El desembre congelat...

...tot just ha tret el nas! Perquè només fa cosa de quatre dies que el fred, aquí, s'ha fet evident. Gairebé asseguraria que no ha estat fins la setmana passada que ha glaçat a Berga i que ens ha fet sentir que ja som a l'hivern (que de fet encara no hi som). Ras i curt, que hem gaudit de bonança de temperatures durant aquests mesos d'octubre i de novembre i que allà on hem tocat no hem patit aquell fred que alguns anys patíem.

Hem patit, això sí, per tenir llest abans d'acabar l'any el llibre amb les cançons de la Rossa de Bulner que esperem que aparegui a principis del 2025. Ha estat una feina intensa de contrastar partitures i lletres de cançons, de fer recerca als arxius, de comparar variants de les cançons, de buscar imatges que puguin acompanyar el text... La veritat, però, és que ha valgut la pena i que el resultat serà un llibre que haurà valgut la pena de fer. Tant pel que suposa donar a conèixer les cançons que va recollir fa uns cent anys Mn. Jaume Sarri com pel que ens ha suposat a nosaltres d'aprenentatge, com ens ha enriquit allò que hem anat trobant, el camí fet per trobar-ho i les finestres que s'han obert i que, com sempre passa en una recerca, hem hagut de deixar obertes a l'espera que en un futur hi puguem treure el cap.

Bé, tot això per excusar la nostra absència en aquest bloc durant un parell de mesos, uns mesos durant els quals no només ens hem dedicat a fer el llibre amb les cançons de la Rossa de Bulner. Fem-ne un repàs!

El dia 12 d'octubre, com ja vam anunciar, vam tocar per partida doble. Primer a Berga dins dels actes que es van organitzar al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental.

Després dels actes del matí l'organització va celebrar un dinar al pavelló vell de Berga, amb una gran assistència de persones, com podeu veure.

Nosaltres també vam dinar el menú del dia i després de fer un cafè vam pujar a tocar a l'hora de la sobretaula. Membres de l'organització van enretirar algunes de les taules més properes a l'escenari i una bonica colla de balladors va seguir algunes de les melodia que anàvem tocant. Al cap d'una estona molts dels grups que havien vingut a Berga van anar marxant cap als seus autobusos i vam donar per acabada l'actuació.

Encara vam poder descansar una estoneta abans de marxar cap a Sant Martí d'Albars on aquell vespre vam tocar dins dels actes de celebració de la III Trobada de Cultura Popular del Lluçanès.

Un cop vam arribar es va fer una mica de cercavila amb gegants i grallers. Després van tocar Les Argelagues (on hi toca l'Edna, que fins ara tocava el violí amb nosaltres), i mentrestant nosaltres vam sopar un bon entrepà de tastet. Acabat el torn de Les Arguelagues, i mentre ens col·locàvem a l'escenari, hi va haver una mica de correfoc al camp de futbol del costat de l'espai cobert (però obert) on tocàvem.

L'escenari era un pel curt perquè ja s'hi havien encabit els elements del grup que tocava rere nostre (en Belda i els Badabadoc) però acostumats a coses encara més modestes vam tirar endavant un bon enfilall de danses i cançons que van ser, totes elles, ballades per un nombrós grup de persones.

Hi havia un bon ambient i així seguí després amb en Belda, potser, i degut a què el temps s'anà allargant de grup a grup, amb una franja d'edat ara més jove i amb l'ambient familiar que havia dominat fins aleshores ja de retirada.

També ho vam fer nosaltres al cap d'una estoneta, que la jornada havia estat intensa!

El ball a l'Hotel d'Entitats del mes d'octubre tingué lloc el dia 25 amb una discreta presència de gent però que, com sempre, ballaren tot allò que vam tocar i més haurien ballat si haguéssim seguit!

Qui es quedà amb ganes de ballar més ho va poder fer aquell mateix diumenge ja que vam tocar a Prats de Lluçanès dins dels actes de commemoració dels 30 anys de Dansa i tradició, una entitat que, com la nostra, vetlla per la recuperació i divulgació del nostre patrimoni relacionat amb la dansa.

Dinàrem al pavelló de Prats i després de dinar hi hagués ball, força seguit per les persones que hi havia. Aquí ens teniu!

I l'últim dia del mes d'octubre vam ser a l'escola de Casserres per celebrar la Castanyada i per acompanyar els diferents grups d'alumnes en els balls que van fer davant dels altres grups i de pares i mares i mestres. Des dels més xics amb el ball de La Malamanya fins als més grans amb el Ball de cascavells de Casserres tots ho van fer molt bé. Finalment es va ballar una xampanya on hi va participar tothom qui va voler, alumnes, mestres, pares i mares.

La col·laboració de la BFT amb les escoles es ve fent des de fa anys i enguany prendrà més volada a rel del programa Ballem Arrelats que hem portat a la comarca i del qual en parlarem en una entrada més endavant.

Ja entrat el mes de novembre vam ser el dia 10 a Avinyó a la Fira dels Matiners. Enguany van decidir celebrar-la en l'època en què passaren els esdeveniments i no a la primavera com havien fet fins ara. Això es notà en el dia, que ara ja és curt i fresqueja, i també en l'assistència de gent ja que el dia llarg convida més a sortir.

No obstant això la plaça estava molt concorreguda i hi hagués un bon nombre de persones que es quedaren a ballar després de la recreació de la batalla. 

Nosaltres, abrigades i cofats amb barretina, vam trobar-nos molt bé tocant i, sobretot, veient el gran nombre de persones que ballaven.

Com en anteriors edicions d'aquesta fira ens hem sentit molt ben acollits i ens ho passem molt bé. Esperem poder-ho repetir en propers anys i seguir gaudint de l'excel·lent ratafia!!!

I per acabar el mes de novembre vam fer ball a l'Hotel d'Entitats de Berga el dia 29, aquesta vegada amb una ja normal presència de balladors, molts dels quals hi fan cap quan acaben el curs de balls tradicionals que es fa a la Valldan i on tocarem en la darrera de les sessions.

Valsos, xotis, masurques, jotes... de tot i més vam tocar!!! I, com podeu veure, no faltaven balladors de totes les edats!!

I ara sí que arribem al final d'aquesta entrada i al final d'aquest any. Aquest proper divendres dia 20 serem, a partir de les 8 del vespre, al centre cívic de la Valldan en l'última de les sessions del taller de balls tradicionals. Per tant, si voleu fer les darreres ballades de l'any ja sabeu on anar!

I dilluns dia 23 sortirem pel carrer Major de Berga per cantar unes quantes nadales, algunes de les tradicionals conegudes per tothom i d'altres de les recollides al Berguedà durant les missions de recerca del Cançoner Popular de Catalunya. Si ens hi voleu acompanyar, ja ho sabeu!!

Tornem-hi!!!!

Des de la darrera entrada en aquest bloc han passat uns mesos, més dels que voldríem, però l'absència de relats d'activitats no ha estat perquè la BFT hagi estat de braços creuats, ni molt menys!! Anirem per feina i us farem cinc cèntims de tot allò que durant aquest espai de temps hem fet, que ha estat força cosa.

Ens vam quedar que celebraríem l'arribada de la Flama del Canigó a Berga i que aniríem de revetlla a Santa Cecília de Voltregà i així va ser. La rebuda de la Flama, organitzada per Òmnium, es va fer al passeig de la Indústria i allà es repartí a tot un seguit d'entitats de diferents pobles de la comarca. 

 

Hi va haver parlaments i es ballà, com ja s'ha fet costum, la Cançó del pegaire, recollida per Amades al seu Costumari i que nosaltres vam interpretar.

Després vam marxar ràpidament cap a Santa Cecília de Voltregà on amenitzàrem la revetlla. Abans, però, preparàrem l'espai, l'equip de so i en comitiva anàrem a un camp proper a encendre una espectacular foguera. 

Després s'organitzà el sopar, amb taules llargues i animades i brases enceses que van permetre coure el tall que la gents ens dúiem. Unes bones amanides de tomàquets, pa amb tomàquet i embotits i tastets i botifarres negres per a tothom! Ep!! I no podia faltar la coca que, com cada any, fa i cou en Ramon!!

Després hi va haver un ball ben animat, concorregut i amb una maquíssima atmosfera de revetlla. Certament, i ja que darrerament no podem organitzar la nostra revetlla de Sant Joan al castell de Berga, ha estat una de les revetlles més boniques. Un agraïment, doncs, a la gent de Santa Cecília!

I de Sant Joan a Sant Pere! El 28 de juny, un divendres, vam ser al vespre a la XV Festa dels Templers de Puig-reig. 

Després del pregó fet per en Toni Albà en el seu paper de "emérito" va ser el nostre torn per amenitzar una festa que altres anys havia estat més concorreguda i animada. No obstant vam fer el nostre paper i entre foc i llums vam distreure el personal que hi havia.

El dia 27 de juliol vam ser de nou a Cornet a la Festa del Segar i el Batre. 

Tot i que el ball era després de sopar hi vam arribar d'hora perquè calia acompanyar els segadors en el seu camí del camp a l'era, on es va fer la batuda i la separació del gra de la palla. 

Després anàrem a l'església on vam cantar la Cançó dels Segadors de Cornet i tot seguit ja ens preparàrem per sopar una mica i fer el ball al magnífic espai que hi ha al costat de l'església de Santa Maria.

Una plàcida nit de juliol que, com la que vam viure a Santa Cecília, ens anima a amenitzar aquestes trobades i aplecs que perpetuen les nostres tradicions. Esperem poder tornar a Cornet en properes ocasions!!

Durant l'estiu vam decidir de fer una merescuda "aturada" i només ens vam comprometre amb la gent de Cornet i amb alguna festa major a finals d'agost. A mitjans d'agost, però, vam ser a l'Espunyola per parlar de la dansa de l'Espunyolet i participar en una demostració d'aquesta tan solemne dansa. 

Es va fer el dia 17 al local social de l'Espunyola i primer hi hagué un col·loqui al voltant d'aquesta dansa en què hi van participar l'historiador i arxiver Albert Rumbo i el membre de la BFT Eloi Escútia i en què el periodista Dani Perona conduïa l'acte formulant preguntes a l'un i a l'altre. 

Després d'aquesta introducció històrica es va fer una meravellosa demostració d'una de les maneres de ballar l'Espunyolet per part de Queralt Cardona i David Gràcia, de l'Esbart Sant Jordi de Gironella. Els músics de la BFT vam encarregar-nos de la part musical. Aquí teniu la magnífica interpretació que van fer:

I a finals d'agost, com hem comentat, vam ser a dues festes majors: el dia 23 a la de la Valldan i el 24 a Saldes. A la Valldan hi vam anar d'hora per preparar la sonorització i abans de nosaltres tocar hi va haver un acte del pubillatge que s'allargà notòriament. 

Val a dir que se'ns va fer llarga i pesada l'espera i que un cop a l'escenari eren ja passades les 9 del vespre i força gent, lògicament, marxà a casa a sopar. Malgrat tot un bon grapat de persones es quedaren a la carpa i, com que l'esperit que hi havia no era gaire de ballar, vam convertir la nostra actuació més en la línia de concert fent algunes de les cançons del cançoner popular recollides al Berguedà i que darrerament treballem amb interès. La sonorització, tot i que la vam fer nosaltres mateixos, fallà una mica. Però tot i això vam sortir prou contents de la vetllada, de la qual només tenim el testimoni gràfic del magnífic sopar!

I el sendemà vam anar a Saldes. Vam aprofitar el viatge per fer un bon dinar a Cal Susén,a Maçaners, una de les activitats "complementàries" que més agrada!!! Mireu, sinó, la cara de satisfacció que fem alguns de nosaltres!!! 

Certament que amb els plats que ens van servir no n'hi havia per menys!!

El cafè a l'exterior i un intent de becaina eren inevitables. I amb la majestuosa protecció del Pedraforca!

I a Saldes la plaça no estava molt concorreguda però no van faltar els balladors que no van parar durant tota l'estona i que en acabar encara insistien en demanar-nos més danses. Com sempre vam ser generosos, però tampoc cal abusar, oi?

Cal dir que a Saldes darrerament hi hem anat uns quants cops i que ens hi trobem molt bé i tenim una molt bona relació amb els responsables municipals. Esperem que això duri i que puguem seguir col·laborant durant molt de temps!

Som ja al setembre i vam començar el mes amb una col·laboració amb la gent que organitza la Retrotrobada ciclista. El dia 7 al matí tota una colla de ciclistes van seguir un recorregut que sortia de Berga, baixava fins a Gironella, passava per Casserres i feia parada a Montclar de retorn a Berga. 

Allà, a Montclar, mentre els participants esmorzaven un bon plat de mandonguilles, nosaltres vam amenitzar l'estona anant tocant sense parar. La veritat és que, malgrat que tothom era allà per una altra cosa, no ens vam sentir pas malament, tot el contrari. Molts dels participants seien al pedrís que volta la part central de la plaça, on nosaltres ens vam situar, i gaudien de la música i de la conversa mentre refeien forces.

Un cop reiniciada la marxa, recollida la intendència per part de l'organització i buidada la plaça, va ser el nostre torn. Mandonguilles ben guanyades!! I cap als pedals!!! Del cotxe, que ja gairebé les nostres mandonguilles eren no esmorzar sinó aperitiu!!!

I la setmana següent va ser el torn del Correllengua a Berga. 

El divendres 13 de setembre, i després de la taula rodona que s'organitzà al claustre de Sant Francesc, vam amenitzar el sopar de brasa que s'havia convocat a la plaça del Forn. 

No hi havia massa gent potser perquè el fred aquell vespre ja es deixà sentir però, sigui com sigui, les persones que hi havia van fer-se seva la plaça i ban ballar totes les danses que vam tocar, que van ser unes quantes. Els actes del Correllengua van continuar  l'endemà dissabte dia 14. Al matí s'organitzà una fira d'entitats al carrer Major i places properes i els músics de la BFT vam anar carrer amunt i avall donant a l'esdeveniment un aire festiu. 

També hi havia els bastoners de Cop de garrot i quan vam coincidir vam acompanyar-los en alguns dels seus balls. Heus aquí una molt breu mostra:

Després s'organitzà un dinar a cal Blanxart seguit d'una actuació musical. El dinar, un d'aquells arrossos del Xals, boníssim!

I del Correllengua a Berga passem al que vam organitzar des de la BFT a Fonollet. Va ser el dissabte 28 de setembre i s'inclogué dins dels actes de la Festa Major.

La nostra proposta anava lligada al que estem treballant darrerament que és el recull de cançons que es va fer al Berguedà per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Com hem dit en entrades anteriors ara mateix estem ja enllestint el recull de cançons que Bonaventura Carrera, la Rossa de Bulner, cantà a Mn. Jaume Sarri entre els anys 1923 i 1924 quan ell era vicari a Sisquer i alguna de les cançons recollides la vam incloure al nostre repertori, el qual comptava també amb cançons i algun ball recollits a l'Hereu Mill, al Calic, al Cec de Comes...

La vetllada fou molt agradable, amb una bona assistència de públic que, molt animat, seguia les cançons gràcies al llibret que vam repartir i acompanyaven les més animades tot picant de mans. Ho podeu veure en aquests vídeos:

 

Un convenient acte per reivindicar l'ús del català arreu i amb tothom i com a eina d'integració.

I a Fonollet, com sempre, vam participar el diumenge de Festa Major, dia 29, en la borreia que ballen els veïns després de l'esmorzar que hi ha un cop surt la gent de l'ofici. 

Enguany la participació va ser més nombrosa que ball i cal felicitar-se sobretot per l'assistència de molt jovent i canalla. Un bon planter que Sant Sadurní conservi!!! Guaiteu-los com ballen!!

Després de la borreia vam reposar una estoneta per posar-nos-hi de nou a l'hora de l'aperitiu i mentre es preparava l'arròs. Costà una mica però al final la gent s'animà a ballar i d'aquesta manera obriren la gana. Tot plegat un molt bon cap de setmana a Fonollet, intens però fet amb molt de gust!

I de Fonollet a Vallcebre, on aquest dissabte passat, dia 5 d'octubre, vam celebrar el que és ja la 10a Festa de Grups de Folk del Berguedà, una trobada ja consolidada amb els Rústik's de Vallcebre i els V9 Band de Viladomiu Nou. 

Abans de l'actuació dels grups hi hagués una cercavila amb acordionistes pels carrers de Vallcebre i algun que altre ball. Cap a les 7 ja vam començar amb un Ball de l'Homenatge a càrrec de l'Esbart Queralt de Berga. Després, ja, les actuacions, que en aquest cas iniciàrem nosaltres. 

Molta animació, com sempre, i moltes ganes de compartir vetllada amb la gent dels altres grups ja que en molts casos aquest és l'únic moment de l'any en què ens trobem.

La festa, com sempre, acabà més tard del que estava previst però en cap moment la gent deixà de ballar i ja us podem dir que qui les ballà totes deuria acabar ben cruixit!!

Hem de felicitar l'organització de la trobada que van fer els Rústik's i convocar-nos ja per a la propera.

I nosaltres seguim i seguim i aquest proper cap de setmana tocarem per partida doble. I tot dissabte! Primer a la trobada que es farà a Berga d'organitzacions que treballen en l'àmbit de la salut mental i, al vespre, a Sant Martí d'Albars en la Trobada de Cultura Popular del Lluçanès. Us deixem el cartell perquè hi ha un bon programa i valdrà la pena de no perdre-se'l!!!!