Cornet, Sisquer, Castellar..., segadors, cantaires i pastors!!!

Acabat l'agost comencem nova temporada amb ganes de fer moltes coses i, sobretot, de consolidar el que hem anat fent aquests anys: els balls de finals de mes, els tallers, la recopilació del cançoner popular de la comarca i de les seves danses, la participació en el programa "Ballem Arrelats" que pretén introduir el ball tradicional al currículum educatiu, el Ball de cascavells de Berga i la borreia de Fonollet... Són, doncs, força els camps que hem anat treballant amb la voluntat de fer de la música tradicional un element imprescindible en el nostre calendari festiu i en la nostra quotidianitat. De moment reserveu-vos la darrera setmana de setembre perquè és quan començarem amb força: el dijous 25 a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga hi ha la presentació del darrer llibre de Bienve Moya i nosaltres cantarem algunes cançons del cançoner popular. Divendres 26 farem el ball d'últim divendres de mes a la terrassa del bar Jazz de Berga, a la plaça Viladomat. Ep! A les 8 del vespre!! I diumenge 28, al matí, serem a la Festa Major de Fonollet: borreia dels Goigs de Sant Sadurní després de l'ofici i de la coca i xocolata de rigor, ballada per veïns i veïnes, i ball per agafar gana just abans del dinar, cap a la 1.

I del que farem a l'octubre jo us ho anirem explicant! Ara farem el recull d'allò que hem fet durant aquesta segona meitat d'estiu.

El dissabte 19 de juliol vam ser a la XXIII Festa del Segar i el Batre de Cornet. A mitja tarda vam acompanyar els segadors quan tornaven de la sega i feien la batuda.

Després vam sopar una mica i ens vam preparar per fer el ball que s'inicià amb la cantada de la cançó Els segadors de Cornet. L'any anterior es va fer dins l'església i, creiem, va quedar millor. Sigui com sigui vam cantar i vam començar el ball. 

Com que semblava que els balladors no acabaven de decidir-se vam decidir fer unes explicacions de les danses de manera que en alguns moments més que un ball va ser un taller. El fet, però, va donar prou bon fruit ja que una vintena de persones acabaren per a sortir a ballar i romandre-hi bona part de la vetllada.

Ja ben entrada la nit vam posar punt i final a l'actuació i retornàrem cap a Berga. De nou ens va agradar molt tocar a Cornet, pel lloc, per l'ambient i pel que suposa col·laborar en una festa com aquesta que pretén que no caigui en l'oblit la feina del segar i el batre tal i com es feia abans de la total mecanització. Santa Maria al mig dels camps guardeu-nos de pedra i llamps!!!

I de Cornet a Sisquer, dels relleus suaus del pla del Bages als primers contraforts prepirinencs, a les valls feréstegues de l'Aigua de Llinars i de l'Aigua de Valls, dels cims enlairats dels Rasos i de les serres d'Ensija, de Busa, dels Bastets.

Allà on va néixer, visqué i morí la Bonaventura Carrera i Simon, la Rossa de Bulner. Allà el dia 3 d'agost se celebrà la Festa Major de Sisquer i ja que enguany hem editat el cançoner amb totes les cançons conegudes que mossèn Jaume Sarri li va recollir vam creure important ser a la festa principal del llogarret.

 

I hi vam anar capa  quarts de 2, un cop fet l'ofici, i encara vam poder veure l'interior de l'església, dedicada a Sant Esteve, i recollir un panet d'ofrena.

Mentre l'organització vetllava la paella amb els fideus (fins i tot amb la col·laboració d'en Josep!!), la Irene i en Marc ens van animar l'espera sota un sol de justícia.

Un cop els fideus a punt vam fer cua per recollir el plat i ens encauàrem al porxo. La manca de coberts va fer que alguns de nosaltres haguéssim de menjar-nos-els amb dos ganivets!!! 

Tot i la destresa que calia no va quedar ni un sol fideu al plat. Després una tallada de meló i un cafè amb un gotet de ratafia per agafar el to.

A les 4 ja vam decidir tirar endavant i fer la presentació del Cançoner de la Rossa de Bulner amb quatre apunts del motiu del recull i dels personatges principals que van fer possible que avui coneguem aquestes cançons: la Rossa i mossèn Sarri. Entre explicació i explicació vam anar-ne cantant algunes: La molinera, Sisquer, Les tres ninetes, Les noies de Moripol, Les margaridetes, la Cançó del Cabrer... 

Després vam passar al ball però no sabem si per la calor o pel fet que encara la majoria de les persones encara païen, no s'animà gairebé ningú a sortir. Vam decidir, doncs, fer una mica més de concert i vam tocar algunes danses tradicionals del Berguedà i vam cantar algunes de les cançons del nostre recull anterior, el de l'Hereu Mill.

Després, un cop acabat i mentre s'anava recollint el parament de la festa, vam tenir l'oportunitat de parlar amb alguns descendents la Rossa de Bulner i signar alguns llibres a les persones que el van adquirir.

Ja amb el sol marxant a la posta retornàrem a Berga.

Queda pendent per al proper 2026, centenari de la mort de la Bonaventura Carrera, col·locar una placa d'homenatge a Sisquer com vàrem fer a Sant Julià de Cerdanyola amb l'Hereu Mill.

El dia 22 d'agost vam ser de nou a la Festa Major de la Valldan. 

Després de la llarga sessió de nomenament de pubilles i hereus i parlaments dels que entren i surten i de representant d'aquí i d'allà vingué el moment del ball. L'hora no convida gaire ja que molta gent marxa a casa a sopar i per això l'espai queda una mica desolat però encara hi va haver un grupet de 8 o 10 persones que van ballar gairebé tot el que vam tocar.

Enguany, ja escarmentat de l'espera de l'any passat, ens vam fer dur unes pizzes per sopar al pati de l'escola mentre a la carpa feien els parlaments. Així es va fer més curta l'espera!

I de la Valldan a Castellar de n'Hug!!! Ha estat la primera vegada que hi hem tocat i, misteriosament, el programa deia que faríem "càntics de pastors".

I bé, ens vam preparar alguna cosa no fos cas que algú reclamés que allò que fèiem no s'acordava amb el que estava anunciat. No va ser, però, necessari: la tarda del 29 d'agost la pluja va obligar a fer l'actuació a dins de l'església i el possible ball quedà descartat.

La gent que vingué quedà encantada amb tot allò que vam fer, que va ser més un concert que un ball. Vam alternar cançons de les recollides a la Rossa, a l'Hereu Mill i al Calic amb danses tradicionals de la comarca i amb melodies del repertori habitual del Roviretes, en Peret Blanc, en Borina... No calgué sonorització.

Després un sopar al bar del costat mentre comentàvem la jugada, uns cafès, unes gotes i... partida de futbolí!!! N'hi havia que només s'ho miraven però d'altres feren demostració de les moltes hores passades a les sales de futbolins i billars i dels duros gastats!!! Evidentment guanyàrem els de la BFT!!!

I entre festa major i festa major encara hem tingut temps aquest estiu de fer alguns assajos a la plaça Viladomat, a la terrassa del bar Jazz.

 

 

A les 8 del vespre ens hi posàrem un parell o tres de dies i la veritat és que la difusió que els del bar en van fer va portar força balladors i balladores que ballaren moltes de les danses que anàvem tocant. I força gent que parava encuriosida en veure els balladors i sentir la música.

 

 

 

Com hem dit al principi el ball de setembre el farem de nou al Jazz. Esperem que el temps encara acompanyi! I que vosaltres també ens acompanyeu!!!

Els focs de Sant Joan se salten per davant; els de Sant Pere se salten per darrere

Vam començar el mes de juny amb la tradicional assistència al ball de Cinquagesma que es fa a Lluçà al voltant de la Pedra Dreta. Com en anys anteriors l'assistència és força nombrosa, principalment gent de Prats i de les rodalies, però també sempre algun músic que es deixa caure des de més lluny.

Enguany de músics n'hi ha havia menys i de cantadors encara menys. Però no van fallar els balladors que van voltar la pedra i van moure's seguint les indicacions de la Roser i al so de la tonada d'El bon caçador. Abans coca, xocolata i traguet per a tothom i després les habituals interpretacions de nois i noies de l'Escola de Música de Prats de Lluçanès. Per acabar entre tots els que dúiem algun instrument vam fer una miqueta de ball i així acabà la festa. L'any vinent hi tornarem!

I si l'inici de primavera va ser extraordinàriament plujós el final ha estat extraordinàriament calorós i força sec. Ha anat bé per als cereals, que han crescut com feia anys que no es veia, i l'aigua caiguda ha omplert la Baells fins a nivells que no recordàvem. I així la vam veure el 15 de juny quan vam anar a tocar a un dels vermuts musicals que organitza Civitas Cultura al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Com sempre vam ser molt ben acollits pel Joan i en Toni i vam encarar l'actuació més com un concert que com una ballada. De fet vam aprofitar que estem assajant cançons del darrer llibre que vam publicar, el Cançoner de la Rossa de Bulner, per cantar-ne algunes juntament amb les que ja tenim al repertori de les que dictà l'Hereu Mill. També vam fer algunes danses tradicionals de la comarca i de llocs propers: Ball pla de Gavarrós, Dansa de Falgars, Ball cerdà de Bagà...

Situats a la cara que mira al nord ens vam estalviar de tocar a ple sol com havia passat algun altre any i també s'ho van estalviar els assistents que van omplir pràcticament totes les taules que hi havia muntades per a fer el vermut. No cal dir que nosaltres el vam fer un cop vam acabar!

Enguany per la revetlla de Sant Joan hem repetit la mateixa jugada que l'any passat: rebuda de la flama del Canigó a Berga i revetlla a Santa Cecília de Voltregà. 

La rebuda de la flama es va fer a la plaça Viladomat i va ser una mica deslluïda, amb poca assistència de gent molt probablement perquè enguany s'ha donat aquella circumstància que Corpus va venir molt tard i precisament el dia anterior era diumenge de Patum. Massa celebracions i massa ressaques. Potser caldrà treballar amb Òmnium el tema de la canalla per a què participi en la celebració i en el ball posterior que, com venim fent des de fa uns anys, es fa a partir de la Cançó de pegaire. Enguany, però, les poques persones que hi havia es van estimar més fer un mossec de coca i xocolata que ballar.

 

I de Berga ja va enfilar la carretera cap a Santa Cecília de Voltregà. Allà vam muntar l'equip de so i vam ser a temps d'anar a l'espai on llegien el manifest i on van encendre la foguera. 

 

Després, com l'any abans, la gent es va organitzar en grupets per sopar a la plaça amb el que cadascú havia portat i amb una brasa on no van parar de coure's tastets, filets, hamburgueses i el que convingués. No va faltar en cap taula una coca per a completar el xeflis. A la nostra n'hi havia dues, la que com cada any porta en Ramon de la seva "cuita" i la que comprà la Neus. De xampany, però, ni rastre. Caldrà polir-ho!

I de la taula a l'escenari! Cap a 1/4 d'11 vam començar a tocar i no vam parar fins ja ben bé les 12 o quarts d'1. Tot i la més nombrosa assistència de gent al sopar enguany vam tenir la sensació que hi havia menys balladors. No obstant això la revetlla fou molt animada i molt més esvalotada que l'any passat pels petards que la canalla (i gent no tant canalla) tirava a prop d'on tocàvem i dels balladors.

Com l'any anterior passàrem una molt bona revetlla i en un espai molt agradable, una revetlla com les que molts havíem viscut de petits: foguera, petards, llums i garlandes, sopar a la fresca i un nombre diríem que "ideal" de persones, aquell que permet que hi hagi qui balli, qui xerri amb el veí de taula, qui escolti els músics, qui s'engresqui amb els petards... I que acaba a una hora prudent!

Entre recollir l'equip i fer la xerradeta final ja passaven de la una quan sortíem de Santa Cecília. Sort de l'Ernest, que conduïa ben despert mentre a la majoria de nosaltres se'ns tancàvem els ulls camí de Berga!

I de Sant Joan a Sant Pere! Enguany vam anar a la revetlla que organitzava la gent del barri del Cap de Pla de Gironella. A la pista poliesportiva havien muntat tot de taules i havien guarnit l'espai. Havien deixat espai per als balladors però lamentablement no n'hi va haver gaires aquella nit. La gent o bé no en tenia ganes o bé no sabia com es ballava la masurca, el xotis, la sardana curta, la xampanya, el cercle, la jota... Ni tan sols els valsos i els pasdobles van aconseguir fer aixecar la gent!!! És per això que vam fer algunes de les cançons dels nostres reculls que ja portem al repertori. Sempre va bé tenir un roc a la faixa!

I així, entre melodies de danses de la comarca i alguna que altra cançoneta vam arribar a quarts de 12 que ja era l'hora establerta per acabar. Vam recollir l'equip i vam marxar perquè, qui més qui menys, estàvem tots força cansats. I això que la nit i l'espai convidaven a fer el got i a allargar una mica més la nit. Què hi farem!

I ara ja encarem el pinyol de l'estiu. Aviat anirem a la Festa del segar i el batre de Cornet, com l'any passat i després, ja a l'agost, anirem a Sisquer, a la Valldan i a Castellar de n'Hug.

Escoltes a Saldes

Aquest passat mes de maig ha estat força tranquil per als músics de la BFT. El vam començar amb el taller que vam fera Berga el dia 4 de maig i del que ja en vam parlar en l'anterior entrada. Després d'allò va venir un taller de danses que vam fer el diumenge 18 de maig a Saldes per a la gent d'Acció Escolta, que hi van organitzar una trobada d'agrupaments escoltes, el que ells anomenen un Aplec de Branques. Comptaven que hi hauria un centenar de nois i noies de 12-16 anys i una quinzena de monitors. Molta canalla per a un taller els vam dir, però... endavant!!

La zona on van acampar, i on vam fer el taller, era al camí de Gresolet, als camps de la vora del riu a tocar de cal Ferrer. Allà hi vam arribar a les 10 del matí, vam valorar si fèiem ús de l'equip de so que dúiem (i que podíem fer servir gràcies al generador de corrent que ells havien dut per a aquesta finalitat) i veient l'espai i que altrament hi hauria instruments que patirien, vam decidir muntar.

Un cop tot a punt vam fer una petita presentació de l'entitat, dels motius pels quals fem el que fem, i tot seguit vam engegar el taller, pel qual havíem decidit fer danses tradicional catalanes fàcils d'aprendre (sardana curta, bolangera, rogle...) i algunes de col·lectives típiques de les ballades folk (xampanya, cercle...).

Sincerament hem de dir que, malgrat l'elevat nombre de persones (que obligava en moltes ocasions a fer dos cercles concèntrics) l'atenció que posaven a les explicacions i la voluntat en l'execució de les danses (que si ja normalment no són fàcils d'aprendre en un temps curt encara ho són menys quan les explicacions són fetes a viva veu, en espai obert i sense poder veure de forma clara l'execució que fa la persona que les ensenya), doncs que cal felicitar canalla i monitors.

Al cap d'unes dues hores ja vam haver de plegar perquè ells encara havien de fer el tancament de la jornada, plegar i caminar fins a la carretera on els esperaven un parell de busos per retornar a Barcelona, d'on venien.

Molt contents, doncs, de compartir aquell lluent matí de maig amb la gent d'Acció Escolta i amb el desig de poder-nos trobar de nou!

I d'allà ja saltem al ball folk de final de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga, el dia 30. Amb la fidelitat de balladors i balladores aconseguida amb els anys no hi ha divendres que diguis que hi ha poca gent. O hi ha gent o hi ha molta gent. I divendres hi havia gent. I amb ganes de ballar!! I com que per això fem la convocatòria, a ballar s'ha dit!!

El repertori va ser l'habitual i de músics crec que hi érem tots!!! Un fet no gaire habitual!!

I l'endemà, dissabte 31 de maig, vam ser a la II Fira del Llibre de Berga, una fira poc lluïda però a la qual ens vam voler afegir per donar un cop de mà  l'organitzador, en Carles de la Sense Paraules. Vam plantar la nostra paradeta a les 10 del matí i vam exposar els nostre quatre (4) llibres per veure si trobaven propietari. I no va anar pas malament perquè durant el matí en vam vendre potser 6 o 7!! I mentre petàvem la xerrada de tant en tant agafàvem els instruments i tocàvem alguna cosa dels diferents llibres, alguna dansa del Berguedà, alguna cançó de les recollides a l'Hereu Mill, alguna de les recollides a la Rossa de Bulner...

I vam posar punt i final a la sessió del matí amb aquest pasdoble del Tosquiets!

Amb el pasdoble i un vermutet a la terrassa del Jazz!

I vam posar fi a la sessió del matí i també a la de la tarda ja que es va girar una tamborinada cap a les 5, just abans que poséssim la parada, que es va decidir recollir. I ben fet que es va fer ja que en poca estona va caure de tot i encara no sabem com no va caure també el cel!!!!

Ep! I no per culpa nostra, que els músics de la BFT hem anat millorant força amb el temps i ara, poc o molt, sona bé!!! I que per molts anys puguem seguir tocant i cantant cançons del repertori recollit a la comarca. Com la versió de La molinera recollida per Jaume Sarri a la Rossa de Bulner i que trobareu al nostre últim llibre i que podeu escoltar a l'àudio del final d'aquesta entrada!!!

I si per les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere no sabeu on anar, us convidem a venir a celebrar-les amb nosaltres. Per Sant Joan, com l'any passat, serem a Santa Cecília de Voltregà, amb un agradable sopar a la fresca i gent animadíssima i molt bon ambient.

I per celebrar la de Sant Pere enguany serem al Cap del Pla de Gironella, que de ben segur també serà molt agradable.

Animeu-vos!!!

I us deixem amb un tast d'una de les cançons de la Rossa de Bulner, La molinera:

Nou llibre de la BFT i nou ball de cascavells Berga!!

Tal i com ja vam anunciar en la darrera entrada d'aquest bloc dos fets importants han passat aquest mes d'abril relacionats amb el folklore al Berguedà i de la mà de la BFT: ballada per primer cop de ball de cascavells a Berga el Diumenge de Pasqua i presentació del darrer llibre que ha editat la BFT, el Cançoner de la Rossa de Bulner.

Abans de la ballada dels cascavells es van fer quatre sessions d'assaig a l'Hotel d'Entitats de Berga per a què tothom sabés què havia de fer, músics i, sobretot, balladors! Tot i que no va ser fàcil de què pogués coincidir tothom al darrer assaig, el general, va quedar clar aquell dia com quedava formada la colla i quines parelles hi havia.

De manera inesperada el dia 19, dissabte, vam ser cridats per tocar "alguna cosa" en la  inauguració de l'exposició de quadres del Memorial Jacint Codina que es va fer al convent de Sant Francesc de Berga. Va ser sortir de l'assaig de cascavells que vam anar tan ràpid com vam poder al claustre del convent i vam tocar, davant l'atenta mirada del públic, algunes danses tradicionals del Berguedà: el Ball pla de Gavarrós, la Dansa de Falgars, l'Espunyolet... Després els vam convidar a anar a fer el pica-pica i així vam seguir tocant sense tanta "pressió ambiental".

Bé, i arribem al gran dia. El diumenge 20 d'abril, Diumenge de Pasqua, es ballaren per primera vegada (que en tinguem constància) cascavells a Berga per Pasqua. A les 11 del matí ens vam trobar al Vall per agafar forces esmorzant coca i xocolata desfeta. Paràrem taula llarga a la terrassa del bar Jazz aprofitant que, entre dies ennuvolats i plujosos, aquell matí el sol treia el cap i anunciava que, si més no al matí, res impediria de ballar per places i carrers.

La xicolata, la coca, els cafès, les infusions... van anar acompanyades d'un típic pastís rus de Pasqua, el kulitx, que ens preparà l'Alisa. Si la pinta ja és bona no us diem res del seu gust. Deliciós!!!!

I ja a punt per demostrar el que s'havia après en les quatre sessions d'assajos es van repartir els camalls, la Mariona va donar les últimes instruccions i es va fer la primera ballada del Ball de Cascavells de Berga de la història!!!

Després es tornà a repetir el ball al mateix lloc, polint alguna coseta, i un cop acabat músics i balladors ocupàrem tot l'ample del passeig entre les fonts i ens vam fer la fotografia per immortalitzar el moment. Aquí la teniu!!

Per a què quedi constància, i d'esquerra a dreta, aquestes són les persones que van participar en la primera ballada del Ball de Cascavells de Berga: Mireia, Eduard, Núria, Montse, Mariona, Alisa, Àlex, Pep, Neus, Carles, Rosa, Eloi, Pere, Josep, Arnau, Mariagua i Neus. Enhorabona!

Des d'allà vam anar cap a la plaça de Sant Joan, on vam fer una altra ballada de cascavells, i després vam enfilar el carrer Major per trobar-nos amb les diferents colles de caramelles a la plaça de Sant Pere. A la 1 va començar la trobada i va cantar la Coral Queraltina. Després va ser el nostre torn, músics a dalt de l'escenari i balladors a peu de plaça. Aquest va ser el resultat:

Després cantaren la resta de grups i per acabar totes les colles de cantaires van cantar juntes la sardana La Puntaire. Pel que fa al ball de cascavells els comentaris de la gent van ser elogiosos, tant pel que significava de novetat com per la brillant manera com s'havia fet, ja que certament els balladors ho van fer molt bé. I els músics!! Cal dir, doncs, que tothom quedà ben satisfet de la iniciativa i amb el desig de què sigui repetida en anys vinents.

I no tinguérem gaire temps de descans que ja se'ns tirà a sobre Sant Jordi amb l'altra gran novetat de la BFT: la sortida a la llum del Cançoner de la Rossa de Bulner, llibre que ja feia una colla de mesos que havíem estat treballant i que finalment vam poder tenir a les llibreries aquest Sant Jordi.

La novetat ja havia arribat als mitjans de comunicació i feia alguns dies que n'havien parlat.

Com vam fer fa un parell d'anys quan va sortir el llibre amb les cançons de l'Hereu Mill, enguany per Sant Jordi vam muntar paradeta a la plaça de Sant Pere i vam animar una mica el matí mentre la gent passejava i, alguns, s'aturaven a la parada per xerrar i per comprar-nos el llibre nou.

Va ser la presentació del llibre a Berga però no la presentació formal que farem més endavant explicant el procés d'edició d'aquest material i amb la cantada d'algunes de les cançons recollides. Una presentació que també tenim previst de fer en altres municipis de la comarca. De tot això, però, ja en parlarem en el seu moment.

A la tarda, i com fem cada any, vam col·laborar amb la XII Marató de Lectura per la Llengua que organitza Òmnium a la plaça de Sant Joan i vam cloure la jornada amb la interpretació de danses, algunes de les quals van ser ballades per la gent que hi havia i van despertar, com sempre, la curiositat dels qui passejaven.

I vam acabar el mes d'abril amb l'habitual ball folk de l'últim divendres de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga. Va ser el dia 25 i la ballada fou prou concorreguda, amb balladors habituals i també alguns esporàdics i vinguts, aquesta vegada, de l'altra banda de l'Atlàntic, de l'estat de Maine dels EUA!!! Certament que les xarxes són efectives!!!!

La nostra darrera activitat fins al moment ha estat la col·laboració amb la proposta que sota el títol Al bon temps, bona cara! organitzen diverses entitats del barri vell de Berga d'abril a juliol.

Diumenge 4 de maig vam ser a la plaça de la Ribera on es va impartir un taller de danses amb una presència força nombrosa de persones i amb indicacions dels passos a fer per part de la Mariona.

 

Malgrat quatre gotes que van caure, l'activitat es va poder fer totalment i el dia es va anar eixerint a poc a poc.