Any de neu, any de Déu!

I déu-n'hi-do la neu que hem tingut el que portem de mes. I no només a muntanya, que a Berga ja va nevar la matinada del dia 5 i va fer una enfarinadeta i avui dia 24 ha fet una senyora nevada a mig matí que ho ha deixat tot blanc. I aquest fet ens ha impedit ser aquesta tarda a la Pobla on col·laboràvem en la capta de diners per a la reparació de l'orgue i on volíem presentar els llibres que l'entitat ha fet i cantar algunes de les cançons i interpretar algunes de les danses recollides, principalment aquelles relacionades amb la Pobla. Bé, bona cara al mal temps i un altre dia serà.

Aprofitem, doncs, que no hi hem anat per fer un petit resum del que hem fet aquests primers dies de gener. D'una banda l'entitat es va sumar a les reivindicacions de la pagesia en contra de la signatura de l'acord del Mercosud i els vam recolzar animant el vermut del dissabte dia 10 a la tallada que van fer a la C-16 a l'alçada d'Olvan. Tot i que no teníem sonorització va anar prou bé. Tan és així que vam obrir el TN d'aquell migdia. Aquí ho podeu veure:

 

Malgrat l'arròs que hi havia per dinar la majoria de nosaltres teníem ja altres compromisos i vam tornar cap a casa amb el compromís amb els de Revolta Pagesa de ser-hi les vegades que convingui. Reivindiquem el producte alimentari de proximitat però també cal reivindicar el producte cultural de proximitat. Malauradament aquesta part encara no s'entén ni es té en compte quan es programen activitats lúdiques. Menja pilota i balla la jota, carai!

I els qui clarament reivindiquen aquesta cultura popular són els de la Fundació Emprius que el dia 17 de gener van organitzar unes jornades a Berga sota el títol Sentit Comunal. Món rural i cultura popular. 

Al matí hi va haver comunicacions, debats... i a la tarda es van organitzar uns tallers: d'esmolat d'eines, de cistelleria... i de danses tradicionals. Es va fer un presentació dels tallers al teatre i després la gent es va anar repartint.

Al taller de danses l'explicació de la coreografia la va fer l'Allona i nosaltres hi vam posar la música. Es va fer a la Sala Casino i hi va haver gran concurrència de gent, unes trenta persones que hi van posar moltes ganes i van fer un ràpid aprenentatge. 

Un aprenentatge que el van posar en evidència a la nit quan vam actuar al Casal Panxo i molta de la gent que hi havia, malgrat les limitacions d'espai, va ballar. Des de la BFT felicitem l'organització, amb l'Alba al capdavant, i no cal dir que estem oberts a col·laborar les vegades que calgui amb allò que facin.

El dia, gris i plujós, va quedar superat amb l'optimisme i les cares rialleres de les persones que, vingudes d'arreu de l'estat, van participar en la trobada. Un optimisme que encara ens fa pensar amb esperança en la societat futura. Per molts anys!!

I bé, avui seríem a la Pobla fent actuals les cançons recollides fa cent anys i conservant, malgrat la neu, la seva flama. Unes cançons que, com escrivia el 1888 Eduard Toda en el seu llibre L'Alguer. Un poble català d'Itàlia quan parlava d'unes Cobles de la conquista dels francesos (unes cobles que parlen de la derrota que patiren les tropes del vescomte de Narbona el 1412 quan volgueren apoderar-se de la ciutat de l'Alguer), unes cançons, com dèiem, que "arraconades avui en la memòria de la vella terra i de ses gestes, moririen d'olvit en un racó si nostra mà piadosa no fes sacudir sa pols per lo vent de la publicitat. Que guardar eixos records és obra cara (és a dir, estimada), i en los actuals dies d'escepticisme i nivellació, tornar la vista al passat consola i calma, com si, nàufrags de la vida, trobéssem port i amparo en lo vell casal de nostra antiga pàtria". Unes paraules de claríssima actualitat quan t'adones que moltes persones viuen la vida com nàufrags en la mar, amb total desarrelament.

 

Bon any!!

Aprofitem el dia fred, boirós i amb amenaça de neu aquesta propera matinada per posar-nos al dia i fer la primera entrada de l'any 2026, un any on l'entitat espera consolidar les activitats que durant aquests anys ha anat generant i aportar-ne de noves per seguir divulgant i fent viva la cançó i la dansa tradicional. Del 2025 destacarem bàsicament, dues coses: la publicació del Cançoner de la Rossa de Bulner (té data del desembre del 2024 però de fet va sortir el 2025) i la creació del grup que va fer possible ballar per primera vegada cascavells per Pasqua a Berga. Enguany mirarem de tornar a ballar cascavells el Diumenge de Pasqua i tenim entre mans una nova publicació i una nova activitat que ens agradaria que, com els cascavells, passés a formar part de la tradició en el nostre calendari festiu. De tot això, però, ja en parlarem quan ho tinguem tot més definit. De moment només ho apuntem.

 

Bé, i abans de començar el 2026 caldrà recordar com vam acabar el 2025, perquè des de finals de novembre que no hem trobat l'ocasió de fer-ho. Així, doncs, repassem. D'entrada el dissabte 22 de novembre vam ser a la Festa Major de Lluçà, enguany amb una temperatura suportable però que tot i això feia agradable ser al voltant del foc mentre els glosadors animaven el vespre.

Després de sopar va ser el nostre torn i malgrat que enguany hi havia menys gent que en passades edicions, l'Estudi és sempre un espai agraït: per poca gent que hi hagi està ple. Cal dir que per als balladors és molt millor ballar en aquestes condicions. Nosaltres, que hi érem gairebé tots, ens vam posar com vam poder.

Valsos, xotis, sardanes, cercles, jotes... de tot vam tocar i de tot van ballar sense parar la gent que hi havia a la sala, principalment jovent. Van demanar bisos i bisos però el programa exigia posar punt i final a l'actuació i cap a quarts de 12 vam plegar. Com sempre que hem estat a Lluçà ens ho vam passar molt bé i en un ambient molt cordial i agradable.

I de Lluçà ja vam saltar a l'últim ball folk de l'any que es va fer el divendres 28 de novembre a l'Hotel d'Entitats de Berga. 

El dia fred no acompanyava gaire a sortir però tot i així la fidelitat de moltes de les persones que acudeixen a les nostres ballades va fer que s'hi reunissin una vintena de persones, de totes les edats, i que cal dir que majoritàriament ballaren tot allò que vam tocar i cantar, ja que cada cop més introduïm cançons, ja sigui de les que recollim a les nostres publicacions ja sigui de les del cançoner popular, per a fer-ne cançons ballables: un vals, una xampanya, un rondó, un cercle...

Passades les 12 de la nit vam felicitar les festes als balladors i ens vam citar per a la primera ballada del 2026, el 30 de gener.

Com cada any abans de Nadal vam sortir pels carrers de Berga a cantar nadales. Enguany ho vam fer el dia 19 i vam aprofitar també que l'Angelina del carrer Major organitzava la seva Fireta per fer una mica de concert al vestíbul del local dels castellers.

Aquesta vegada vam afegir al nostre repertori una nova nadala de les que va recollir Joan Tomàs a l'Hereu Mill. A Betlem me'n vull anar la vam fer servir en la nostra felicitació de Nadal:

La nostra passejada per un carrer Major força buit de gent va acabar a la plaça de Sant Pere, on ens vam fer la foto final, amb l'arbre i amb el tió.

 

 

Ep! I d'allà a fer un mossec. Com que no havíem reservat i les dates properes a Nadal són de força moviment en la restauració vam acabar, com l'any passat, fent un dúrum al Gust Picant. No és el lloc més glamurós però va ser fàcil trobar espai pels 10 o 12 que érem.

I el dilluns dia 22 a la tarda vam anar a cantar nadales a la Residència Sant Bernabé de Berga amb una nombrosa assistència dels residents que omplien la sala i que s'alegraren de sentir les cançons.

I després de Nadal i Sant Esteve vam donar l'oportunitat a la gent de fer baixar els torrons a la Quar, on estàvem en deute amb l'ajuntament. 

Els dies previs la pluja no havia parat i el temps encara era rúfol, amb pluja intermitent. El fred, la fosca... res convidava a sortir per plantar-se a les 9 del vespre del dia 27 en un racó de món on els habitants, dispersos, tot just arriben a 40 persones. Vindrà algú? Nosaltres hi vam arribar una hora abans, vam muntar l'equip de so i ens vam entaular per sopar una miqueta.

 

Cap a les 9 va anar arribant gent i al final ja van ser una bona colleta els que van ballar tot el que vam tocar. I cap a les 11 vam acabar i ja eren passades les 12 que arribàvem a Berga havent fet la darrera ballada del 2025.

Ara encetem el 2026 amb tres propostes per a aquest gener: el taller de danses i ball que farem el dia 17 a Berga dins dels actes de la trobada Sentit Comunal - Món rural i cultura popular, la presentació del llibre de cançons de la Rossa de Bulner que farem a la Pobla el dia 24 a la tarda i el ball folk que inaugurarà l'any a l'Hotel d'Entitats el dia 31. Us convidem, doncs, a començar l'any amb cançons i danses!! 

Molt bon any!!!