar els seus profunds coneixements sobre les cases de pagès de la Catalunya central, com estaven distribuïts els espais, quines funcionalitats tenien, quins elements les caracteritzaven... i com tot això ha anat evolucionant des del passat fins al dia d'avui quan el turisme rural posar en greu risc la pèrdua d'aquest patrimoni que ella s'ha encarregat, en part, d'inventariar.

Bé, la qüestió és que nosaltres vàrem posar la cirereta final amb unes quantes peces tradicionals. Aquí ens teniu!

Sant Joan 2018

Sant Joan, feu-lo ben gran.

Sant Martí, feu-lo dormir.

Que son pare n'és al camp

i sa mare és al molí.

I com en anys anteriors la BFT ha tornat a celebrar la revetlla al Castell de Berga, en col·laboració amb els Amics del Castell.

Ja a la tarda vam rebre la Flama del Canigó que els Amics de la Flama s'havien encarregat de dur des del cim de la mítica muntanya de la Catalunya Nord. 

A la Font del Ros de Berga desenes de persones vingudes de molts pobles del Berguedà s'aplegaren per recollir el quinqué amb la flama amb el qual encengueren aquella nit les fogueres del seu poble. 

Nosaltres, malgrat la pluja intensa que caigué sobre Berga i que no parà fins ben bé quarts de 9, la pujàrem al castell.

Allà, un cop passat l'aiguat i amb l'aire refrescat, paràrem les taules i penjàrem llums i guarniments. La gent s'anà aplegant i, a poc a poc, tot començà a respirar aquella atmosfera especial de les revetlles de Sant Joan. Les cares alegres de les trobades inesperades, la bellesa de les vistes de la ciutat de Berga des d'aquest lloc privilegiat, el dia que llostrejava...

I així començà el sopar i, més tard, decidírem plantar l'equip de so mentre uns quants encenien les torxes i una comitiva s'adreçava a la pila de llenya. I la portada Flama del Canigó encengué la pira i les flames s'alçaren amunt, amunt, impulsades per una brisa del nord que feia que la llengua de foc s'alcés i donés brillantor a l'estelada que llueix al capdamunt del castell. 

I els músics acompanyàrem la crema, primer amb la Rotllana al voltant del Foc de la Fia-Faia de Sant Julià de Cerdanyola. I després amb altres melodies joioses on no faltà un homenatge als que no hi són perquè els tenen retinguts com a ostatges a les presons espanyoles o perquè van haver de prendre el camí de l'exili.

Després, amb les flames ja més dolces, tornàrem al "pati d'armes" del castell on férem espai per als balladors i on els músics començaren a enfilar tonades i tonades per a què la nit fos una festa contínua.

I així passà l'especial nit de Sant Joan, amb una foguera ben alta que brillà a ponent i a llevant i on els follets, de ben segur, feren de les seves.