Els focs de Sant Joan se salten per davant; els de Sant Pere se salten per darrere

Vam començar el mes de juny amb la tradicional assistència al ball de Cinquagesma que es fa a Lluçà al voltant de la Pedra Dreta. Com en anys anteriors l'assistència és força nombrosa, principalment gent de Prats i de les rodalies, però també sempre algun músic que es deixa caure des de més lluny.

Enguany de músics n'hi ha havia menys i de cantadors encara menys. Però no van fallar els balladors que van voltar la pedra i van moure's seguint les indicacions de la Roser i al so de la tonada d'El bon caçador. Abans coca, xocolata i traguet per a tothom i després les habituals interpretacions de nois i noies de l'Escola de Música de Prats de Lluçanès. Per acabar entre tots els que dúiem algun instrument vam fer una miqueta de ball i així acabà la festa. L'any vinent hi tornarem!

I si l'inici de primavera va ser extraordinàriament plujós el final ha estat extraordinàriament calorós i força sec. Ha anat bé per als cereals, que han crescut com feia anys que no es veia, i l'aigua caiguda ha omplert la Baells fins a nivells que no recordàvem. I així la vam veure el 15 de juny quan vam anar a tocar a un dels vermuts musicals que organitza Civitas Cultura al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Com sempre vam ser molt ben acollits pel Joan i en Toni i vam encarar l'actuació més com un concert que com una ballada. De fet vam aprofitar que estem assajant cançons del darrer llibre que vam publicar, el Cançoner de la Rossa de Bulner, per cantar-ne algunes juntament amb les que ja tenim al repertori de les que dictà l'Hereu Mill. També vam fer algunes danses tradicionals de la comarca i de llocs propers: Ball pla de Gavarrós, Dansa de Falgars, Ball cerdà de Bagà...

Situats a la cara que mira al nord ens vam estalviar de tocar a ple sol com havia passat algun altre any i també s'ho van estalviar els assistents que van omplir pràcticament totes les taules que hi havia muntades per a fer el vermut. No cal dir que nosaltres el vam fer un cop vam acabar!

Enguany per la revetlla de Sant Joan hem repetit la mateixa jugada que l'any passat: rebuda de la flama del Canigó a Berga i revetlla a Santa Cecília de Voltregà. 

La rebuda de la flama es va fer a la plaça Viladomat i va ser una mica deslluïda, amb poca assistència de gent molt probablement perquè enguany s'ha donat aquella circumstància que Corpus va venir molt tard i precisament el dia anterior era diumenge de Patum. Massa celebracions i massa ressaques. Potser caldrà treballar amb Òmnium el tema de la canalla per a què participi en la celebració i en el ball posterior que, com venim fent des de fa uns anys, es fa a partir de la Cançó de pegaire. Enguany, però, les poques persones que hi havia es van estimar més fer un mossec de coca i xocolata que ballar.

I de Berga ja va enfilar la carretera cap a Santa Cecília de Voltregà. Allà vam muntar l'equip de so i vam ser a temps d'anar a l'espai on llegien el manifest i on van encendre la foguera. 

 

Després, com l'any abans, la gent es va organitzar en grupets per sopar a la plaça amb el que cadascú havia portat i amb una brasa on no van parar de coure's tastets, filets, hamburgueses i el que convingués. No va faltar en cap taula una coca per a completar el xeflis. A la nostra n'hi havia dues, la que com cada any porta en Ramon de la seva "cuita" i la que comprà la Neus. De xampany, però, ni rastre. Caldrà polir-ho!

I de la taula a l'escenari! Cap a 1/4 d'11 vam començar a tocar i no vam parar fins ja ben bé les 12 o quarts d'1. Tot i la més nombrosa assistència de gent al sopar enguany vam tenir la sensació que hi havia menys balladors. No obstant això la revetlla fou molt animada i molt més esvalotada que l'any passat pels petards que la canalla (i gent no tant canalla) tirava a prop d'on tocàvem i dels balladors.

Com l'any anterior passàrem una molt bona revetlla i en un espai molt agradable, una revetlla com les que molts havíem viscut de petits: foguera, petards, llums i garlandes, sopar a la fresca i un nombre diríem que "ideal" de persones, aquell que permet que hi hagi qui balli, qui xerri amb el veí de taula, qui escolti els músics, qui s'engresqui amb els petards... I que acaba a una hora prudent!

Entre recollir l'equip i fer la xerradeta final ja passaven de la una quan sortíem de Santa Cecília. Sort de l'Ernest, que conduïa ben despert mentre a la majoria de nosaltres se'ns tancàvem els ulls camí de Berga!

I de Sant Joan a Sant Pere! Enguany vam anar a la revetlla que organitzava la gent del barri del Cap de Pla de Gironella. A la pista poliesportiva havien muntat tot de taules i havien guarnit l'espai. Havien deixat espai per als balladors però lamentablement no n'hi va haver gaires aquella nit. La gent o bé no en tenia ganes o bé no sabia com es ballava la masurca, el xotis, la sardana curta, la xampanya, el cercle, la jota... Ni tan sols els valsos i els pasdobles van aconseguir fer aixecar la gent!!! És per això que vam fer algunes de les cançons dels nostres reculls que ja portem al repertori. Sempre va bé tenir un roc a la faixa!

I així, entre melodies de danses de la comarca i alguna que altra cançoneta vam arribar a quarts de 12 que ja era l'hora establerta per acabar. Vam recollir l'equip i vam marxar perquè, qui més qui menys, estàvem tots força cansats. I això que la nit i l'espai convidaven a fer el got i a allargar una mica més la nit. Què hi farem!

I ara ja encarem el pinyol de l'estiu. Aviat anirem a la Festa del segar i el batre de Cornet, com l'any passat i després, ja a l'agost, anirem a Sisquer, a la Valldan i a Castellar de n'Hug.