Càntut i bàllut!!!!

El títol d'aquesta entrada s'escau la mar de bé al que vam fer el passat dissabte 15 de novembre. Va ser un dia intens perquè al matí vam ser a Cassà de la Selva, al Càntut, i al vespre fèiem ballar a Vallcebre a la trobada de grups de folk del Berguedà. Anem a pams, però.

A les 8 del matí vam sortir de Berga amb el taxi de l'Ernest els vuit que vam anar a Cassà. Alguna cara amb son, alguna panxa que no havia desdejunat i alguns nervis perquè anar al Càntut era un repte i al mateix temps una bona ocasió per donar a conèixer la tasca que fa la BFT. Fèiem la presentació del Cançoner de la Rossa de Bulner i calia fer-ho bé. Cap a les 10 ja érem a Cassà i després d'aparcar anàrem fins a la plaça de la Coma, centre neuràlgic de la vila. Ens entaulàrem per fer el cafè i menjar alguna cosa i després començàrem a fer les proves so. Ja es notava un cert moviment a la plaça i un equip de la televisió espanyola enganxà la Mariagua i l'entrevistà. Després ens filmaren tocant mentre fèiem les proves de so. 

Un tall d'això sortí en la notícia que publicaren al migdia. La podeu veure aquí.

A tres quarts de 12 començàrem la presentació del llibre amb una notable presència de públic a la plaça, alguns asseguts a les cadires posades per a l'ocasió, d'altres a la terrassa del cafè i d'altres a l'ombra dels arbres ja que el sol escalfava de valent.

 

Vam fer un repàs de l'origen d'aquest cançoner, dels seus personatges, la Rossa i en Sarri, de l'espai on va ser recollit i del procés seguit per a publicar tot el material existent en un únic volum. Vam cantar set de les cançons recollides i pel que ens van dir va sonar molt bé. Nosaltres som més crítics amb nosaltres mateixos i evidentment van grinyolar algunes coses però certament va sortir prou bé. Aquí en teniu una mostra amb la cançó Les margaridetes:

Vam fer un parell de bisos amb cançons del llibre anterior que havíem publicat, el recull de cançons de l'Hereu Mill i acabàrem amb Cara bonica, que molta gent cantà. Fet i fet va durar una horeta.

 

Després de recollir i de comentar una mica com havia anat ràpidament vam fer cap al cotxe de nou. Calia tornar a Berga i pujar a Vallcebre on havíem reservat lloc a La Rectoria per dinar. Una llàstima perquè a tots ens hagués plagut romandre a Cassà i gaudir de la programació d'aquell dia. Una iniciativa, la del Càntut, que cal aplaudir i que esperem des de la BFT per molts anys més poder compartir!

I arribats a Vallcebre a un quart de quatre ràpidament ens vam entaular, tothom amb una gana ferotge. Amb força rapidesa ens serviren i anàrem endrapant. Cal dir que tothom quedà content amb els plats ja que enguany havien canviat els propietaris i no sabíem ben bé com aniria. Aquí ens teniu somrients després de començar a omplir el marsupi:

I aquí una mostra d'alguns dels plats: pèsols negres, peus al forn gratinats i coulant!

         

Quina enveja, oi? Doncs un dinar ben merescut després del que fins llavors havíem fet i per agafar forces de cara all que ens esperava.

Perquè a quarts de 6 començà la 11a Festa de Grups de Folk del Berguedà amb la cercavila i a quarts de 7 ja teníem els V-9 Band fent ballar la gent que s'aplegava al local social de Vallcebre.

 

Després d'ells ens tocà a nosaltres, tots deu a l'escenari! Al principi tot anà una mica desmarxat perquè el so no acabava de fer que ens sentíssim bé però al cap d'un parell de peces tot anà rodat, amb bon ritme i molt seguit per balladors i balladores que omplien la pista.

Després de nosaltres vingueren els Rústik's i aprofitàrem alguns de nosaltres per ballar, fer el got i refrescar-nos amb la pluja que aquell vespre començà a caure.

I com és costum s'acabà la festa amb la interpretació d'algunes danses per part de membres de tots els grups. Entre elles la Dansa dels drons, una melodia cantada per ciutadans palestins que agafa la tonalitat que emeten els drons israelians i que la gent de l'Esbart Queralt va coreografiar.

I és així com a quarts de 12 del vespre vam posar punt i final a una llarga jornada. Intensa, cansada però també molt bonica. Una jornada on hi hagué cant i ball. Càntut i bàllut!! 

I evidentment abans d'aquest passat dissabte havíem fet altres coses. Fem-ne un resum.

Ja vam anunciar que el dissabte 25 d'octubre seríem a la 28a Fira Artesanal de Saldes i així va ser. La previsió del temps era incerta i abans de col·locar l'equip de so la batllessa va dir que endavant, que la previsió deia que fins a les 10 del vespre res de pluja. Era evident que la plaça era el lloc on animar la fira, on passava la gent, on hi hauria (i així va ser) alguns balladors. Però l'escenari no era cobert. El temps, però, ja podeu veure a la foto que anunciava canvis. I els papers de l'Ernest que aquí surten ben ordenats són els primers que ho van notar!!!

Però el que no esperàvem és que la pluja s'avancés i així fou com al cap de mitja horeta de començar a tocar caigueren ja les primeres gotes, un xim-xim, però que anà agafant força fins que vam decidir parar, que els instruments són delicats i l'equip amb les connexions elèctriques no és bo que es mulli. I, per tant, aquí acabà la festa, la nostra i la fira, ja que la pluja persistí i agafà ganes i nosaltres després de recollir anàrem al refugi del costat on, molt amablement, ens pararen una taula per poder fer una mica de sopar: quatre tapes per compartir i unes pizzes també compartides, unes cerveses i uns cafetets per rematar-ho. I ja ben fosc tornàrem cap a Berga.

I el dijous 30 d'octubre vam anar a l'escola de Llívia a acompanyar els balls de la canalla, nins i nines, que celebraven la Castanyada. L'Alba ho havia organitzat molt bé, ens havia passat els balls que faríem i a les 9 del matí ja érem a Llívia, amb un sol radiant després de la boira que havíem trobat un cop sortits del túnel. Vam posar l'equip de so al pati i vam esperar que la canalla sortís i es col·loqués a lloc. Després van enllaçar una darrera l'altra les danses que els diferents nivells s'havien preparat. Ho van fer tots molt bé. Ep! I nosaltres també!!! 

Un cop acabades les danses, i mentre la canalla, les mestres i els pares i mares que havien vingut menjaven castanyes i mandarines, nosaltres vam anar tocant i animant l'estona.

Després vam recollir i vam entrar a l'escola a esmorzar, un esmorzar cal dir que abundós i variat. I ens van obsequiar amb un paquet de cerdans, els carquinyolis que fan allà. Moltes gràcies a l'escola per l'acolliment i particularment a l'Alba que fa una magnífica tasca de divulgació de la dansa tradicional i amb qui estarem encantats de seguir col·laborant!!

I el dia següent, 31 d'octubre, vam celebrar la Castanyada nosaltres a l'Hotel d'Entitats de Berga amb el tradicional ball folk d'últim divendres de mes. Hi hagué una assistència mitjana de gent però els qui hi eren les ballaren totes. Castanyes i panellets avall!!

I ja vam entrar al novembre i de nou vam anar a la Fira dels Matiners d'Avinyó. Això va ser diumenge dia 9.

Enguany van canviar una mica el format i van fer tota la representació a la plaça. Nosaltres vam haver d'arribar força abans per muntar peus i micros, fer les proves de so, i desmuntar ja que l'espai era utilitzat per la representació, que començà les 6, ja fosc. I fred!!

Un fred que cada vegada era més intens i que a les 7 quan acabaren se'ns havia col·locat a molts de nosaltres ben endins. Tot i així muntàrem de nou, ràpidament, i començàrem a tocar. L'hora no és la més escaient: un diumenge, a quarts de 8, després d'acabar la representació... Molta gent ja marxa però sempre queden els 20 o 30 incondicionals que volen ballar i ballar.

I nosaltres anàrem tocant el que teníem previst fins que es feren quarts de 9 i ja vam donar per acabada l'actuació. Una nit freda però agradable com sempre que hem tocat a Avinyó. Uns tocatardans a la fira dels matiners!!

I per aquesta segona quinzena de novembre tenim una actuació a la Festa Majors de Lluçà aquest proper dissabte dia 22 i l'habitual ball folk d'últim divendres de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga el dia 28. Us hi esperem, com sempre!!!