Any de neu, any de Déu!

I déu-n'hi-do la neu que hem tingut el que portem de mes. I no només a muntanya, que a Berga ja va nevar la matinada del dia 5 i va fer una enfarinadeta i avui dia 24 ha fet una senyora nevada a mig matí que ho ha deixat tot blanc. I aquest fet ens ha impedit ser aquesta tarda a la Pobla on col·laboràvem en la capta de diners per a la reparació de l'orgue i on volíem presentar els llibres que l'entitat ha fet i cantar algunes de les cançons i interpretar algunes de les danses recollides, principalment aquelles relacionades amb la Pobla. Bé, bona cara al mal temps i un altre dia serà.

Aprofitem, doncs, que no hi hem anat per fer un petit resum del que hem fet aquests primers dies de gener. D'una banda l'entitat es va sumar a les reivindicacions de la pagesia en contra de la signatura de l'acord del Mercosud i els vam recolzar animant el vermut del dissabte dia 10 a la tallada que van fer a la C-16 a l'alçada d'Olvan. Tot i que no teníem sonorització va anar prou bé. Tan és així que vam obrir el TN d'aquell migdia. Aquí ho podeu veure:

 

Malgrat l'arròs que hi havia per dinar la majoria de nosaltres teníem ja altres compromisos i vam tornar cap a casa amb el compromís amb els de Revolta Pagesa de ser-hi les vegades que convingui. Reivindiquem el producte alimentari de proximitat però també cal reivindicar el producte cultural de proximitat. Malauradament aquesta part encara no s'entén ni es té en compte quan es programen activitats lúdiques. Menja pilota i balla la jota, carai!

I els qui clarament reivindiquen aquesta cultura popular són els de la Fundació Emprius que el dia 17 de gener van organitzar unes jornades a Berga sota el títol Sentit Comunal. Món rural i cultura popular. 

Al matí hi va haver comunicacions, debats... i a la tarda es van organitzar uns tallers: d'esmolat d'eines, de cistelleria... i de danses tradicionals. Es va fer un presentació dels tallers al teatre i després la gent es va anar repartint.

Al taller de danses l'explicació de la coreografia la va fer l'Allona i nosaltres hi vam posar la música. Es va fer a la Sala Casino i hi va haver gran concurrència de gent, unes trenta persones que hi van posar moltes ganes i van fer un ràpid aprenentatge. 

Un aprenentatge que el van posar en evidència a la nit quan vam actuar al Casal Panxo i molta de la gent que hi havia, malgrat les limitacions d'espai, va ballar. Des de la BFT felicitem l'organització, amb l'Alba al capdavant, i no cal dir que estem oberts a col·laborar les vegades que calgui amb allò que facin.

El dia, gris i plujós, va quedar superat amb l'optimisme i les cares rialleres de les persones que, vingudes d'arreu de l'estat, van participar en la trobada. Un optimisme que encara ens fa pensar amb esperança en la societat futura. Per molts anys!!

I bé, avui seríem a la Pobla fent actuals les cançons recollides fa cent anys i conservant, malgrat la neu, la seva flama. Unes cançons que, com escrivia el 1888 Eduard Toda en el seu llibre L'Alguer. Un poble català d'Itàlia quan parlava d'unes Cobles de la conquista dels francesos (unes cobles que parlen de la derrota que patiren les tropes del vescomte de Narbona el 1412 quan volgueren apoderar-se de la ciutat de l'Alguer), unes cançons, com dèiem, que "arraconades avui en la memòria de la vella terra i de ses gestes, moririen d'olvit en un racó si nostra mà piadosa no fes sacudir sa pols per lo vent de la publicitat. Que guardar eixos records és obra cara (és a dir, estimada), i en los actuals dies d'escepticisme i nivellació, tornar la vista al passat consola i calma, com si, nàufrags de la vida, trobéssem port i amparo en lo vell casal de nostra antiga pàtria". Unes paraules de claríssima actualitat quan t'adones que moltes persones viuen la vida com nàufrags en la mar, amb total desarrelament.

 

Bon any!!

Aprofitem el dia fred, boirós i amb amenaça de neu aquesta propera matinada per posar-nos al dia i fer la primera entrada de l'any 2026, un any on l'entitat espera consolidar les activitats que durant aquests anys ha anat generant i aportar-ne de noves per seguir divulgant i fent viva la cançó i la dansa tradicional. Del 2025 destacarem bàsicament, dues coses: la publicació del Cançoner de la Rossa de Bulner (té data del desembre del 2024 però de fet va sortir el 2025) i la creació del grup que va fer possible ballar per primera vegada cascavells per Pasqua a Berga. Enguany mirarem de tornar a ballar cascavells el Diumenge de Pasqua i tenim entre mans una nova publicació i una nova activitat que ens agradaria que, com els cascavells, passés a formar part de la tradició en el nostre calendari festiu. De tot això, però, ja en parlarem quan ho tinguem tot més definit. De moment només ho apuntem.

 

Bé, i abans de començar el 2026 caldrà recordar com vam acabar el 2025, perquè des de finals de novembre que no hem trobat l'ocasió de fer-ho. Així, doncs, repassem. D'entrada el dissabte 22 de novembre vam ser a la Festa Major de Lluçà, enguany amb una temperatura suportable però que tot i això feia agradable ser al voltant del foc mentre els glosadors animaven el vespre.

Després de sopar va ser el nostre torn i malgrat que enguany hi havia menys gent que en passades edicions, l'Estudi és sempre un espai agraït: per poca gent que hi hagi està ple. Cal dir que per als balladors és molt millor ballar en aquestes condicions. Nosaltres, que hi érem gairebé tots, ens vam posar com vam poder.

Valsos, xotis, sardanes, cercles, jotes... de tot vam tocar i de tot van ballar sense parar la gent que hi havia a la sala, principalment jovent. Van demanar bisos i bisos però el programa exigia posar punt i final a l'actuació i cap a quarts de 12 vam plegar. Com sempre que hem estat a Lluçà ens ho vam passar molt bé i en un ambient molt cordial i agradable.

I de Lluçà ja vam saltar a l'últim ball folk de l'any que es va fer el divendres 28 de novembre a l'Hotel d'Entitats de Berga. 

El dia fred no acompanyava gaire a sortir però tot i així la fidelitat de moltes de les persones que acudeixen a les nostres ballades va fer que s'hi reunissin una vintena de persones, de totes les edats, i que cal dir que majoritàriament ballaren tot allò que vam tocar i cantar, ja que cada cop més introduïm cançons, ja sigui de les que recollim a les nostres publicacions ja sigui de les del cançoner popular, per a fer-ne cançons ballables: un vals, una xampanya, un rondó, un cercle...

Passades les 12 de la nit vam felicitar les festes als balladors i ens vam citar per a la primera ballada del 2026, el 30 de gener.

Com cada any abans de Nadal vam sortir pels carrers de Berga a cantar nadales. Enguany ho vam fer el dia 19 i vam aprofitar també que l'Angelina del carrer Major organitzava la seva Fireta per fer una mica de concert al vestíbul del local dels castellers.

Aquesta vegada vam afegir al nostre repertori una nova nadala de les que va recollir Joan Tomàs a l'Hereu Mill. A Betlem me'n vull anar la vam fer servir en la nostra felicitació de Nadal:

La nostra passejada per un carrer Major força buit de gent va acabar a la plaça de Sant Pere, on ens vam fer la foto final, amb l'arbre i amb el tió.

 

 

Ep! I d'allà a fer un mossec. Com que no havíem reservat i les dates properes a Nadal són de força moviment en la restauració vam acabar, com l'any passat, fent un dúrum al Gust Picant. No és el lloc més glamurós però va ser fàcil trobar espai pels 10 o 12 que érem.

I el dilluns dia 22 a la tarda vam anar a cantar nadales a la Residència Sant Bernabé de Berga amb una nombrosa assistència dels residents que omplien la sala i que s'alegraren de sentir les cançons.

I després de Nadal i Sant Esteve vam donar l'oportunitat a la gent de fer baixar els torrons a la Quar, on estàvem en deute amb l'ajuntament. 

Els dies previs la pluja no havia parat i el temps encara era rúfol, amb pluja intermitent. El fred, la fosca... res convidava a sortir per plantar-se a les 9 del vespre del dia 27 en un racó de món on els habitants, dispersos, tot just arriben a 40 persones. Vindrà algú? Nosaltres hi vam arribar una hora abans, vam muntar l'equip de so i ens vam entaular per sopar una miqueta.

 

Cap a les 9 va anar arribant gent i al final ja van ser una bona colleta els que van ballar tot el que vam tocar. I cap a les 11 vam acabar i ja eren passades les 12 que arribàvem a Berga havent fet la darrera ballada del 2025.

Ara encetem el 2026 amb tres propostes per a aquest gener: el taller de danses i ball que farem el dia 17 a Berga dins dels actes de la trobada Sentit Comunal - Món rural i cultura popular, la presentació del llibre de cançons de la Rossa de Bulner que farem a la Pobla el dia 24 a la tarda i el ball folk que inaugurarà l'any a l'Hotel d'Entitats el dia 31. Us convidem, doncs, a començar l'any amb cançons i danses!! 

Molt bon any!!!

Càntut i bàllut!!!!

El títol d'aquesta entrada s'escau la mar de bé al que vam fer el passat dissabte 15 de novembre. Va ser un dia intens perquè al matí vam ser a Cassà de la Selva, al Càntut, i al vespre fèiem ballar a Vallcebre a la trobada de grups de folk del Berguedà. Anem a pams, però.

A les 8 del matí vam sortir de Berga amb el taxi de l'Ernest els vuit que vam anar a Cassà. Alguna cara amb son, alguna panxa que no havia desdejunat i alguns nervis perquè anar al Càntut era un repte i al mateix temps una bona ocasió per donar a conèixer la tasca que fa la BFT. Fèiem la presentació del Cançoner de la Rossa de Bulner i calia fer-ho bé. Cap a les 10 ja érem a Cassà i després d'aparcar anàrem fins a la plaça de la Coma, centre neuràlgic de la vila. Ens entaulàrem per fer el cafè i menjar alguna cosa i després començàrem a fer les proves so. Ja es notava un cert moviment a la plaça i un equip de la televisió espanyola enganxà la Mariagua i l'entrevistà. Després ens filmaren tocant mentre fèiem les proves de so. 

Un tall d'això sortí en la notícia que publicaren al migdia. La podeu veure aquí.

A tres quarts de 12 començàrem la presentació del llibre amb una notable presència de públic a la plaça, alguns asseguts a les cadires posades per a l'ocasió, d'altres a la terrassa del cafè i d'altres a l'ombra dels arbres ja que el sol escalfava de valent.

 

Vam fer un repàs de l'origen d'aquest cançoner, dels seus personatges, la Rossa i en Sarri, de l'espai on va ser recollit i del procés seguit per a publicar tot el material existent en un únic volum. Vam cantar set de les cançons recollides i pel que ens van dir va sonar molt bé. Nosaltres som més crítics amb nosaltres mateixos i evidentment van grinyolar algunes coses però certament va sortir prou bé. Aquí en teniu una mostra amb la cançó Les margaridetes:

Vam fer un parell de bisos amb cançons del llibre anterior que havíem publicat, el recull de cançons de l'Hereu Mill i acabàrem amb Cara bonica, que molta gent cantà. Fet i fet va durar una horeta.

 

Després de recollir i de comentar una mica com havia anat ràpidament vam fer cap al cotxe de nou. Calia tornar a Berga i pujar a Vallcebre on havíem reservat lloc a La Rectoria per dinar. Una llàstima perquè a tots ens hagués plagut romandre a Cassà i gaudir de la programació d'aquell dia. Una iniciativa, la del Càntut, que cal aplaudir i que esperem des de la BFT per molts anys més poder compartir!

I arribats a Vallcebre a un quart de quatre ràpidament ens vam entaular, tothom amb una gana ferotge. Amb força rapidesa ens serviren i anàrem endrapant. Cal dir que tothom quedà content amb els plats ja que enguany havien canviat els propietaris i no sabíem ben bé com aniria. Aquí ens teniu somrients després de començar a omplir el marsupi:

I aquí una mostra d'alguns dels plats: pèsols negres, peus al forn gratinats i coulant!

         

Quina enveja, oi? Doncs un dinar ben merescut després del que fins llavors havíem fet i per agafar forces de cara all que ens esperava.

Perquè a quarts de 6 començà la 11a Festa de Grups de Folk del Berguedà amb la cercavila i a quarts de 7 ja teníem els V-9 Band fent ballar la gent que s'aplegava al local social de Vallcebre.

 

Després d'ells ens tocà a nosaltres, tots deu a l'escenari! Al principi tot anà una mica desmarxat perquè el so no acabava de fer que ens sentíssim bé però al cap d'un parell de peces tot anà rodat, amb bon ritme i molt seguit per balladors i balladores que omplien la pista.

Després de nosaltres vingueren els Rústik's i aprofitàrem alguns de nosaltres per ballar, fer el got i refrescar-nos amb la pluja que aquell vespre començà a caure.

I com és costum s'acabà la festa amb la interpretació d'algunes danses per part de membres de tots els grups. Entre elles la Dansa dels drons, una melodia cantada per ciutadans palestins que agafa la tonalitat que emeten els drons israelians i que la gent de l'Esbart Queralt va coreografiar.

I és així com a quarts de 12 del vespre vam posar punt i final a una llarga jornada. Intensa, cansada però també molt bonica. Una jornada on hi hagué cant i ball. Càntut i bàllut!! 

I evidentment abans d'aquest passat dissabte havíem fet altres coses. Fem-ne un resum.

Ja vam anunciar que el dissabte 25 d'octubre seríem a la 28a Fira Artesanal de Saldes i així va ser. La previsió del temps era incerta i abans de col·locar l'equip de so la batllessa va dir que endavant, que la previsió deia que fins a les 10 del vespre res de pluja. Era evident que la plaça era el lloc on animar la fira, on passava la gent, on hi hauria (i així va ser) alguns balladors. Però l'escenari no era cobert. El temps, però, ja podeu veure a la foto que anunciava canvis. I els papers de l'Ernest que aquí surten ben ordenats són els primers que ho van notar!!!

Però el que no esperàvem és que la pluja s'avancés i així fou com al cap de mitja horeta de començar a tocar caigueren ja les primeres gotes, un xim-xim, però que anà agafant força fins que vam decidir parar, que els instruments són delicats i l'equip amb les connexions elèctriques no és bo que es mulli. I, per tant, aquí acabà la festa, la nostra i la fira, ja que la pluja persistí i agafà ganes i nosaltres després de recollir anàrem al refugi del costat on, molt amablement, ens pararen una taula per poder fer una mica de sopar: quatre tapes per compartir i unes pizzes també compartides, unes cerveses i uns cafetets per rematar-ho. I ja ben fosc tornàrem cap a Berga.

I el dijous 30 d'octubre vam anar a l'escola de Llívia a acompanyar els balls de la canalla, nins i nines, que celebraven la Castanyada. L'Alba ho havia organitzat molt bé, ens havia passat els balls que faríem i a les 9 del matí ja érem a Llívia, amb un sol radiant després de la boira que havíem trobat un cop sortits del túnel. Vam posar l'equip de so al pati i vam esperar que la canalla sortís i es col·loqués a lloc. Després van enllaçar una darrera l'altra les danses que els diferents nivells s'havien preparat. Ho van fer tots molt bé. Ep! I nosaltres també!!! 

Un cop acabades les danses, i mentre la canalla, les mestres i els pares i mares que havien vingut menjaven castanyes i mandarines, nosaltres vam anar tocant i animant l'estona.

Després vam recollir i vam entrar a l'escola a esmorzar, un esmorzar cal dir que abundós i variat. I ens van obsequiar amb un paquet de cerdans, els carquinyolis que fan allà. Moltes gràcies a l'escola per l'acolliment i particularment a l'Alba que fa una magnífica tasca de divulgació de la dansa tradicional i amb qui estarem encantats de seguir col·laborant!!

I el dia següent, 31 d'octubre, vam celebrar la Castanyada nosaltres a l'Hotel d'Entitats de Berga amb el tradicional ball folk d'últim divendres de mes. Hi hagué una assistència mitjana de gent però els qui hi eren les ballaren totes. Castanyes i panellets avall!!

I ja vam entrar al novembre i de nou vam anar a la Fira dels Matiners d'Avinyó. Això va ser diumenge dia 9.

Enguany van canviar una mica el format i van fer tota la representació a la plaça. Nosaltres vam haver d'arribar força abans per muntar peus i micros, fer les proves de so, i desmuntar ja que l'espai era utilitzat per la representació, que començà les 6, ja fosc. I fred!!

Un fred que cada vegada era més intens i que a les 7 quan acabaren se'ns havia col·locat a molts de nosaltres ben endins. Tot i així muntàrem de nou, ràpidament, i començàrem a tocar. L'hora no és la més escaient: un diumenge, a quarts de 8, després d'acabar la representació... Molta gent ja marxa però sempre queden els 20 o 30 incondicionals que volen ballar i ballar.

I nosaltres anàrem tocant el que teníem previst fins que es feren quarts de 9 i ja vam donar per acabada l'actuació. Una nit freda però agradable com sempre que hem tocat a Avinyó. Uns tocatardans a la fira dels matiners!!

I per aquesta segona quinzena de novembre tenim una actuació a la Festa Majors de Lluçà aquest proper dissabte dia 22 i l'habitual ball folk d'últim divendres de mes a l'Hotel d'Entitats de Berga el dia 28. Us hi esperem, com sempre!!!

Tocats de festa!!!

El títol d'aquesta entrada (molt endarrerida, com ens acostuma a passar) correspon al títol del llibre que el Bienve Moya va presentar el 25 de setembre a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga. 

L'acte va ser presentat per Jordi Puntas, que és qui contactà amb nosaltres per posar el toc musical, festiu, a la presentació i, a part de l'autor del llibre, parlà també en Rafael Català, editor de Dalmau.

Bienve Moya és d'aquells personatges "clàssics" en el món de la festa, una persona que ja a finals dels anys 70 participà (ara en diríem "gestor cultural") a donar forma als espais festius de la ciutat de Barcelona. Des d'aleshores ha anat adquirint un gran coneixement del que és la festa i de com ha anat canviant amb el temps. Com hem passat de "la calle és mia" a "els carrers seran sempre nostres". I com el poder, sigui d'una manera directa, sigui fent creure que el poble n'és l'amo, intenta sempre controlar l'espai, controlar la festa.

Bé, deixem que us llegiu el llibre i us direm només que nosaltres vam interpretar dues danses tradicionals com són la Dansa de Falgars, L'espunyolet i  vam cantar L'arbret gentil, una cançó del recull de l'Hereu Mill.

L'acte acabà amb unes galetes i uns gotets de ratafia.

I el sendemà ja era últim divendres de mes, 26 de setembre, i, per tant tocava ball folk a l'Hotel d'Entitats. Aquesta vegada, però, vam fer-lo al Vall, asseguts els músics a la terrassa del Jazz, i vam avançar l'hora i el vam fer de 8 a 10 del vespre.

De bon principi va ser un assaig perquè no hi havia gaires balladors i els que hi havia s'havien entaulat. Però a mesura que passava el temps la cosa s'animà i cap a una quinzena de persones ompliren la part central del passeig i ja no l'abandonaren fins que vam acabar.

Ara de cara al fred potser no és l'espai més adequat per a fer el ball de l'últim divendres de mes però de cara al bon temps creiem que és important fer de places i carrers espais festius. I, què carai, fer-ho sense permís de l'autoritat!!

I aquell cap de setmana se celebrà la Festa Major de Fonollet. 

Com ja va sent costum des de fa uns anys la BFT col·labora amb la festa major acompanyant en borreia que es balla a la plaça després de l'ofici i d'una estona de tertúlia veïnal entre mossec de coca i xerricada de moscatell, mistela o ratafia vam acompanyar el ball dels Goigs de Sant Sadurní, la borreia de Fonollet.

Enguany el nombre de balladors era similar al d'altres anys però hi havia força presència de gent jove, la qual cosa és d'una gran satisfacció. I a més a més ho feren la mar de bé, tal com podeu comprovar en aquest vídeo:

Després de la borreia començà la sessió per a canalla i nosaltres ens hi tornàrem a posar a la 1, oferint el repertori habitual de balls grupals que congregaren força gent a la "pista" i encara més persones encuriosides al veure gent ballant. Tornàrem a fer la borreia i enfilàrem valsos, sardanes, xampanyes, cercles, jotes, xotis... En fi, que obrirem la gana al personal i arribà ja l'hora d'ocupar l'espai amb les taules on se serví el dinar: amanida i arròs. 

Abundós i de bon gust. Després postres, cafè, gotet... i el sol que anava marxant i ja entrava per la part de ponent del tendal. Cridava a la becaina!

Bé, repetirem el que diem any rere any: un matí excel·lent, una molt animada festa, amb molta participació i un molt bon dinar. Enhorabona a l'organització i fins l'any vinent!

I acabat el setembre començàrem l'octubre amb empenta. D'entrada el dissabte dia 4 vam tenir diada bretona a la Valldan. 

A la tarda la Flavie ens guià pel món de les danses que es ballen a les trobades que fan a la Bretanya i que anomenen Fest-noz. La Flavie, que ja havia vingut fa uns anys, té una gran expertesa, tant en la dansa com en la seva comunicació, i ens endinsà en el món dels an-dro, els hanter-dro...

Una trentena de persones van participar al curs i, la veritat, no ho feien del tot malament. Aquí en tenim un exemple:

Després de dues horetes de saltirons, agafades de dit i colzes a les aixelles convenia refer-se abans del ball posterior. La Flavie havia preparat bases de creps i els participants van anar passar per farcir-les d'alguna de les coses dolces que hi havia. Una mica de sidra o suc de poma ajudà a fer-ho baixar i a acompanyar l'entretemps mentre els músics del grup Bili Bihan posaven a punt els instruments i feien proves de so.

Un cop tot a punt començà la festa on vam poder demostrar allò que havíem après una estona abans i es tocaren altres músiques també presents a les fest-noz i als balls folk d'arreu: xotis, masurques, cercles, xampanyes...

La festa acabà que gairebé eren les 10 del vespre amb gran satisfacció de tothom. Ara només caldrà recordar com anaven els passos i coordinar-ho amb els moviments de braços. És a dir, caldrà tornar a portar la Flavie i aquests bons músics ben aviat!!!

Diumenge 12 d'octubre vam ser a la Fira Mediterrània de Manresa per presentar el darrer llibre publicat, el Cançoner de la Rossa de Bulner. 

Ho vam fer a les 5 de la tarda a la plaça Sant Domènec, la Plaça de la Fira. Durant una horeta vam explicar l'origen d'aquest recull de cançons i vam fer un retrat dels seus protagonistes, la Bonaventura Carrera Simon, coneguda com la Rossa de Bulner, i mossèn Jaume Sarri i Muntada, que és qui recollí les cançons fa cent anys a Sisquer, quan era vicari de la parròquia. 

Aquestes explicacions anaven acompanyades de la interpretació d'algunes de les cançons recollides al llibre: La molinera, Sisquer, Les tres ninetes, la Cançó del Cabrer, Truca manetes, Les noies de Moripol, i Les margaridetes. Entre el públic hi havia alguns descendents, besnets, de la Rossa i un cop acabada la presentació vam petar la xerrada una bona estona i vam fer un got abans de tornar cap a Berga. Durant aquests mesos vinents anirem fent la presentació en diversos llocs de la comarca i el 15 de novembre ho farem al festival Càntut que es fa a Cassà de la Selva.

I la darrera de les activitats en què ha participat la BFT ha estat el Correllengua de Berga que es celebrà el  passat cap de setmana.

Entre les activitats hi havia una gimcana en la que diverses entitats col·locades en punts del barri vell feien proves als participants, proves que procuraven lligar l'entitat amb elements lingüístics. En el nostre cas les proves (n'hi havia de diversa mena i nivell) anaven relacionades amb cançó i dansa tradicional.

Cal dir que les persones que la feren, principalment infants, s'ho van passar la mar de bé mirant de relacionar la cançó que es tocava amb alguna de les paraules que tenien en el cartronets que havien girat.

Mentre esperàvem els primers participants vam fer pinya amb la gent de la coral Da capo, que eren ben a prop nostre, i cantàrem una mica.

I ara ja encarem el final d'aquest mes amb una ballada a Saldes aquest dissabte dia 25 amb motiu de la 28a Fira Artesanal.

La setmana següent anirem dijous a l'escola de Llívia a acompanyar la canalla que faran balls al pati de l'escola. I divendres dia 31 celebrarem la Castanyada amb l'habitual ball folk d'últim divendres de mes a l'Hotel d'Entitats.

No cal dir que us hi esperem!!!