Pasqua: milotxes, espardenyes blanques i mones

El passat Diumenge de Pasqua, 5 d'abril, vam ballar de nou cascavells a Berga. El segon any que es fa i, com l'any anterior, el dia va ser excel·lent, un dia net de primavera, lluminós, fresc a primeres hores però que s'anà escalfant a poc a poc. Vam trobar-nos al Vall per esmorzar i compartir una estona prèvia, ja que són aquests també els motius pels quals participem en actes de cultura popular, per ser baules en la transmissió de patrimoni però també per ser cohesionadors de persones en l'espai on vivim, per unir persones entre elles i per unir-les a la terra on viuen. I aquell diumenge s'unia gent de llocs molt diferents, d'aquí i del Marroc, de Rússia i Veneçuela i de Polònia; els cascavells i els actes de cultura popular com espais d'integració, de transmissió de coneixement, de relació social. Aquest és el grup que va fer cascavells aquest 2026: Laia, Wikki, Mariagua, Neus, Arnau, Eloi, Mariona i Susanna, drets a la part de darrera. Ana, Alissa, Saïd, Montse i Núria, en primer terme.

Un diumenge alegre, amb balls i cançons, un cant a la primavera, a l'esclat de la vida, a la "resurrecció", perquè, com diu Joan F. Mira al seu llibre El professor d'història, "en aquest país dels valencians sempre han honorat més la vida que la mort, més l'alegria que el dolor, i més la resurrecció que la passió de Crist, i si en alguns barris urbans o en alguns pobles feien processons de Setmana Santa, si alguna gent es disfressava de soldats romans o de penitents amb caputxa punxeguda, si treien al carrer marededéus doloroses amb punyals clavats al pit i cristos amb nafres morades i tocaven tambors en desfilades lúgubres, tot això era molt poc comparat amb la gran festa i exhibició de la mort que fan en altres terres més al sud o a ponent, molt poc, però aquesta celebració dels assots, la tortura i el cadàver nafrat també s'encomana i s'escampa i el folclore cruel i barroc no recula, progressa". Afortunadament aquí aquest barroquisme, aquesta fredor, no s'ha imposat, tot i que tampoc sembla que trobin gaire renovació els grups de caramellaires. De fet el nostre grup de cascavells, exceptuant la colla de la canalla de l'esplai, era el qui tenia la mitjana d'edat més baixa!

Sigui com sigui el dia va ser excel·lent i si no hi havia milotxes voleiant pel cel (ara la canalla no té pares o avis que els facin un estel amb "canyetes molt fines, paper de seda enganxat amb pasteta d'aigua i farina, i fil d'empalomar" com li feien a l'escriptor, ni saben com fer-lo enlairar), si no hi havia milotxes, dèiem, sí que, esporàdicament, passava alguna papallona de la col, lluent, o algun paó de dia sortit de la letargia hivernal, senyals clars d'esclat de vida. La dringadissa de cascavells va anar del Vall a la plaça de Sant Joan, i d'allà carrer Major amunt fins arribar a la plaça de Sant Pere. Allà es trobaren totes les colles i vam fer la nostra darrera ballada. Aquí la teniu:

Dos dies abans, el 3 d'abril vam ser a la Pobla de Lillet en un acte organitzat per recaptar diners per reparar l'orgue de l'església:

Vam presentar els dos cançoners que la BFT ha editat i, evidentment, vam cantar algunes de les cançons recollides a l'Hereu Mill i a la Rossa de Bulner. L'acte va ser força concorregut i creiem que va anar molt bé, amb les cançons del recull del Mill ja molt consolidades i les de la Rossa cada dia més. 

Ara caldria anar fent actuacions com aquesta arreu de la comarca per així donar a conèixer aquest patrimoni però ja sabem que, malauradament, "tiba" més un impersonal i globalitzador mallot ciclista que el que et pugui connectar amb la terra i entendre l'espai on vivim. Els que s'omplen la boca de fixar gent al territori, de quilòmetre zero, de producte local només fan que generar polítiques de desarrelament, de monocultiu turístic i de focs d'encenalls d'aplaudiment fàcil, de medalleta i titular. I així ens va.

Nosaltres, però, a la nostra. Aquest proper Sant Jordi tindrem paradeta a la plaça de Sant Pere de Berga on, si ho voleu, podreu comprar alguna de les nostres publicacions i us tocarem alguna cançó de les recollides o bé alguna dansa berguedana. A la tarda, com cada any, col·laborem amb la Marató per la llengua que organitza Òmnium Cultural. Serem a 2/4 de 7 i fins a les 7 a la plaça de Sant Joan. Veniu i la ballarem!!! Que sense ball no hi ha revolta i cal una bona revolta per superar el desànim actual i revertir tendències!!!

I el mes passat no vam fer el ball de final de mes (el ciclisme totpoderós!) i enguany el retardarem una setmana ja que no es farà com seria previst el dia 24 d'abril sinó que el farem el divendres dia 1 de maig al Vall de Berga i estarà inclòs dins dels actes de la Fira de Maig. Ep! I serà a les 8 del vespre! Us deixem el cartell!! Animeu-vos, aneu a la Fira i acabeu el dia amb una bona ballada!!!