Tocats de festa!!!

El títol d'aquesta entrada (molt endarrerida, com ens acostuma a passar) correspon al títol del llibre que el Bienve Moya va presentar el 25 de setembre a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga. 

L'acte va ser presentat per Jordi Puntas, que és qui contactà amb nosaltres per posar el toc musical, festiu, a la presentació i, a part de l'autor del llibre, parlà també en Rafael Català, editor de Dalmau.

Bienve Moya és d'aquells personatges "clàssics" en el món de la festa, una persona que ja a finals dels anys 70 participà (ara en diríem "gestor cultural") a donar forma als espais festius de la ciutat de Barcelona. Des d'aleshores ha anat adquirint un gran coneixement del que és la festa i de com ha anat canviant amb el temps. Com hem passat de "la calle és mia" a "els carrers seran sempre nostres". I com el poder, sigui d'una manera directa, sigui fent creure que el poble n'és l'amo, intenta sempre controlar l'espai, controlar la festa.

Bé, deixem que us llegiu el llibre i us direm només que nosaltres vam interpretar dues danses tradicionals com són la Dansa de Falgars, L'espunyolet i  vam cantar L'arbret gentil, una cançó del recull de l'Hereu Mill.

L'acte acabà amb unes galetes i uns gotets de ratafia.

I el sendemà ja era últim divendres de mes, 26 de setembre, i, per tant tocava ball folk a l'Hotel d'Entitats. Aquesta vegada, però, vam fer-lo al Vall, asseguts els músics a la terrassa del Jazz, i vam avançar l'hora i el vam fer de 8 a 10 del vespre.

De bon principi va ser un assaig perquè no hi havia gaires balladors i els que hi havia s'havien entaulat. Però a mesura que passava el temps la cosa s'animà i cap a una quinzena de persones ompliren la part central del passeig i ja no l'abandonaren fins que vam acabar.

Ara de cara al fred potser no és l'espai més adequat per a fer el ball de l'últim divendres de mes però de cara al bon temps creiem que és important fer de places i carrers espais festius. I, què carai, fer-ho sense permís de l'autoritat!!

I aquell cap de setmana se celebrà la Festa Major de Fonollet. 

Com ja va sent costum des de fa uns anys la BFT col·labora amb la festa major acompanyant en borreia que es balla a la plaça després de l'ofici i d'una estona de tertúlia veïnal entre mossec de coca i xerricada de moscatell, mistela o ratafia vam acompanyar el ball dels Goigs de Sant Sadurní, la borreia de Fonollet.

Enguany el nombre de balladors era similar al d'altres anys però hi havia força presència de gent jove, la qual cosa és d'una gran satisfacció. I a més a més ho feren la mar de bé, tal com podeu comprovar en aquest vídeo:

Després de la borreia començà la sessió per a canalla i nosaltres ens hi tornàrem a posar a la 1, oferint el repertori habitual de balls grupals que congregaren força gent a la "pista" i encara més persones encuriosides al veure gent ballant. Tornàrem a fer la borreia i enfilàrem valsos, sardanes, xampanyes, cercles, jotes, xotis... En fi, que obrirem la gana al personal i arribà ja l'hora d'ocupar l'espai amb les taules on se serví el dinar: amanida i arròs. 

Abundós i de bon gust. Després postres, cafè, gotet... i el sol que anava marxant i ja entrava per la part de ponent del tendal. Cridava a la becaina!

Bé, repetirem el que diem any rere any: un matí excel·lent, una molt animada festa, amb molta participació i un molt bon dinar. Enhorabona a l'organització i fins l'any vinent!

I acabat el setembre començàrem l'octubre amb empenta. D'entrada el dissabte dia 4 vam tenir diada bretona a la Valldan. 

A la tarda la Flavie ens guià pel món de les danses que es ballen a les trobades que fan a la Bretanya i que anomenen Fest-noz. La Flavie, que ja havia vingut fa uns anys, té una gran expertesa, tant en la dansa com en la seva comunicació, i ens endinsà en el món dels an-dro, els hanter-dro...

Una trentena de persones van participar al curs i, la veritat, no ho feien del tot malament. Aquí en tenim un exemple:

Després de dues horetes de saltirons, agafades de dit i colzes a les aixelles convenia refer-se abans del ball posterior. La Flavie havia preparat bases de creps i els participants van anar passar per farcir-les d'alguna de les coses dolces que hi havia. Una mica de sidra o suc de poma ajudà a fer-ho baixar i a acompanyar l'entretemps mentre els músics del grup Bili Bihan posaven a punt els instruments i feien proves de so.

Un cop tot a punt començà la festa on vam poder demostrar allò que havíem après una estona abans i es tocaren altres músiques també presents a les fest-noz i als balls folk d'arreu: xotis, masurques, cercles, xampanyes...

La festa acabà que gairebé eren les 10 del vespre amb gran satisfacció de tothom. Ara només caldrà recordar com anaven els passos i coordinar-ho amb els moviments de braços. És a dir, caldrà tornar a portar la Flavie i aquests bons músics ben aviat!!!

Diumenge 12 d'octubre vam ser a la Fira Mediterrània de Manresa per presentar el darrer llibre publicat, el Cançoner de la Rossa de Bulner. 

Ho vam fer a les 5 de la tarda a la plaça Sant Domènec, la Plaça de la Fira. Durant una horeta vam explicar l'origen d'aquest recull de cançons i vam fer un retrat dels seus protagonistes, la Bonaventura Carrera Simon, coneguda com la Rossa de Bulner, i mossèn Jaume Sarri i Muntada, que és qui recollí les cançons fa cent anys a Sisquer, quan era vicari de la parròquia. 

Aquestes explicacions anaven acompanyades de la interpretació d'algunes de les cançons recollides al llibre: La molinera, Sisquer, Les tres ninetes, la Cançó del Cabrer, Truca manetes, Les noies de Moripol, i Les margaridetes. Entre el públic hi havia alguns descendents, besnets, de la Rossa i un cop acabada la presentació vam petar la xerrada una bona estona i vam fer un got abans de tornar cap a Berga. Durant aquests mesos vinents anirem fent la presentació en diversos llocs de la comarca i el 15 de novembre ho farem al festival Càntut que es fa a Cassà de la Selva.

I la darrera de les activitats en què ha participat la BFT ha estat el Correllengua de Berga que es celebrà el  passat cap de setmana.

Entre les activitats hi havia una gimcana en la que diverses entitats col·locades en punts del barri vell feien proves als participants, proves que procuraven lligar l'entitat amb elements lingüístics. En el nostre cas les proves (n'hi havia de diversa mena i nivell) anaven relacionades amb cançó i dansa tradicional.

Cal dir que les persones que la feren, principalment infants, s'ho van passar la mar de bé mirant de relacionar la cançó que es tocava amb alguna de les paraules que tenien en el cartronets que havien girat.

Mentre esperàvem els primers participants vam fer pinya amb la gent de la coral Da capo, que eren ben a prop nostre, i cantàrem una mica.

I ara ja encarem el final d'aquest mes amb una ballada a Saldes aquest dissabte dia 25 amb motiu de la 28a Fira Artesanal.

La setmana següent anirem dijous a l'escola de Llívia a acompanyar la canalla que faran balls al pati de l'escola. I divendres dia 31 celebrarem la Castanyada amb l'habitual ball folk d'últim divendres de mes a l'Hotel d'Entitats.

No cal dir que us hi esperem!!! 

Cornet, Sisquer, Castellar..., segadors, cantaires i pastors!!!

Acabat l'agost comencem nova temporada amb ganes de fer moltes coses i, sobretot, de consolidar el que hem anat fent aquests anys: els balls de finals de mes, els tallers, la recopilació del cançoner popular de la comarca i de les seves danses, la participació en el programa "Ballem Arrelats" que pretén introduir el ball tradicional al currículum educatiu, el Ball de cascavells de Berga i la borreia de Fonollet... Són, doncs, força els camps que hem anat treballant amb la voluntat de fer de la música tradicional un element imprescindible en el nostre calendari festiu i en la nostra quotidianitat. De moment reserveu-vos la darrera setmana de setembre perquè és quan començarem amb força: el dijous 25 a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga hi ha la presentació del darrer llibre de Bienve Moya i nosaltres cantarem algunes cançons del cançoner popular. Divendres 26 farem el ball d'últim divendres de mes a la terrassa del bar Jazz de Berga, a la plaça Viladomat. Ep! A les 8 del vespre!! I diumenge 28, al matí, serem a la Festa Major de Fonollet: borreia dels Goigs de Sant Sadurní després de l'ofici i de la coca i xocolata de rigor, ballada per veïns i veïnes, i ball per agafar gana just abans del dinar, cap a la 1.

I del que farem a l'octubre jo us ho anirem explicant! Ara farem el recull d'allò que hem fet durant aquesta segona meitat d'estiu.

El dissabte 19 de juliol vam ser a la XXIII Festa del Segar i el Batre de Cornet. A mitja tarda vam acompanyar els segadors quan tornaven de la sega i feien la batuda.

Després vam sopar una mica i ens vam preparar per fer el ball que s'inicià amb la cantada de la cançó Els segadors de Cornet. L'any anterior es va fer dins l'església i, creiem, va quedar millor. Sigui com sigui vam cantar i vam començar el ball. 

Com que semblava que els balladors no acabaven de decidir-se vam decidir fer unes explicacions de les danses de manera que en alguns moments més que un ball va ser un taller. El fet, però, va donar prou bon fruit ja que una vintena de persones acabaren per a sortir a ballar i romandre-hi bona part de la vetllada.

Ja ben entrada la nit vam posar punt i final a l'actuació i retornàrem cap a Berga. De nou ens va agradar molt tocar a Cornet, pel lloc, per l'ambient i pel que suposa col·laborar en una festa com aquesta que pretén que no caigui en l'oblit la feina del segar i el batre tal i com es feia abans de la total mecanització. Santa Maria al mig dels camps guardeu-nos de pedra i llamps!!!

I de Cornet a Sisquer, dels relleus suaus del pla del Bages als primers contraforts prepirinencs, a les valls feréstegues de l'Aigua de Llinars i de l'Aigua de Valls, dels cims enlairats dels Rasos i de les serres d'Ensija, de Busa, dels Bastets.

Allà on va néixer, visqué i morí la Bonaventura Carrera i Simon, la Rossa de Bulner. Allà el dia 3 d'agost se celebrà la Festa Major de Sisquer i ja que enguany hem editat el cançoner amb totes les cançons conegudes que mossèn Jaume Sarri li va recollir vam creure important ser a la festa principal del llogarret.

 

I hi vam anar capa  quarts de 2, un cop fet l'ofici, i encara vam poder veure l'interior de l'església, dedicada a Sant Esteve, i recollir un panet d'ofrena.

Mentre l'organització vetllava la paella amb els fideus (fins i tot amb la col·laboració d'en Josep!!), la Irene i en Marc ens van animar l'espera sota un sol de justícia.

Un cop els fideus a punt vam fer cua per recollir el plat i ens encauàrem al porxo. La manca de coberts va fer que alguns de nosaltres haguéssim de menjar-nos-els amb dos ganivets!!! 

Tot i la destresa que calia no va quedar ni un sol fideu al plat. Després una tallada de meló i un cafè amb un gotet de ratafia per agafar el to.

A les 4 ja vam decidir tirar endavant i fer la presentació del Cançoner de la Rossa de Bulner amb quatre apunts del motiu del recull i dels personatges principals que van fer possible que avui coneguem aquestes cançons: la Rossa i mossèn Sarri. Entre explicació i explicació vam anar-ne cantant algunes: La molinera, Sisquer, Les tres ninetes, Les noies de Moripol, Les margaridetes, la Cançó del Cabrer... 

Després vam passar al ball però no sabem si per la calor o pel fet que encara la majoria de les persones encara païen, no s'animà gairebé ningú a sortir. Vam decidir, doncs, fer una mica més de concert i vam tocar algunes danses tradicionals del Berguedà i vam cantar algunes de les cançons del nostre recull anterior, el de l'Hereu Mill.

Després, un cop acabat i mentre s'anava recollint el parament de la festa, vam tenir l'oportunitat de parlar amb alguns descendents la Rossa de Bulner i signar alguns llibres a les persones que el van adquirir.

Ja amb el sol marxant a la posta retornàrem a Berga.

Queda pendent per al proper 2026, centenari de la mort de la Bonaventura Carrera, col·locar una placa d'homenatge a Sisquer com vàrem fer a Sant Julià de Cerdanyola amb l'Hereu Mill.

El dia 22 d'agost vam ser de nou a la Festa Major de la Valldan. 

Després de la llarga sessió de nomenament de pubilles i hereus i parlaments dels que entren i surten i de representant d'aquí i d'allà vingué el moment del ball. L'hora no convida gaire ja que molta gent marxa a casa a sopar i per això l'espai queda una mica desolat però encara hi va haver un grupet de 8 o 10 persones que van ballar gairebé tot el que vam tocar.

Enguany, ja escarmentat de l'espera de l'any passat, ens vam fer dur unes pizzes per sopar al pati de l'escola mentre a la carpa feien els parlaments. Així es va fer més curta l'espera!

I de la Valldan a Castellar de n'Hug!!! Ha estat la primera vegada que hi hem tocat i, misteriosament, el programa deia que faríem "càntics de pastors".

I bé, ens vam preparar alguna cosa no fos cas que algú reclamés que allò que fèiem no s'acordava amb el que estava anunciat. No va ser, però, necessari: la tarda del 29 d'agost la pluja va obligar a fer l'actuació a dins de l'església i el possible ball quedà descartat.

La gent que vingué quedà encantada amb tot allò que vam fer, que va ser més un concert que un ball. Vam alternar cançons de les recollides a la Rossa, a l'Hereu Mill i al Calic amb danses tradicionals de la comarca i amb melodies del repertori habitual del Roviretes, en Peret Blanc, en Borina... No calgué sonorització.

Després un sopar al bar del costat mentre comentàvem la jugada, uns cafès, unes gotes i... partida de futbolí!!! N'hi havia que només s'ho miraven però d'altres feren demostració de les moltes hores passades a les sales de futbolins i billars i dels duros gastats!!! Evidentment guanyàrem els de la BFT!!!

I entre festa major i festa major encara hem tingut temps aquest estiu de fer alguns assajos a la plaça Viladomat, a la terrassa del bar Jazz.

 

 

A les 8 del vespre ens hi posàrem un parell o tres de dies i la veritat és que la difusió que els del bar en van fer va portar força balladors i balladores que ballaren moltes de les danses que anàvem tocant. I força gent que parava encuriosida en veure els balladors i sentir la música.

 

 

 

Com hem dit al principi el ball de setembre el farem de nou al Jazz. Esperem que el temps encara acompanyi! I que vosaltres també ens acompanyeu!!!

Els focs de Sant Joan se salten per davant; els de Sant Pere se salten per darrere

Vam començar el mes de juny amb la tradicional assistència al ball de Cinquagesma que es fa a Lluçà al voltant de la Pedra Dreta. Com en anys anteriors l'assistència és força nombrosa, principalment gent de Prats i de les rodalies, però també sempre algun músic que es deixa caure des de més lluny.

Enguany de músics n'hi ha havia menys i de cantadors encara menys. Però no van fallar els balladors que van voltar la pedra i van moure's seguint les indicacions de la Roser i al so de la tonada d'El bon caçador. Abans coca, xocolata i traguet per a tothom i després les habituals interpretacions de nois i noies de l'Escola de Música de Prats de Lluçanès. Per acabar entre tots els que dúiem algun instrument vam fer una miqueta de ball i així acabà la festa. L'any vinent hi tornarem!

I si l'inici de primavera va ser extraordinàriament plujós el final ha estat extraordinàriament calorós i força sec. Ha anat bé per als cereals, que han crescut com feia anys que no es veia, i l'aigua caiguda ha omplert la Baells fins a nivells que no recordàvem. I així la vam veure el 15 de juny quan vam anar a tocar a un dels vermuts musicals que organitza Civitas Cultura al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Com sempre vam ser molt ben acollits pel Joan i en Toni i vam encarar l'actuació més com un concert que com una ballada. De fet vam aprofitar que estem assajant cançons del darrer llibre que vam publicar, el Cançoner de la Rossa de Bulner, per cantar-ne algunes juntament amb les que ja tenim al repertori de les que dictà l'Hereu Mill. També vam fer algunes danses tradicionals de la comarca i de llocs propers: Ball pla de Gavarrós, Dansa de Falgars, Ball cerdà de Bagà...

Situats a la cara que mira al nord ens vam estalviar de tocar a ple sol com havia passat algun altre any i també s'ho van estalviar els assistents que van omplir pràcticament totes les taules que hi havia muntades per a fer el vermut. No cal dir que nosaltres el vam fer un cop vam acabar!

Enguany per la revetlla de Sant Joan hem repetit la mateixa jugada que l'any passat: rebuda de la flama del Canigó a Berga i revetlla a Santa Cecília de Voltregà. 

La rebuda de la flama es va fer a la plaça Viladomat i va ser una mica deslluïda, amb poca assistència de gent molt probablement perquè enguany s'ha donat aquella circumstància que Corpus va venir molt tard i precisament el dia anterior era diumenge de Patum. Massa celebracions i massa ressaques. Potser caldrà treballar amb Òmnium el tema de la canalla per a què participi en la celebració i en el ball posterior que, com venim fent des de fa uns anys, es fa a partir de la Cançó de pegaire. Enguany, però, les poques persones que hi havia es van estimar més fer un mossec de coca i xocolata que ballar.

 

I de Berga ja va enfilar la carretera cap a Santa Cecília de Voltregà. Allà vam muntar l'equip de so i vam ser a temps d'anar a l'espai on llegien el manifest i on van encendre la foguera. 

 

Després, com l'any abans, la gent es va organitzar en grupets per sopar a la plaça amb el que cadascú havia portat i amb una brasa on no van parar de coure's tastets, filets, hamburgueses i el que convingués. No va faltar en cap taula una coca per a completar el xeflis. A la nostra n'hi havia dues, la que com cada any porta en Ramon de la seva "cuita" i la que comprà la Neus. De xampany, però, ni rastre. Caldrà polir-ho!

I de la taula a l'escenari! Cap a 1/4 d'11 vam començar a tocar i no vam parar fins ja ben bé les 12 o quarts d'1. Tot i la més nombrosa assistència de gent al sopar enguany vam tenir la sensació que hi havia menys balladors. No obstant això la revetlla fou molt animada i molt més esvalotada que l'any passat pels petards que la canalla (i gent no tant canalla) tirava a prop d'on tocàvem i dels balladors.

Com l'any anterior passàrem una molt bona revetlla i en un espai molt agradable, una revetlla com les que molts havíem viscut de petits: foguera, petards, llums i garlandes, sopar a la fresca i un nombre diríem que "ideal" de persones, aquell que permet que hi hagi qui balli, qui xerri amb el veí de taula, qui escolti els músics, qui s'engresqui amb els petards... I que acaba a una hora prudent!

Entre recollir l'equip i fer la xerradeta final ja passaven de la una quan sortíem de Santa Cecília. Sort de l'Ernest, que conduïa ben despert mentre a la majoria de nosaltres se'ns tancàvem els ulls camí de Berga!

I de Sant Joan a Sant Pere! Enguany vam anar a la revetlla que organitzava la gent del barri del Cap de Pla de Gironella. A la pista poliesportiva havien muntat tot de taules i havien guarnit l'espai. Havien deixat espai per als balladors però lamentablement no n'hi va haver gaires aquella nit. La gent o bé no en tenia ganes o bé no sabia com es ballava la masurca, el xotis, la sardana curta, la xampanya, el cercle, la jota... Ni tan sols els valsos i els pasdobles van aconseguir fer aixecar la gent!!! És per això que vam fer algunes de les cançons dels nostres reculls que ja portem al repertori. Sempre va bé tenir un roc a la faixa!

I així, entre melodies de danses de la comarca i alguna que altra cançoneta vam arribar a quarts de 12 que ja era l'hora establerta per acabar. Vam recollir l'equip i vam marxar perquè, qui més qui menys, estàvem tots força cansats. I això que la nit i l'espai convidaven a fer el got i a allargar una mica més la nit. Què hi farem!

I ara ja encarem el pinyol de l'estiu. Aviat anirem a la Festa del segar i el batre de Cornet, com l'any passat i després, ja a l'agost, anirem a Sisquer, a la Valldan i a Castellar de n'Hug.